Les claus de la decisió de la Junta Electoral per retirar l’escó a Laura Borràs

En l’exposició dels antecedents, la Junta Electoral Central detalla que, a petició de PP, Vox i Cs, van sol·licitar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) la sentència per la qual es condemna Borràs. Referent a això, apunten que es condemna l’expresidenta del Parlament «com a autora plenament responsable del delicte de prevaricació administrativa [...] a les penes d’inhabilitació especial per a l’exercici de llocs de treball o càrrecs públics electius i de funcions de govern o administració, siguin en l’àmbit local, provincial, autonòmic, estatal o supranacional per temps de nou anys, així com per a l’exercici de dret de sufragi passiu per igual temps».

Tot i que Borràs va ser suspesa per la Mesa del Parlament de les seves funcions com a diputada i presidenta a l’obrir-se-li un judici oral a finals de juliol de l’any passat, la Cambra ha rebutjat retirar-li l’escó des de llavors al·legant que aquesta decisió no està emparada pel reglament del Parlament. Referent a això, fan referència a l’article 24, el qual estableix que entre les «causes de la pèrdua de membre del Parlament» hi ha el ser condemnat «a una pena d’inhabilitació per sentència judicial ferma». La condemna de Borràs no és ferma, per la qual cosa van esgrimir aquest aspecte.

No obstant, la JEC, en el seu escrit, es remet a la llei orgànica del règim electoral central (LOREG) i a l’article 6.2 b), assenyalant que «són inelegibles els condemnats per sentència, tot i que no sigui ferma, per delictes contra l’Administració Pública quan aquesta hagi establert la pena d’inhabilitació». A més, explica que el delicte de prevaricació administrativa pel qual ha sigut condemnada Borràs «està inclòs en el títol XIX del Llibre II del Codi Penal, dedicat als delictes contra l’Administració Pública». Així, conclouen que «ha d’entendre’s incurs en el supòsit d’inelegibilitat».

A més, sobre la prevalença de la LOREG davant el reglament del Parlament, detalla que la Constitució, en el seu article 70, estableix que «la llei electoral determinarà les causes d’inelegibilitat i incompatibilitat dels diputats i senadors». D’altra banda, la Carta Magna dota, en el seu article 81.1, la LOREG de caràcter orgànic.

En un següent pas, la Junta Electoral Central detalla que l’apartat 4 de l’article 6 de la LOREG «disposa que les causes d’inelegibilitat ho són també d’incompatibilitat». Així, conclou que «és procedent deixar sense efecte la credencial de l’esmentada parlamentària, declarar la vacant i expedir la credencial al següent candidat de la llista de la formació política per la qual es va presentar a les eleccions al Parlament de Catalunya del 14 de febrer del 2021».

Notícies relacionades

Les tres claus sobre el futur polític de Laura Borràs després de la retirada de l’escó al Parlament

La Junta Electoral retira l’escó a Laura Borràs després de ser condemnada per falsedat i prevaricació

La JEC també rebutja les al·legacions fetes pel Parlament i per la mateixa Borràs en què remarcaven que la intromissió de l’àrbitre electoral no respecta «la competència i l’autonomia del Parlament i, en general de les Cambres legislatives per conèixer de les situacions d’incompatibilitat sobrevinguda dels seus membres» i que «no és l’Administració electoral l’autoritat competent per resoldre les situacions d’incompatibilitat».

No obstant, la JEC deixa clar que el Tribunal Suprem, en casos anteriors com el de l’expresident Quim Torra o l’exdiputat Pau Juvillà, que declarar la inelegibilitat sobrevinguda «no és una competència exclusiva» de la Cambra «ja que, bé davant la seva inactivitat o per qualsevol altra raó, pot actuar l’Administració electoral en aplicació directa de la LOREG, a fi de fer efectiva la prescripció legal examinada».