La JEC dona cinc dies al Parlament perquè informi sobre la retirada de l’acta a Laura Borràs

La Junta Electoral Central (JEC) ha fet un pas més aquest dimecres en el procés per retirar l’escó a l’expresidenta del Parlament Laura Borràs després de ser condemnada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya a quatre anys i mig de presó i a 13 anys d’inhabilitació per a l’exercici de llocs de treball o càrrecs públics per un delicte de falsedat i un altre de prevaricació. L’àrbitre electoral li dona cinc dies hàbils a la vicepresidenta amb funcions de presidenta de la Cambra, Alba Vergés perquè informi sobre les mesures que ha pres per fer complir aquesta resolució. Com ha avisat la JEC en altres ocasions, incomplir aquests acords pot donar lloc a conseqüències jurídiques.

En el tercer acord sobre el cas de Borràs, la JEC, després d’una denúncia de Ciutadans contra el Parlament per desatendre la decisió, ha demanat a Vergés les informacions oportunes. Aquest pas arriba després que l’òrgan electoral argumentés que en l’expresidenta del Parlament existeixen les causes d’inelegibilitat i, per tant, d’incompatibilitat establertes a l’article 6.2 b) de la llei orgànica del règim electoral general (LOREG), en què es fa referència als condemnats per delictes contra l’Administració Pública, tot i que no sigui per sentència ferma. És el cas del delicte de prevaricació pel qual ha sigut condemnada la dirigent de Junts.

En l’escrit de la setmana passada, la JEC ja va apuntar que la decisió de deixar sense efecte l’acta de Borràs té «una conseqüència automàtica de la pena imposada per la sentència», per la qual cosa s’ha d’aplicar de manera immediata. De fet, la credencial del següent en la llista, Antoni Castellà, ja ha sigut emesa. A més, dilluns el Tribunal Suprem va rebutjar la suspensió de l’acord de la JEC de manera cautelaríssima, com va reclamar Borràs, perquè no ofereix «cap argument» per justificar l’extrema urgència que requereix una suspensió d’aquesta mena.

A més, en altres casos, l’àrbitre electoral ha recordat al Parlament que «les resolucions de l’Administració Electoral són executives des que adquireixen fermesa [...] i que l’incompliment d’aquestes resolucions pot donar lloc a les conseqüències jurídiques previstes en la legislació vigent».

Els antecedents

Notícies relacionades

Similituds i diferències entre la pèrdua de l’escó de Laura Borràs, Pau Juvillà i Quim Torra

Les claus de la decisió de la Junta Electoral per retirar l’escó a Laura Borràs

Durant tot aquest procés, la JEC ha anat seguint els mateixos passos que va fer en dues ocasions anteriors, quan va retirar l’escó a l’expresident de la Generalitat Quim Torra el gener del 2020 i dos anys més tard, quan va fer el mateix amb l’exdiputat de la CUP Pau Juvillà. Així, seguint el camí traçat anteriorment, és previsible que la Junta Electoral, en la reunió que mantindrà la setmana vinent, doni el cop de gràcia i requereixi el Parlament perquè procedeixi a l’immediat compliment de la decisió i l’adverteixi de les responsabilitats en les quals podria incórrer.

El febrer del 2022, quan la JEC va avisar Borràs, que aleshores era la presidenta de la Cambra, que havia de complir de manera immediata el cessament de Juvillà, la dirigent de Junts va haver de cedir i deixar sense efecte l’acta de l’exdiputat de la CUP. Així, s’espera que la Mesa del Parlament faci el mateix en aquest cas.