Ada Colau, amb els lectors d’EL PERIÓDICO: «Cap partit pot fer veure que podrà governar només»

L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va esgrimir aquest dimarts com a principal proposta electoral de la seva candidatura a les eleccions municipals la continuïtat de la gestió que els seus governs han desenvolupat els últims dos mandats. Ho va fer en el cicle de conferències ‘Barcelona Entre Tots’ organitzat per EL PERIÓDICO al recinte modernista de Sant Pau, en què va parlar de ciutat, d’eleccions, de pactes postelectorals i de com ella i el seu equip han canviat les prioritats de la capital catalana.

«Barcelona s’està transformant, i aquesta transformació es pot veure, es pot tocar. Crec que no hem de fer propostes estrella. La realitat és que vam veure que Barcelona necessitava frenar l’especulació, posar les persones en el centre, donar prioritat a les polítiques de vivenda», va explicar sobre com va iniciar el seu periple a l’alcaldia, el 2015.

Trias, l’antagonista

«El gruix del que podem presentar és que tenim un model, un model molt clar de ciutat del segle XXI, i l’estem portant a la pràctica», va insistir Colau. Va identificar Xavier Trias com l’alcaldable que representa el seu revers polític: «Trias mereix un respecte, ha sigut alcalde, i és un model antagonista. La seva gran proposta és desmuntar el que nosaltres hem impulsat. És qui més s’ha col·locat a la contra. No li hem sentit propostes en positiu».

On se la va veure més còmoda és defensant la seva política de mobilitat, la gestió de les superilles: «La nostra política de mobilitat no ha perjudicat el comerç. I la contaminació s’ha reduït un 30%».

El pacte d’esquerres

Colau va defensar la seva aposta per un pacte d’esquerres amb ERC i el PSC si els resultats fan que siguin necessàries les aliances per governar, una cosa que va donar per descomptat: «El temps de les majories absolutes s’ha acabat. Cap partit pot fer veure que podrà governar només».

«Em sembla versemblant», va assegurar sobre la hipòtesi d’un pacte amb socialistes i republicans, amb qui, va recordar, sumava 28 regidors durant el mandat que ara es tanca, clarament per sobre dels 21 que marquen la majoria absoluta. Que el socialista Jaume Collboni i el republicà Ernest Maragall hagin descartat investir-la com alcaldessa no és una cosa que la intimidi, i va donar a entendre que ha après que són coses que es diuen en campanya: «Ara soc veterana».

Sobre la possibilitat que guanyi i no sigui alcaldessa, va afirmar: «Passa en les democràcies. (Pere) Aragonès és president i no va guanyar les eleccions. Qui aconsegueixi una majoria ho farà de forma legítima. Jo aspiro a les dues coses: guanyar i tenir majoria per ser alcaldessa».

El 30% de VPO es queda

«Em presento molt optimista, he sigut alcaldessa vuit anys. Em presento per ser alcaldessa d’un govern progressista. Si el resultat és un altre, ho valoraré amb la meva organització, però ara no estic en aquest escenari, estic convençuda que quedarem primers», va manifestar davant la pregunta de si es quedaria a l’ajuntament en el cas que no aconsegueixi tornar a dirigir la ciutat. Colau va assenyalar que en tot cas consultaria la seva continuïtat amb Barcelona en Comú.

Va defensar amb rotunditat el 30% de vivenda protegida en les grans promocions i rehabilitacions malgrat que per ara no ha aportat molts pisos al parc municipal: «El sector privat no pot buscar el màxim benefici sense control». La mesura, va remarcar, ja s’aplica fa anys a ciutats com Londres i París, i ha sigut impulsada pels moviments socials. «A Londres ens van advertir que primer hi hauria resistència». I van afegir, va dir, que el ritme de la construcció no s’ha vist alentit per aquesta causa a la capital anglesa.

El parc de vivenda

El sentit del 30%, va recalcar Colau, és doble: la corresponsabilització de l’àmbit privat a l’aportació de pisos protegits i el fet que aquesta vivenda pública quedi repartida per barris de tota la ciutat i no en zones de perifèria, com, ha denunciat, passava abans.

«Barcelona és avui la ciutat amb el principal parc públic de vivenda d’Espanya», va proclamar. Sol destacar-ho, si bé s’ha de tenir en compte que és una victòria una mica relativa, en el sentit que les altres urbs tenen poquíssima vivenda i Barcelona, molt poca.

Es calcula que al final d’aquest mandat la capital catalana s’acostarà a 12.000 vivendes públiques quan en necessitaria, segons els experts, de 100.000 a 120.000, per proveir la gent en situació vulnerable que necessita un pis i per influir en el mercat a la baixa, si bé aquest suposat efecte de reduir el preu general perquè hi hagi més vivenda pública és qüestionat per alguns experts.

Pedro Sánchez

Colau va lloar la llei de la vivenda pactada pels socis del Govern central, el PSOE i Podem, i va criticar en canvi que el president Pedro Sánchez hagi apostat per facilitar avals per a la compra de pisos.

Preguntada per si Barcelona està bruta, una de les principals denúncies que rep la seva gestió, Colau va admetre que ho va estar però va donar per minimitzada aquesta crisi: «Barcelona és una gran ciutat i com a tal hi ha un ús exhaustiu del seu espai públic. Jo crec que Barcelona està neta però és veritat que l’estiu passat vam viure moments de dificultat».

Notícies relacionades

¿Qui guanyarà les eleccions a Barcelona 2023? Aquestes són les prediccions més enllà de les enquestes

Multimèdia | El DAFO d’Ada Colau: debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats

Ara, diu, el problema de la brutícia «va molt a la baixa». La nova contracta de neteja, segons la seva opinió, ha sigut decisiva per això, en al·lusió a la tradicional renovació de vehicles i un altre material, tot i que part de la flota s’entrega amb molt retard. «Crec que ara la neteja està funcionant bé a tots els barris».

Papereres

Sobre la retirada de 600 papereres en set anys de què va informar aquest diari, Colau ha negat la major, contradient el gerent municipal d’aquesta àrea: «A Barcelona n’hi ha 25.000. No és que es retirin, és que unes 400, per obres, ajustos, esdeveniments, es traslladen o es retiren per col·locar-les en un altre lloc. Ningú ha ordenat que es treguin papereres».