El consell assessor de la sala d’estar d’Ernest Maragall

L’àmbit de coneixement que s’ha abordat aquest divendres ha reunit perfils de l’entorn del partit (alguns militants) com Imma Ranera, Lluís Juncà, Joan Capdevila, Dionís Guiteras i Gemma Sendra, que tenen perfils de geògrafs, ambientòlegs, doctors en Dret, experts en medi ambient, especialistes en energia sostenible i tècnics de transició energètica. La qüestió de fons que els assistents van intentar no aclarir, però sí reflexionar, és la relació entre la capital de Catalunya i la resta del territori.L’àrea metropolitana i el rerepaís, un d’aquests termes que molesta a més d’un.

La construcció d’un relat

Ernest Maragall i, per extensió, el seu partit, estan mirant de traçar un discurs, un relat sobre el que és Catalunya en el qual es difumina la diferència «entre el camp i la ciutat», com ho va definir un dels assistents. No és fútil. ERC vol donar un corpus teòric a unes dades fefaentment comprovades. I és que, dels tres grans partits catalans, els republicans són el que tenen el vot més homogeni a tot Catalunya. Dit d’una altra manera, és la força que menys pateix el pas de la ciutat al camp.

Notícies relacionades

Ernest Maragall proposa la T-Cultura, una targeta per a activitats culturals

Un xoc i moltes espines

L’urbs suposa el 5% del total del territori. I per poder autoproveir-se alimentàriament hauria de comptar amb un territori set vegades l’extensió de Catalunya. «I, energèticament, ni és ni podrà ser autosuficient, perquè depèn de tots els recursos del 95% restant», va apuntar una veu autoritzada.

Barcelonins de sortida

«En els últims 20 anys, mig milió de barcelonins han abandonat la ciutat», va intervenir Maragall abans que un altre expert apuntés que aquests 500.000 ciutadans, entre els quals s’inclou, «són barcelonins que pateixen Barcelona, però no voten». «Ens sentim agredits», va prosseguir, «per un model de ciutat que no han compartit, ni tan sols han explicat». La diatriba, òbviament, anava dirigida a l’ajuntament sota el comandament d’Ada Colau. «Tot això ho fan en nom vostre», va ironitzar Maragall, referint-se al perfil laboral dels presents de guerrers en la primera línia del front de la guerra contra la crisi climàtica. «I és que una cosa són els objectius molt legítims», va concloure Maragall –no en va, la primera superilla la va crear ERC a Gràcia el 2011– «i l’altra és com es gestionen», amb referència a la tortura que aquests exbarcelonins, o barcelonins de 9 a 5, pateixen, de la nit al dia, sense disposar d’una alternativa en transport públic. I en aquesta frase s’explica tota la tasca d’oposició de Maragall en aquests quatre anys i la principal diferència entre els republicans i els Comuns. El com.