Un jutge practicarà dimecres la primera diligència sobre l’operació Catalunya amb la declaració de Sandro Rosell

La primera diligència judicial directament relacionada amb l’operació Catalunya que realitzarà un jutjat espanyol està prevista per a aquest dimecres, tot i que és un dels dies convocats pels funcionaris judicials per fer vaga, de manera que podria quedar ajornada. Es tracta de la declaració de l’empresari i expresident del Barça Sandro Rosell davant el jutge d’Instrucció número 13 de Madrid, Hermenegildo Barrera, en relació amb la querella que va presentar contra aquells que considera responsables de la seva estada a la presó durant dos anys per una causa en la qual va acabar sent absolt.

L’admissió d’aquesta querella va fer que se’n presentessin quatre més que encara no han superat el tràmit de l’admissió: la de Jean Paul Miquel, de la Banca Privada d’Andorra (BPA), la de l’excap de Policia de Catalunya Narciso Ortega, la de l’empresari Carles Sumarroca i la de l’exdirector adjunt operatiu de la Caixabank i exconseller Jaume Giró. El seu respectiu futur està en mans dels titulars dels jutjats de Madrid números 9, 37, 10 i 11, que o poden decidir remetre-les al jutjat 13 perquè s’annexin a la primera, o investigar-les independentment perquè s’entén que tracten fets diferents, o bé arxivar-les.

La primera

Fins que va arribar la querella de Rosell, la justícia espanyola no havia investigat cap fet sota l’epígraf de l’operació Catalunya, ja que la fiscalia entenia que cap de les pràctiques –si més no controvertides– de la policia política que va operar durant el Govern del PP no es van arribar a judicialitzar i, per tant, era innecessari obrir una investigació.

La peça del cas Villarejo en relació als registres de l’agència de detectius Método 3 va acabar arxivada a l’Audiència Nacional i la introducció en el cas Pujol d’un ‘pendrive’ amb informació personal del primogènit de l’expresident de la Generalitat va ser neutralitzada per l’instructor de la causa sobre la fortuna de la família, de manera que el Tribunal Superior de Justícia de Madrid va acabar condemnant a un any de presó l’exdirector adjunt operatiu de la Policia, Eugenio Pino. La justícia andorrana, en canvi, sí que va admetre a tràmit una querella dels germans Cierco, màxims accionistes de BPA, en la qual estan imputats l’expresident del Govern Mariano Rajoy i els seus exministres d’Hisenda i de l’Interior, Cristóbal Montoro i Jorge Fernández Díaz.

Aclarir dubtes

L’instructor de la querella de Rosell, el jutge Barrera, encara no ha posat data perquè declari el principal imputat de les clavegueres policials que s’atribueixen al Govern de Rajoy ni la resta de querellats per l’empresari, que es va basar en informacions d’EL PERIÓDICO i les vegades que era esmentat a l’agenda i les gravacions de Villarejo. El magistrat començarà escoltant Rosell com a perjudicat, li farà un oferiment d’accions i li demanarà que aclareixi els fets que atribueix a cada querellat.

La querella admesa pels de jutjats de Madrid considera que amb Rosell es van cometre els delictes d’organització criminal, denúncia falsa, detenció il·legal i falsedat en document oficial per part de funcionari públic. Es dirigeix contra els suposats integrants de la claveguera policial del PP i contra un exmembre de l’FBI a Espanya, Marc L. Varri, que dins de l’operació Catalunya presumptament van ordir un pla per iniciar una investigació contra l’expresident del Barça.

Villarejo, responsable

La querella recorda que Villarejo va reconèixer haver sigut responsable del que va denominar Projecte Barna o operació Catalunya. Es basa en les maniobres en contra seu que presumptament van dur a terme els integrants del que la Fiscalia Anticorrupció qualifica un «clan policial mafiós».

També es basa en fragments sonors gravats per l’excomandant policial, difosos pel diari digital ‘El Mon’, que evidencien que l’actual senadora del PP Alicia Sánchez-Camacho li va demanar que investigués Rosell. Ella no està inclosa entre els querellats, ja que és aforada davant el Tribunal Suprem.

La querella afirma que malgrat que Rosell no exercia el 2012 cap càrrec públic ni militava en cap partit, els responsables de les clavegueres el consideraven pròxim a l’independentisme. «Aquesta circumstància, unida a la indubtable rellevància social del FC Barcelona, va posar el querellant al punt de mira d’aquell entramat delictiu», prossegueix. En un dels àudios, Sánchez-Camacho afirma que la família de Rosell era «una de les fundadores del partit Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), juntament amb les famílies Pujol i Sumarroca, i que van ser aquelles persones qui el podien haver ‘col·locat’ al capdavant de l’entitat esportiva blaugrana».

Manos Limpias

L’advocat de Rosell, Pau Molins, afirma que també haurien participat en la investigació parapolicial contra Rosell els responsables del pseudosindicat Manos Limpias, els directius del qual van interposar una querella contra l’expresident del Barça pel fitxatge del jugador brasiler Neymar Jr. A més, segons la querella, el maig del 2014 el comissari jubilat va contactar amb l’agent enllaç de l’FBI a Espanya Marc L. Varri, amb qui en mantenia «una llarga i estreta relació».

Notícies relacionades

Les novetats de l’‘operació Catalunya’ porten la defensa del cas Pujol a replantejar la seva estratègia

Com més població, més recursos

«Segons les referides notícies de premsa, en les esmentades trobades s’hauria acordat activar –o, en tot cas, aprofitar– un suposat requeriment d’informació remès des dels Estats Units a Espanya en relació amb el denominat ‘Fifagate’, de corrupció en el món del futbol, que serviria com a pretext per iniciar una investigació policial per les autoritats espanyoles respecte de Rosell en relació amb temes que no hi tenien res a veure», destaca.

Segons la querella, aquesta investigació procedent dels Estats Units seria l’origen de la que es va obrir a Espanya i que va permetre l’ingrés a presó de Rosell. «Marc L. Varri va intervenir personalment en algunes de les diligències que es van portar a terme de l’esmentada investigació [...], tot i que, sospitosament, no en les relacionades amb Rosell. De fet, tot i que havia sigut formalment citat a declarar com a testimoni en el judici, no es va dignar a comparèixer i ni tan sols va justificar la seva absència», afegeix.