Teresa Ribera: «Vaig parlar amb Feijóo per demanar-li que ajudés amb Doñana i em va dir que ell no volia saber-ne res»

La vicepresidenta i ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, no pot evitar mastegar amb indignació les paraules a mesura que la conversa s’endinsa en la proposició de llei per al regadiu en l’entorn del parc nacional de Doñana. És el tema pactat d’aquesta entrevista celebrada al ministeri divendres passat. Se sent «enganyada», diu, pel president de la Junta d’Andalusia, Juan Manuel Moreno(PP). Alerta del perjudici a Espanya als ulls d’Europa. Explica que els seus companys d’altres governs europeus li pregunten, atònits i incrèduls, pel que està passant.

Equipara «el desafiament» obert amb Doñana al que han plantejat altres països governats per la ultradreta, com Hongria i Polònia. Durant l’entrevista confessa que ha mantingut una conversa «informal» amb el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, per demanar-li que hi mediï. Aquest diari ha confirmat que va ser durant el dinar que els Reis van oferir al president del Brasil, Lula da Silva, el 27 d’abril. Ribera considera que el PP s’ha deixat «arrossegar» per Vox cap al «negacionisme» mediambiental.

Hem arribat a un punt de confrontació tal alt que sembla que no hi ha sortida amb la proposició de llei de Doñana. ¿Com veu vostè ara mateix la situació?

Ara mateix hi ha una consciència molt més estesa sobre la perillositat d’aquest moviment i com es manté fins que no es retiri definitivament aquesta proposició de llei. A Europa, i no em refereixo només a Brussel·les, aquest tema se segueix amb moltíssima atenció per interessos molt diferents. Primer per la sensibilitat i l’emblema del parc de Doñana. Segon, per la confusió que es genera volent donar accés a una aigua que no existeix. Si es ven com a solució una cosa que no existeix, la tensió continua creixent. Hi ha preocupació també perquè si som condemnats amb multes coercitives això situa Espanya com un país que desafia la legalitat europea. No es considera que sigui el president de la Junta d’Andalusia o Vox, sinó que es considera que Espanya està desafiant la legislació europea i això va malament per al país en les relacions amb Europa, quan hem vist que hi ha hagut altres països com Hongria i Polònia que han desafiat també la legalitat europea. Hi ha productors de maduixes i fruits del bosc en altres països europeus que intentaran fer una generalització que és molt perillosa per als productors espanyols. Hi ha un perill real des del punt de vista de la reputació, la credibilitat i la comercialització de productes molt complidors amb les normes.

¿Creu que no s’ha mesurat bé l’abast d’aquesta mesura?

Això no s’ha mesurat bé i em sembla que el Partit Popular està atrapat per Vox. Quan la dreta coqueteja amb l’extrema dreta, acaba arrossegant els seus postulats, en principi democràtics, conservadors, respectuosos de la legalitat, cap a postulats que són d’insubmissió i negacionisme. Això té conseqüències. Em sembla que no és una manera de fer política, és molt perillós.

Equiparava el desafiament al de països com Hongria, Polònia, en mans de la ultradreta. ¿Exagera?

Això es veu així ja. Quan, a més, l’han coronat amb un altre tema que és absolutament esperpèntic: qüestionar el paper de la Comissió Europea. El comissari ens ha dit a tots el mateix, hi ha una sentència que condemna. És un fet jutjat. O sigui que no hi ha res a discutir, no hi ha marge d’interpretació. El meu paper com a Govern d’Espanya és defensar Doñana. No puc donar a entendre que entraré en connivència amb una proposició que és manifestament contrària a la sentència. És un desafiament a la legalitat.

Es congelarà la proposició fins que passin les eleccions. ¿No obrirà el diàleg?

Em sembla molt cínic tot el que està passant. Jo crec que és sorprenent que un senyor a qui vaig trucar l’any passat directament per intentar resoldre-ho en calent i que no hi hagués el menor dubte...

¿Es refereix a quan es va registrar l’altra proposició? [febrer del 2022]

Sí, sí, i em va enganyar descaradament.

¿Què li va dir?

Em va dir dues coses molt importants. La primera, que li semblava molt ofensiu que la Comissió Europea pogués opinar al respecte. Revela un desconeixement total de quin és el paper de la Comissió i en quina situació està Doñana en aquests moments davant el dret europeu, amb una condemna. Segon, que sisplau l’ajudés, que sentia la pressió de Vox. Que no em preocupés perquè tan aviat es dissolgués el Parlament andalús per les eleccions es resoldria el problema i es comprometia a no tornar a plantejar una proposta com aquesta. Em sento profundament enganyada. M’ha mentit. ¿Com li he de trucar una altra vegada?

Però hauran d’obrir cursos de diàleg o tots en seran responsables

És que, a més, cada vegada que hi ha hagut una qüestió d’aigua, Doñana, el meu equip s’ha estat reunint amb el seu equip. Hem tingut una relació absolutament lleial. Puc dir que hi ha hagut un acompanyament absolutament lleial per part del Govern d’Espanya. Moreno tenia dos cursos de participació absolutament sagrats. En el tema de l’aigua hi ha la Confederació Hidrogràfica i a Doñana hi ha el Consell de Participació del parc, que li va reclamar a la Junta que no tirés endavant. Els cursos de participació real han sigut violentats, han sigut absolutament menyspreats per part de la Junta. Les vies de conversa estan obertes. La possibilitat de continuar treballant per resoldre problemes ha estat sempre oberta. Però clar, jo no estic d’acord amb un marc il·legal. No hi ha aigua. Està enganyant. En paral·lel, veig que el senyor Feijóo i el Partit Popular ha entrat en una carrera sense frens.

¿Ha parlat amb el senyor Feijóo sobre aquest tema?

Sí, he tingut ocasió de tenir una conversa informal en un passadís i li he demanat que hi ajudi, però ha respost que no vol saber-ne res, que parléssim el senyor Moreno Bonilla i jo. Senyor Moreno Bonilla, estic esperant que em truqui per telèfon, perquè el telèfon sol funcionar en les dues direccions.

¿El senyor Feijóo li va dir que no podia actuar d’intermediari, que no volia ficar-se en aquest assumpte?

Exacte. Va ser fa molt pocs dies. Va ser una conversa evidentment privada i informal, però sí que l’hi vaig fer notar, és clar, que em preocupa molt. Em preocupa, com dic, aquesta pujada de to creixent amb què es recolza o es deixa portar, en el millor dels casos, pel senyor [Manfred] Weber en una batalla particular de l’ala més a la dreta de la seu de la CSU contra la CDU i contra Ursula von der Leyen.

¿Creu que tot això també forma part d’aquest «‘Joc de Trons’» a Brussel·les dins del Partit Conservador?

El Partit Popular espanyol s’ha confós i s’està adherint a postulats que l’ubiquen en un lloc on no es pot esperar que hi hagi una dreta moderada i europeista. És un pols de l’extrema dreta a tota una interpretació de com construir i consolidar la prosperitat a Europa. Em preocupa molt aquesta adhesió a un negacionisme o a un retardisme militant.

¿Vostè ha pogut parlar amb la plataforma de regants o amb agricultors a la zona que defensen la legalització de més hectàrees de regadiu? ¿Comparteix que hi ha un problema històric i que el 2014, quan es va regular després d’anys per intentar posar-hi ordre, es van cometre «greus injustícies»? ¿Creu que mereixen ser compensats?

Crec clarament que hi ha una sensibilitat social, una convicció que es necessita suport per trobar alternatives, una manera en què les famílies puguin entreveure un futur prometedor. Però crec que és un error reobrir el que va costar anys tancar. Em sembla que no, que no és el meu paper qüestionar el Pla de la Corona que va costar, com dic, molt temps i molt esforç. Al seu moment es va pretendre fer de la manera més justa i més àmplia possible. Si hi ha persones o col·lectius que senten que encara no han trobat una resposta, potser cal buscar respostes a un altre lloc.

¿S’obre a la possibilitat de permuta de terrenys en zones més allunyada del parc?

No, perquè allà el que s’està fent és qüestionar l’acord del 2014 i això no té gaire sentit. Fins i tot de vegades em pregunto que potser l’error ha sigut proposar que una part de la reducció de la pressió sobre l’aqüífer pogués procedir de la compra de finques o de la compra de drets de reg. Això ja s’ha fet anteriorment... Però potser això, sense voler, s’ha interpretat com «qualifiquem el terra per aquesta via, que potser ens el compren». Nosaltres no podem anar més enllà del que és la legalitat avalada el 2014.

¿Els agricultors no es poden beneficiar dels 100 milions dins del Pla Doñana per a la compra de drets de regadiu?

Ni dels 100 milions del Pla Doñana ni d’aigua extra en el Pla Hidrològic del Guadalquivir. I sabent, a més, com dic, que és molt difícil que hi pugui haver més aigua de superfície que pugui arribar. Per això crec que cal buscar altres alternatives i pensar quines activitats de més valor afegit es poden impulsar. Què es pot desenvolupar en aquesta zona. No es pot reobrir el pla del 2014 perquè és com continuar incentivant indisciplina o la llei del més fort o de qui crida més fort. A més, hi ha una altra realitat física inqüestionable: no hi ha més aigua, és impossible. Haurem de ser honestos en el plantejament. Hem de trobar solucions, no explicar mentides.

¿I quines alternatives econòmiques hi ha?

És la Junta d’Andalusia qui ha de portar la iniciativa. Són les seves competències. Potser és un exemple molt simplista, però a part de les maduixes hi ha melmelada de maduixa o gelat de maduixa. Vull dir, hi ha activitat agroindustrial vinculada a la producció agrària que et permet obtenir més valor afegit.

Des de la Junta acusen el seu Govern d’abandó de funcions per no haver executat les obres hidràuliques pendents. Vostès no han fet els seus deures.

La veritat és que estic farta d’escoltar tonteries. S’està fent un esforç molt gran des del 2018. Avui està tot activat, tot en marxa. El transvasament del Tinto-Odiel-Piedras està en marxa, de seguida comencen les obres del túnel de San Silvestre, que ens permetrà reduir la pressió a Matalascañas immediatament després. També està activat tot el programa de recuperació d’aigua de qualitat de superfície gràcies a una inversió molt potent.

El PSOE no ha fet mai autocrítica. ¿El seu partit també s’ha de sentir corresponsable?

La sensibilitat social de fa 20 anys, 30 anys, no té a veure res amb la sensibilitat d’avui. Llavors es creia que sempre hi hauria aigua i que era possible generar riquesa en una zona que sempre havia sigut pobra i amb poques alternatives i en la qual, de sobte, el cultiu dels fruits del bosc obre una finestra d’esperança espectacular. Això és molt humà i molt legítim. El problema és que té límits. No podem tornar al mateix de fa 20 anys.

El president de la Junta d’Andalusia insisteix molt que dirigeixen la política des de Madrid, que no trepitgen el territori.

No he volgut entrar-hi perquè em sembla una manera una mica lletja de plantejar les coses. Voler fer veure que hi ha andalusos bons i andalusos dolents, o andalusos bons i madrilenys dolents, em sembla que no és una manera de resoldre cap problema. Sento no només el més gran dels respectes, sinó la convicció que la nostra responsabilitat, la nostra obligació, és escoltar, ajudar, acompanyar i no per ser d’un lloc o d’un altre, sinó per la responsabilitat institucional de ser ministra. L’amenaça més gran per a algú que treballa al sector primari és que el seu terra es desertifiqui, que no hi hagi aigua. Cal acompanyar-los [els agricultors] perquè això no generi una relació traumàtica. Ara el senyor Moreno Bonilla s’arroga la interlocució en nom de tots els de Huelva i pretén fer d’això una discussió identitària... Em sembla lluny de la realitat, injust i perillós, perquè no ajuda a resoldre els problemes de ningú.

Vostè li va dir que era un senyoret. ¿Es penedeix d’haver utilitzat aquest qualificatiu?

Perquè em va caure particularment malament que, tot i saber el cost que això representava per a tothom, estigués disposat a fer-ho amb la convicció que es pagava amb pólvora del rei. Això ho fa un senyoret. Això ho fa qui no ha de posar de la seva butxaca, ni de la seva suor, ni de les seves mans, ni de res. Qui menysprea tothom. No soc particularment procliu ni a la confrontació ni a l’enfrontament personal, però de debò que em sento molt decebuda per un senyor que m’ha enganyat i que ha posat en risc moltíssimes coses. El que ha fet ara és posar en risc la viabilitat, el benestar i la credibilitat, en primer lloc, dels fresers i dels habitants d’aquesta zona. En segon lloc, la credibilitat del conjunt d’Espanya, perquè això no passa desapercebut, com dic, enlloc. A la Comissió no li agrada, no està acostumada que se la desafiï d’aquesta manera i a sobre amb comentaris personals respecte a un comissari.

L’acusen directament que vostè ha sigut deslleial perquè ha anat a Brussel·les a explicar un pla que no existeix.

No fa falta que jo digui res. És que no és la Comissió, sinó també ‘The Washington Post’, ‘The Guardian’, ‘Der Spiegel’... Vaig a Estocolm i els meus col·legues em pregunten [sobre aquesta qüestió]. Tant de bo tingués la capacitat de dirigir el món des d’aquest despatx.

Vull preguntar-li per aquesta polèmica d’omplir el gual del riu Quema amb motiu del Rocío. ¿Creu que és raonable el missatge que es transmet amb això?

A mi em va sorprendre aquesta petició de sobte perquè la Junta mai ha fet una petició com aquesta. Crec que també volen enviar el missatge de «soc sensible a la cultura andalusa i des de fora no ens entenen». El Rocío, evidentment, és una expressió emotiva, molt intensa, molt profunda. Si temporalment en aquests desembassaments es poden posar d’acord els beneficiaris de la concessió amb les germandats, si és possible la disponibilitat i l’interès general i si la protecció de l’aigua ho permet, doncs ja es veurà. És veritat que això no sempre és així i que hi ha hagut anys en què s’ha creuat el riu sec. Serem prudents i assenyats. Buscarem si és possible conciliar. Ha sigut una petició peculiar.

¿Què passarà després del 28 de maig? ¿Acabarà tot al Constitucional?

Sincerament, espero que això acabi amb la imposició del sentit comú i de la responsabilitat, tant política com social i ambiental. Pensem que les multes coercitives es mantenen fins que no desapareix el perill.

¿De quants diners podríem estar parlant?

No m’hi vull aventurar perquè això sempre és perillós, però si ens imposen una multa coercitiva és automàtic. Són multes que poden ser diàries o trimestrals i es continuen aplicant fins que s’hagi corregit. Espero que ens concentrem en el que sí que importa de veritat, que és trobar solucions per a les persones que avui se senten preocupades per la falta d’aigua. Potser no es pot aconseguir aquesta aigua, però cal buscar altres alternatives.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Un 155 quirúrgic, com va passar per exemple a Madrid amb la covid per evitar les multes, ¿està sobre la taula?

En un Estat democràtic ens hem de respectar tots, i a tothom se li ha de demanar l’exercici de la seva responsabilitat. Ja hem tingut experiències d’un 155 que ha sigut molt traumàtic i jo crec que el que correspon és convidar a la sensatesa qui no està exercint (o sí, però malament) la seva competència per evitar arribar a mals més greus, però no substituir qui té la competència. ¿Com farem això? ¿Com es reconstruirà aquesta relació després? La cerca de solucions, insisteixo, no passa per prometre aigua que no existeix.