El Govern invertirà 220 milions a ampliar la dessalinitzadora de la Tordera per lluitar contra la sequera

El Consell de Ministres, reunit de manera extraordinària, ha aprovat aquest dijous un reial decret que inclou mesures, entre ajudes directes al camp i noves infraestructures, per valor de 2.200 milions d’euros per lluitar contra la sequera. Entre les iniciatives recollides a la norma s’inclou l’ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera, a Blanes (la Selva), que costarà 220 milions.

Catalunya, juntament amb Andalusia, és l’autonomia més castigada per l’escassetat d’aigua durant els últims temps, després de l’abril més sec a tot Espanya des de 1961 (any en què van començar els registres): només va ploure el 22% dels valors normals aquell mes. Davant una situació tan dramàtica, que pot fer que molts agricultors decideixin no cultivar, una cosa que elevaria encara més els preus dels aliments, el Govern espanyol, només un dia abans de l’inici de la campanya dels comicis municipals i autonòmics del 28 de maig i entre acusacions d’«electoralisme» per part del PP, ha decidit moure fitxa.

La reserva hídrica espanyola està ara mateix al 48,9% de la seva capacitat total, un dels nivells més baixos des de 1995, però la situació podria ser molt pitjor després de l’estiu. De moment, el Govern garanteix el proveïment fins al setembre i confia en els models predictius que anticipen que plourà a l’agost. 

La sol·licitud de la Generalitat

La dessalinitzadora de la Tordera, lògicament, no estarà construïda abans que acabi aquest any. Les previsions del Govern, segons ha explicat després del Consell de Ministres la vicepresidenta tercera i ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, és que pugui començar a funcionar el 2026 o a tot estirar el 2027. Es tracta d’una infraestructura que la Generalitat feia temps que reclamava. L’administració catalana podria haver fet per si mateixa l’obra, però Ribera ha optat per no llançar cap crítica. 

«La Generalitat ens ha fet una sol·licitud. Ens demana suport pel volum de finançament que aquesta obra requereix. Tot i que siguin conques responsabilitat de la Generalitat, en aquests moments de tanta intensitat de sequera sembla raonable respondre a aquesta petició», ha assenyalat. La vicepresidenta es reunirà a Madrid amb la consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, el 22 de maig. La relació entre totes dues, expliquen fonts del ministeri, és «molt bona». 

La de Tordera no serà l’única infraestructura d’aquest tipus que inclou el decret aprovat aquest dijous. També es declaren d’interès general altres actuacions a la costa mediterrània, amb dessalinitzadores a Màlaga i Almeria per un valor de 200 milions d’euros, així com la intensificació de la reutilització a Alacant, amb una inversió de 224 milions. Alhora, el Govern ha autoritzat la Societat Estatal d’Aigües de les Conques Mediterrànies (Acuamed) perquè comenci a licitar noves plantes d’aquest tipus, que estaran alimentades per parcs solars fotovoltaics, una iniciativa que compta amb una dotació econòmica de 600 milions. 

En el pla més immediat, per ajudar els regants durant aquest complicat any, s’aplicarà una exempció al cànon de regulació i a la tarifa d’utilització de l’aigua: serà del 50% si el descens de la dotació se situa entre el 40% i el 60%, i del 100% si supera el 60%. 

El reial decret, que en el pla laboral prohibeix les tasques a l’aire lliure quan es declari alerta taronja o vermella per calor extrema, també impulsa la reutilització de les aigües urbanes, amb l’objectiu que el 2027 arribi a representar el 20% dels recursos hídrics destinats al proveïment de poblacions. És a dir, el doble del percentatge actual. 

Les ajudes al camp

L’altre gran capítol de la norma aprovada en el Consell de Ministres extraordinari té a veure amb les ajudes directes al camp. Segons ha explicat el ministre d’Agricultura, Luis Planas, aquí s’inclouen, entre altres iniciatives, 355 milions d’euros per als ramaders i 276 milions per als agricultors, així com la subvenció de fins a un 70% del cost de les pòlisses d’assegurança per la sequera dels cultius més compromesos i bonificacions fiscals. Agroseguro, l’Agrupació Espanyola d’Entitats Asseguradores de les Assegurances Agràries Combinades, va calcular el dimecres que les indemnitzacions pels danys que ha causat l’actual sequera ja suposen 300 milions d’euros. Es tracta, segons l’organisme, del sinistre «més important en la història de l’assegurança agrària».

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Mentrestant, el soci minoritari del Govern de coalició s’ha distanciat del decret. La líder de Podem i ministra de Drets Socials, Ione Belarra, ha criticat la presumptament escassa ambició dels socialistes, informa Miguel Ángel Rodríguez. En declaracions als periodistes al Congrés, Belarra ha assenyalat que l’Executiu, del qual forma part, hauria d’haver posat en marxa «un veritable escut climàtic». 

Aquestes paraules arriben després d’una setmana de tibantors per l’anunci dels avals de l’ICO perquè els joves puguin comprar una vivenda. Tot i així, la ministra ha aplaudit algunes de les mesures, com la prohibició de treballar al carrer durant les onades de calor. Però Belarra ha defensat anar més enllà i incloure mesures com que «les ciutats desenvolupin xarxes de refugis climàtics».