Ernest Maragall, amb els lectors d’EL PERIÓDICO: «Collboni és el cavall de Troia del PP a Barcelona»

L’erràtic inici de precampanya, i el seu descens a les enquestes des de la situació de privilegi que ostentava, ha obligat Ernest Maragall a combinar la seva flegmàtica pedagogia sobre una ciutat per a la qual ha treballat durant dècades, amb acerades crítiques als seus rivals. Aquest empat a quatre que pronostiquen els sondejos és una invitació a posar tota la carn a la graella. En la seva participació en el cicle de conferències ‘Barcelona Entre Tots’ organitzat per EL PERIÓDICO al recinte modernista de Sant Pau, Maragall en va tenir per a tothom. Per a Ada Colau i Xavier Trias, però per sobre de tots, per a Jaume Collboni.

La diatriba contra l’alcaldable socialista va començar amb un somriure als llavis. Quan se li va inquirir per la promesa de Collboni, feta en la vigília a empara també de l’antic Hospital de Sant Pau de no investir Colau o Trias, Maragall, en to sorneguer va replicar: «¿M’ho he de prendre seriosament?». I va afegir: «Ell va ser l’instigador bàsic d’una conjura encaminada a impedir que jo fos alcalde», va asseverar amb referència al vot del socialista a Colau i a unes eventuals gestions perquè Manuel Valls fes el mateix, el 2019. «I ara», va seguir el republicà «ha traspassat una línia vermella a l’acceptar el suport del PP. Jaume Collboni és el cavall de Troia del PP a Barcelona. Ell els aplana el camí perquè, per primera vegada en 80 anys, els populars entrin en el govern de la ciutat».

Atac al PSC i al PSOE

És més, arran del suport del PP, per exemple, a la reforma de la llei ‘només sí és sí’, o el possible acord dels conservadors al pla de Pedro Sánchez per facilitar, mitjançant aval del 20%, la compra de pisos, Maragall es va preguntar si potser no hi havia en curs una aliança «a Madrid i Barcelona entre el PSOE i el PP». Sobre la proposta de Sánchez, de nou andanada contra els socialistes: «Fins i tot no tinc clar si vol beneficiar els joves o els bancs».

Amb la següent crítica a Collboni va obrir la mà també cap a Trias. Tots dos, socialista i postconvergent, han assegurat que si no es converteixen en alcalde deixaran l’ajuntament. «Si em presento no és per sortir corrents si les coses no em van bé. Presentar-se és un contracte amb la ciutadania. Tinc l’obligació de mantenir la representació democràtica que els ciutadans m’han atorgat. Dir ‘si perdo me’n vaig’ em sembla poc responsable democràticament. ¿Es pot anar i venir, com ha fet Collboni fent veure ara que no té res a veure amb la seva sòcia [Ada Colau] durant quatre anys?», va sentenciar el vencedor de les últimes eleccions, el 2019. És a dir, passi el que passi, Maragall es queda.

El final de l’‘efecte Trias’

I encara n’hi va haver més sobre Trias, del qual va dir que «es mira molt per atiar el vot anti Colau. L’impuls inicial de Trias de protagonitzar l’actitud ‘anti’ ha mostrat els seus límits. Utilitzar sempre el mateix argument ja no funciona. I quan passa això, es nota la diferència entre haver trepitjat la ciutat durant quatre anys», és a dir, el seu cas, «i la provisionalitat i la superficialitat», evidentment, segons el discurs del republicà, Trias.

Opcions de triomf

Maragall, que es va mostrar convençut de tenir opcions de ser el més votat, va asseverar que l’haver traçat una «oposició constructiva a Colau» l’acabarà «beneficiant». El pressupost municipal (que ell ha recolzat cada any) ha passat de 2.700 milions a 3.500, va dir atorgant-se el mèrit. El punt de partida ara serà molt millor que el de fa quatre anys. 

També va treure pit de la taxa turística que ell va impulsar i que permetrà comptar, l’any que ve, «amb 100 milions per pal·liar els efectes del turisme. Per fi el turisme començarà a contribuir». I sobre les mesures estrella de Colau, les que més polèmica generen, Maragall va recordar que no han passat per la votació del ple municipal, sinó que són prerrogatives legítimes de l’alcaldessa i, en alguns casos, acord de govern amb Collboni. Posats a votar», va reblar Maragall, «Junts ha votat més coses a l’alcaldessa que ERC».

Turisme i Colau

Notícies relacionades

El consell assessor de la sala d’estar d’Ernest Maragall

ERC acusa Colau de «tenir la cara molt dura» per treure’s responsabilitat en el caos turístic

L’entrada en matèria pròpiament de la ciutat, bàsicament turisme i vivenda, va facilitar a Maragall les crítiques cap a la tercera competidora, l’alcaldessa. A compte dels pisos turístics, i de la sentència judicial que obliga a facilitar llicència a 120 apartaments de l’Eixample, al seu límit amb Sants-Montjuïc, Maragall va detallar que « l’origen del problema ve del ‘boom’ de vivendes turístiques sota el mandat de Trias. Colau i Collboni, conjuntament, van deixar de donar llicències. Però no van regular bé el llegat de Trias», és a dir, aquelles llicències que es van quedar en els llimbs entre l’entrada en vigor del veto, però que ja havien sigut sol·licitades. 

«El que cal fer és preparar l’ordenança municipal que reguli aquesta qüestió. I ara estem abocats a un desastre. Perquè hi ha més sentències a punt de sortir. I a tot això, Colau fa allò de sempre, centrifugar responsabilitats i reclamar a la Generalitat que faci una llei» ad hoc quan ja té «un instrument a desenvolupar. L’ordenança municipal», va concloure.