La presència d’antiavalots en desnonaments s’ha reduït un 23% amb el nou protocol d’Interior

I aquell 25 de maig del 2021 es va fer de dia amb un desnonament, ja previst, d’una casa al Poble-sec, el Bloc Llavors. La resistència al desallotjament va derivar en una actuació de les unitats antiavalots. I davant seu, diversos diputats de la CUP i dos dels Comuns. La protestes, ja sense els polítics, va acabar amb una ocupació de la seu d’ERC al carrer de Calàbria.

Passats els mesos, les comissions d’Interior del Parlament, diverses votacions a l’hemicicle i bastanta polèmica, el 3 de novembre del 2022, el conseller d’Interior Joan Ignasi Elena va presentar el Protocol Normalitzat de Treball (PNT) per a aquestes situacions. Del text, Elena va ponderar que era una eina que ajudaria els Mossos a desenvolupar-se en situacions que mai són fàcils i que «situava en el centre» de la intervenció policial «les persones vulnerables».

Un problema, el dels desnonaments, que dista de ser exclusiu de Catalunya: el 2022, i en el conjunt d’Espanya, hi va haver 38.266 desnonaments, 177 al dia, 27.533 derivats del lloguer i 8.509 d’impagaments  d’hipoteca, a més de 24.935 noves execucions hipotecàries registrades. Això sí, Catalunya va encapçalar el nombre de desallotjaments amb un 21,8% del total de l’Estat, segons dades facilitades pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ).

Recursos disponibles

Aquest protocol estableix que la policia s’ha d’informar de si a la casa a desallotjar hi ha alguna persona vulnerable, sobretot algun menor i, si aquest és el cas, activar els serveis socials. El responsable policial de l’actuació pot, en funció de la situació que observi, posar en escena els recursos humans que consideri, també els antiavalots.

El balanç que maneja la Conselleria d’Interior dels tres primers mesos d’activació del pla és que, en aquest període, en comparació amb el trimestre previ, es registra una caiguda de la presència dels Mossos en desnonaments de gairebé una quarta part. Un 23%, concretament.

En els tres mesos complets des de l’entrada en vigor del protocol (el desembre, el gener i el febrer) el total d’intervencions amb ARRO ha sigut de 91 (una mitjana de 30 intervencions per mes) el gener, el febrer i el març de 2023, davant les 117 intervencions (39 per mes) en la suma d’accions de juliol, setembre i octubre de 2022 (a l’agost no hi ha desnonaments).

Entre el 2016 i el 2020, la policia autonòmica només va intervenir en el 19% dels desnonaments, registrant-se incidents en el 0,7% del total. En els 12 mesos transcorreguts entre el març del 2022 i el febrer del 2023 la presència dels antiavalots va ser requerida en el 0,2% dels casos.La mediació

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

va ser requerida en el 0,2% dels casos.La mediacióAixí mateix, en els últims 12 mesos, l’àrea de mediació de Mossos s’ha activat en un total de 175 desnonaments, cosa que significa un 40% del total de desallotjaments en què ha participat la policia catalana en el període analitzat. Les principals funcions de l’àrea de mediació són facilitar la comunicació amb col·lectius manifestants i la interlocució amb els actors socials, reduir la tensió del conflicte i reduir els efectes de la intervenció policial. La majoria d’intervencions de l’AME s’han concentrat a la ciutat de Barcelona, especialment als districtes de Nou Barris (amb 21 accions), Ciutat Vella (20), Sants (17), Sant Martí (17) i ja a més distància, Gràcia (13) i Horta (11).

Amb el decret de reestructuració dels Mossos aprovat pel Consell Executiu el març del 2023, guanya pes jeràrquic la part de mediació i diàleg, que passa de ser una àrea a ser una divisió, cosa que significa que s’hi poden destinar més agents i més recursos.