Eleccions 28M | Galícia: les urnes avaluen el canvi de lideratges

Les eleccions sempre marquen les carreres polítiques, i a Galícia també serviran de termòmetre per mesurar l’arrencada d’un nou cicle polític, ja que el PP i el PSOE estrenen lideratges que tindran el seu baptisme de foc en els comicis del dia 28.Alfonso Rueda va agafar el relleu de Núñez Feijóo al capdavant del partit a Galícia fa un any i Valentín González Formoso porta les regnes socialistes després de vèncer en les primàries l’octubre del 2021. Entre aquests dos partits, el 2019 es van repartir 260 alcaldies (d’un total de 313). Ara toca passar revista a l’avantsala de les generals de final d’any i, sobretot, amb la vista posada en les autonòmiques del 2024. Serà com una primera volta per a aquestes dues formacions i els seus nous líders.

El tercer partit en discòrdia és el BNG. Tradicionalment el seu impacte en les municipals és més aviat limitat, ja que governa només una trentena d’ajuntaments, però és la segona força al Parlament amb 19 escons de 75, traient profit en les eleccions del 2020 de la desaparició de l’esquerra rupturista en la política autonòmica, ratificant el que havia passat un any abans quan les ‘marees’ van perdre el poder urbà.

El PP és l’única formació que presenta candidatures en tots els municipis i és també el que més nombre d’alcaldes té (gairebé 150). Sempre ha sigut hegemònic i amb Rueda, que abans de presidir el PPdeG operava a la sala de màquines, no sembla que l’escenari hagi de canviar. Però té un taló d’Aquil·les molt definit: el vot urbà. Malgrat governar a mig Galícia, resulta que no regeix en cap de les set ciutats i només ostenta la vara de comandament en una Diputació de les quatre, la d’Ourense, per a la qual va haver d’entregar l’alcaldia de la capital al tercer partit de la ciutat, Democràcia Ourensana, a canvi dels vots necessaris per presidir la corporació provincial.

Els populars van obtenir el 2019 el 33,34% dels vots i, tot i que només per 9.000 vots de diferència sobre els socialistes, van ser la força més votada. Rueda afronta el repte de repetir com a mínim aquests resultats i, a més, guanyar presència a les ciutats perquè aquesta hegemonia a les urnes no quedi coixa i, a la pràctica, reduïda a la Galícia rural i a viles mitjanes. Serà la seva primera vegada com a director d’orquestra i també amb un equip nou, perquè Feijóo es va emportar a Madrid gairebé tots els operaris d’una maquinària electoral que li va donar quatre majories absolutes en les autonòmiques.

Igual com Rueda, Formoso afronta els seus primers comicis com a cap de files. Però a favor seu juga que el PSOE és el partit gallec amb més canvis de líder i està acostumat a ser mogut amb automatismes mentre s’alternen els seus secretaris generals. Seu és el poder urbà, ja que governen en tres diputacions i als ajuntaments de Vigo, la Corunya, Santiago, Lugo i Ferrol, bé amb majoria absoluta o amb aliances amb altres forces d’esquerres.

Amb els 494.526 vots obtinguts el 2019 (el 32,73% de l’electorat), el desafiament de Formoso és disputar l’hegemonia al PP i conservar el poder urbà, que en el cas socialista està molt més associat que en altres partits als lideratges singulars dels seus alcaldes. El 28 de maig es passarà examen al paper de Formoso amb unes conseqüències que, a més, poden marcar la seva carrera política. És el secretari general del PSdeG, però també candidat a l’alcaldia d’As Pontes i a la presidència de la Diputació de la Corunya, per la qual cosa una ensopegada electoral el podria deixar tirat i desaprofitar les seves aspiracions a la Xunta. No obstant, el PSdeG té una altra carta, una espècie de bicefàlia, que és la recuperació per a la primera fila de José Ramón Gómez Besteiro, apartat de la política fa set anys, quan era secretari general dels socialistes gallecs, per una causa judicial que finalment es va arxivar. Ara és el delegat del Govern i Formoso ja va dir que no competiria amb ell si presentava les seves credencials per a la Xunta.

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a la Comunitat Valenciana 2023

Així estan les enquestes de les eleccions a la Comunitat de Madrid 2023

El BNG per descomptat que també té interès en les municipals, però sent realistes, els nacionalistes tenen el gran objectiu de revalidar la seva segona posició en els comicis autonòmics de l’any vinent i confirmar-se ja com a alternativa sòlida al PP en detriment del PSOE. I per a això, una millora dels resultats municipals, sobretot l’urbà, seria un bon pilar on recolzar-se per agafar impuls. El seu suport actual és del 12,44%, cosa que li va permetre guanyar una trentena d’alcaldies. Sí, governa a Pontevedra, la seva única ciutat, i els seus vots van permetre elegir alcaldes i presidents de diputacions d’esquerres allà on no hi ha majories absolutes, però a la resta de les urbs, la seva presència és poc més que testimonial: un regidor a Vigo, dos a la Corunya, Santiago, Ourense i Ferrol i cinc a Lugo.

L’esquerra rupturista va desaparèixer del mapa municipal el 2019 venint del 2015 amb les alcaldies de la Corunya, Santiago i Ferrol. Ara, a més, ha perdut els seus referents polítics d’abans i, com a la resta d’Espanya, els que queden es divideixen entre els que aposten per seguir a Podem i els que van de la mà de Sumar pensant en les eleccions generals.