El Tribunal de Montpeller tomba el reglament que permetia l’ús del català en els plens a la Catalunya Nord

El Tribunal Administratiu de Montpellerha anul·lat el canvi de reglament dels ajuntaments d’Elna, els Banys, Tarerac, Portvendres i Sant Andreu de Sureda(Catalunya Nord) que permetien parlar en català en els plens a condició de traduir les intervencions al francès. El tribunal argumenta que la llengua francesa és la llengua de l’Estat, tal com estableix la constitució francesa, i que no pot ser relegada a llengua de traducció. Els ajuntaments afectats consideren que es tracta d’una «bufetada» a la llengua i han anunciat que acudiran al Tribunal d’Apel·lació de Tolosa.

L’advocat que porta el cas, Mateu Pons, assegura que, malgrat la decisió judicial, la sentència obre la porta de manera «implícita» a parlar primer en francès i després fer la traducció al català. L’Ajuntament de Portvendres ja ha avançat que modificarà el reglament en aquest sentit. «A veure què fa el prefecte», ha dit l’alcalde Grégory Marty.

Poques setmanes després que el Tribunal Administratiu de Montpeller jutgés els ajuntaments d’Elna, els Banys, Portvendres, Tarerac i Sant Andreu de Sureda per haver modificat els seus reglaments municipals per permetre intervenir en català en els plens, ja ha arribat la sentència.

Notícies relacionades

París avisa l'independentisme que la Catalunya Nord no vol deixar de ser part de França

La fiscal de Madrid defensa la seva actuació amb els correus del nòvio d’Ayuso

L’alt tribunal conclou que els canvis dels reglaments s’han d’anul·lar. El tribunal al·lega que la llengua de l’Estat és el francès, tal com recull l’article 2 de la Constitució francesa, i que la seva «primacia» es posa en qüestió permetent que els regidors intervinguin primer en català i que després es faci la traducció al francès.

Els alcaldes dels ajuntaments afectats consideren que es tracta d’una «bufetada» als catalanoparlants de la Catalunya Nord, tot i que el seu advocat hi veu dues interpretacions positives. D’una banda, que la sentència no considera –com ha passat en altres casos– que la modificació del reglament atempti contra la democràcia i la llibertat d’expressió i, de l’altra, «obre la porta» –de manera implícita– a fer les intervencions primer en francès i després traduir-les al català.