La comissió Pegasus de l’Eurocambra demana a Espanya una investigació «plena» sobre l’espionatge a independentistes

La comissió del Parlament Europeu que investiga l’espionatge amb el programa Pegasus reclama a Espanya una investigació «plena, justa i eficaç» sobre tots els suposats casos d’espionatge denunciats, inclosos els 47 casos dels 65 independentistes catalans, en què continua sense estar clar si van ser objectiu del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), que garanteixi un «accés adequat» a les ordres judicials als 18 espiats confirmats, que impliqui en les investigacions l’agència europea de policia (Europol) i abordi la reforma del CNI. Són algunes de les recomanacions incloses a l’informe final que critica la «limitada informació» aportada per Espanya, mostra preocupació per la situació a Grècia i denuncia les greus violacions sistèmiques a Polònia i Hongria, on els governs han desmantellat els mecanismes de supervisió independents.

El text de recomanacions, aprovat amb 30 vots a favor dels grans grups de la cambra, cinc en contra i dues abstencions, afirma que el marc regulatori espanyol, «en general», està en línia amb els requisits dels tractats, tot i que demana a Espanya que condueixi una investigació «plena, justa i eficaç» que aporti «plena claredat» sobre tots els suposats casos d’espionatge destapats així com sobre la utilització de Pegasus «contra el primer ministre (Pedro Sánchez) i membres del Govern», i «presenti els resultats de la forma més àmplia possible dins dels marges de la llei». 

El document, que votarà al juny al ple del Parlament Europeu i que posa el colofó a 14 mesos de treball en què s’han celebrat 23 audiències i s’ha escoltat 215 persones, també reclama a Espanya que proporcioni als 18 independentistes catalans espiats sota ordre judicial un accés adequat a l’autorització expedida pel Tribunal Suprem al CNI i cooperi amb els tribunals per garantir que aquestes persones tinguin accés a un «recurs legal real i significatiu». 

Reforma del CNI

També recomanen que les investigacions judicials acabin sense retards, de forma imparcial i exhaustiva», i assignar «prou recursos» per fer-ho. A més, apressen Espanya a iniciar la reforma del marc legal del CNI, tal com va anunciar el Govern a finals de maig del 2022, tot i que encara no ha presentat cap proposta, i plantegen la implicació de l’agència Europol en la investigació perquè aporti els seus coneixements «tècnics».

En tot cas, l’informe assenyala que «Espanya té un sistema judicial independent amb prou garanties», tot i que «després del descobriment de les dues categories d’objectius a Espanya, encara queden alguns interrogants, que podrien resoldre’s amb reformes ràpides i profundes i una aplicació efectiva», assenyala l’informe, adoptat en paral·lel per la comissió i que, al contrari que les recomanacions, no serà votat en la sessió plenària.

Dos grups d’espiats

Els dos documents aprovats es fan ressò de dues categories de suposats objectius a Espanya. En primer lloc, la que afecta el president del Govern central, Pedro Sánchez, i els ministres de Defensa, Interior i altres alts càrrecs (l’informe també esmenta els noms del ministre Luis Planas i de l’exministra Arancha González-Laya). L’informe final manté que hi ha «fortes indicacions» que el Govern del Marroc i el de Ruanda podrien haver espiat ciutadans europeus d’«elevat perfil» entre els quals s’inclouen Sánchez, la ministra Robles, el ministre Grande-Marlaska i fins i tot els mandataris de França i Bèlgica tot i que la informació «no ha sigut confirmada».

El segon grup d’afectats es refereix a les persones vinculades al ‘Catalangate’, esmentat a l’informe del CitizenLab. El text esmenta 65 persones, entre les quals es troben parlamentaris catalans, membres del moviment independentista català, diputats al Parlament Europeu, advocats, acadèmics i agents de la societat civil, i un total de 18 persones espiades sota autorització judicial, tal com van admetre les autoritats el maig del 2022, i per als quals demanen reparació legal. En relació amb aquestes últimes, l’informe recull la negativa de les autoritats espanyoles a entregar informació invocant la seguretat nacional. 

Seguretat nacional

«El Govern espanyol ha donat informació limitada fins ara sobre el seu paper en aquesta selecció, invocant la necessitat de confidencialitat per seguretat nacional i obligacions legals. No obstant, sobre la base d’una sèrie d’indicadors, s’assumeix que la vigilància dels objectius catalans va ser portada a terme per les autoritats espanyoles», assenyala l’informe aprovat per la seva part amb 30 vots a favor, tres en contra i quatre abstencions.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Una seguretat nacional que ha sigut objecte també d’un estira-i-arronsa entre els eurodiputats. El document final expressa la seva «preocupació» pels casos en els quals s’ha invocat la «seguretat nacional» per justificar el desplegament i la utilització dels programes d’espionatge i pel secret absolut i la falta de rendició de comptes. «La mera referència a la seguretat nacional no pot interpretar-se com una excepció il·limitada a l’aplicació de la legislació de la UE i ha de requerir-se una justificació clara», urgeixen, i demanen que en sigui una excepció i no la norma i que l’espionatge només es permeti sota «estrictes condicions» i per un temps «limitat».

«Si bé la lluita contra la delinqüència greu i el terrorisme i la capacitat de fer-lo és de vital importància per als estats membres, la protecció dels drets fonamentals i la democràcia és essencial. L’ús de programes espia per part dels estats membres ha de ser proporcionat, no ha de ser arbitrari i la vigilància només ha d’autoritzar-se en circumstàncies estretament predeterminades. Per protegir les llibertats individuals és fonamental comptar amb mecanismes ex davant eficaços que garanteixin la supervisió judicial. Els drets individuals no poden posar-se en perill per un accés il·limitat a la vigilància. També és important la capacitat del poder judicial per portar a terme una supervisió a posteriori significativa i eficaç en l’àmbit de les sol·licituds de vigilància per a la seguretat nacional, a fi de garantir que pugui impugnar-se l’ús desproporcionat de programes espia per part dels governs», assenyala una de les esmenes de compromisos introduïdes al text.