Una comissió rogatòria dels EUA, oculta al jutjat de Lamela, hauria impedit enviar a la presó Sandro Rosell, per Ernesto Ekaizer

El jutge Barrera, segons va explicar l’advocat de Rosell, Pau Molins, a EL PERIÓDICO, va fer diverses preguntes al perjudicat sobre les afirmacions de la querella. Una va ser si creia que la jutge que va ordenar el seu ingrés a presó, Carmen Lamela, titular del Jutjat d’Instrucció número 3 de l’Audiència Nacional, el 25 de maig del 2017, havia comès dol (voluntat de cometre un delicte tot i saber la seva il·licitud). Si bé la querella de Rosell, elaborada per Molins, no es dirigeix contra Lamela, deixa oberta la porta per ampliar-la en funció de les proves que es puguin obtenir en la investigació, incloent l’actual magistrada de la Sala Segona del Tribunal Suprem.

L’escrit recorda que Rosell ja es va querellar contra Lamela davant la Sala Segona del Suprem, presidida per Manuel Marchena, per presumptes delictes de prevaricació i falsedat, una querella que va ser desestimada per una interlocutòria del 29 de gener del 2021. El motiu d’aquesta querella: ocultar a la defensa el contingut d’una comissió rogatòria cursada per les autoritats dels EUA a Espanya que va donar la puntada de peu a les investigacions de l’Audiència Nacional sobre Rosell, que va portar a demanar una presó incondicional que la magistrada va concretar.

Comissió rogatòria oculta

Aquesta comissió rogatòria es va mantenir oculta –sense proveir les parts– segons van dir fonts judicials a EL PERIÓDICO, al despatx de Lamela durant dos anys. Aquestes mateixes fonts apunten a una funcionària que exercia de «capitosta» al Jutjat Central d’Instrucció número 3 que actuava per sobre de la seva secretaria. La defensa de Rosell va sol·licitar fins a tres vegades a la magistrada Lamela una còpia de la comissió rogatòria procedent dels EUA. Però els funcionaris del jutjat i la mateixa magistrada van contestar que els documents no havien sigut incorporats a la causa. Aparentment s’havien tornat a les autoritats nord-americanes.

Al ser elevada la causa a la sala d’enjudiciament que preparava el judici oral contra Rosell, la seva defensa va tornar a demanar el document en la vista. El Jutjat Central d’Instrucció número 3 va entregar el document del 2015, que havia d’haver sigut proveït a la defensa al presentar-se la querella de la Fiscalia de l’Audiència Nacional, l’abril del 2017, contra Rosell.

Fonts judicials assenyalen a aquest diari que aquest document va ser una mala notícia per a la investigació i per això no es va aportar a la defensa. Aquestes fonts assenyalen que la funcionària que va treure ferro a aquesta comunicació dels EUA va compartir el document amb la magistrada Lamela. Preguntat el lletrat Pau Molins quina podia haver sigut la conseqüència si aquesta comissió rogatòria procedent dels EUA hagués sigut comunicada, com era preceptiu, a Sandro Rosell, en el moment de presentar-se la querella contra ell per la fiscalia, va assenyalar: «La investigació de la fiscalia citava la comissió rogatòria internacional [CRI] com el punt de partida de les seves diligències. Si l’abril del 2017, abans de ficar Sandro Rosell al maig a la presó ens haguessin traslladat la versió original i la traducció que havia realitzat la Policia s’haurien destapat els errors. Deien que tenia un compte a Goldman Sachs, USA, per això l’interès directe dels fiscals nord-americans per possibles transferències de Nova York a comptes a Espanya, i resulta que era fals. Sandro tenia un compte en aquesta entitat, però al Regne Unit. Amb aquest document podíem desmuntar el que estaven tramant».

Prevaricació desestimada

En la querella de Sandro Rosell contra Lamela davant el Tribunal Suprem, el magistrat Pablo Llarena, que va ser ponent, va desestimar la prevaricació perquè en el relat de fets no es demostrava l’interès personal de Lamela a ocultar el document; segons va sostenir, si no es posava en relleu aquest possible interès, podia tractar-se simplement d’un error al jutjat. Amb tot, quan es va iniciar el judici oral, el 25 de gener del 2019, a l’abordar-se les qüestions prèvies, la defensa de Rosell va demanar una vegada més –després de ser-li denegada per la magistrada Lamela en tres ocasions– els documents de la CRI. La titular del Jutjat Central d’Instrucció número 3 va enviar immediatament el document a la sala d’enjudiciament, cosa que va permetre l’accés per part de Rosell. La magistrada ja no era Lamela: havia sigut nomenada a la Sala Segona del Tribunal Suprem el juny del 2018. Va ser María Tardón, la magistrada successora de Lamela, la que va enviar de seguida la documentació.

Un dels quatre querellats és l’exagent del Federal Bureau of Investigation (FBI), Marc Varri, agregat, en aquell moment, a l’ambaixada dels EUA a Espanya. Varri, a qui la defensa de Rosell ha localitzat a Miami, no va acudir al judici de l’expresident del FC Barcelona, i va ser un dels que va ordir la comissió rogatòria internacional nord-americana, segons fonts judicials, al punt que va ser designat per executar les indagacions que es plantejaven sobre el patrimoni de Rosell a Espanya. Varri mantenia excel·lents relacions personals i professionals amb Villarejo.

Notícies relacionades

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Trapero aposta per un increment dels Mossos per rebaixar el crim

L’excomissari va arribar a explicar a alguns clients que aquest exagent formava part d’un grup que havia muntat per perseguir patrimonis ocults al món. «Són dolents, molt dolents», va dir Villarejo en una de les seves converses amb l’examant de Joan Carles I, l’experta a posar en contacte institucions, empresaris i governs, Corinna zu Sayn-Wittgenstein.

La fiscal de Madrid, Sonia Gandolfo, es va mantenir aquest dimecres en silenci mentre el jutge Barrera feia preguntes a Rosell. La fiscal s’ha oposat a acumular una querella dels accionistes de la Banca Privada d’Andorra (BPA), els germans Cierco, a la que ja instrueix el jutge Barrera sobre Rosell. Serà el magistrat qui haurà ara de decidir si incorpora aquesta querella a la investigació en curs, que seguirà amb la declaració de Villarejo el 26 de maig.