El PSC es llança a la reconquesta de Barcelona com a «primer pas» per assaltar la Generalitat

No només hi ha, en paraules de JaumeCollboni, «ganes de victòria» al PSC, sinó que aquestes s’afegeixen a les ganes i les possibilitats de menjar-se les eleccions del 28 de maig. Al seu equip vessen d’optimisme i el partit parla de moment «històric». Potser perquè aquest és el tercer intent i mai abans en els últims 12 anys havien vist la reconquesta de l’alcaldia tan a l’abast. Encara amb el sondeig del CIS fumejant a la ‘war room’ creuen, de fet, que l’estan acariciant amb la punta dels dits. Aquest sondeig fa miques just en l’arrencada de la campanya l’escenari dicotòmic entre Ada Colau i Xavier Trias i augura un cos a cos entre l’alcaldessa i el candidat socialista. És per això que el PSC s’ha erigit en l’«alternativa real» a l’Ajuntament de Barcelona com a «pas previ» també per arribar amb Salvador Illa a la Generalitat.

Ho ha dit Collboni i ho ha dit el cap de l’oposició, immers en una carrera de fons perquè les sigles del partit llueixin als dos balcons de la plaça de Sant Jaume. Tots dos han entrellaçat els seus destins en un míting des del barri del Carmel –plaça fidel al PSC– que ha comptat amb la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, com a telonera d’excepció i que ha tingut l’‘Hola’ dels Jocs Olímpics del 1992 com a nexe per apel·lar a l’«orgull» del passat, quan la capital estava governada per alcaldes socialistes. La mítica tornada de la cançó ‘September’ d’Earth, Wind & Fire, aquest animat «do you remember» que els va com a anell al dit, ha donat el tret de sortida.

Montero ha exercit d’ambaixadora del Govern de Pedro Sánchez, l’agenda del qual posa al servei dels objectius electorals del PSC en contraposició amb la «frustració» de l’independentisme i el «com pitjor, millor» de la dreta. Ha lluït tot el repertori: des dels acabats d’aprovar 1.000 milions per combatre la sequera, fins a la reforma laboral, la pujada del salari mínim, la revalorització de les pensions i la llei de vivenda. El segell de Pedro Sánchez s’espremerà especialment durant la campanya.

Per al PSC no només res està escrit en una Barcelona on el 25% del vot es decideix l’última setmana, sinó que ha dissenyat a consciència una campanya «per guanyar». No hi haurà cap altra oportunitat per a Collboni, és ara o mai. «Guanyarem les eleccions a Catalunya i a Barcelona. Posarem en marxa la majoria de municipis com a pas previ per posar en marxa la Generalitat», ha augurat Illa. I Collboni, recollint el guant, ha sentenciat que és hora de «girar full» al procés, pantalla en què ubiquen Xavier Trias malgrat que «amagui» les sigles de Junts, i a la «decepció» d’una esquerra «que no ha governat bé». Tot un dard a Colau. Amb el CIS a la mà, els socialistes presumeixen que ells són «l’alternativa real» als comuns mentre Trias «es desinfla».

Apel·lació al «progressista» i al «moderat»

Però per fer el ‘sorpasso’ cal la mobilització dels propis i més enllà. El trident Collboni, Illa i Montero han cridat a l’uníson a una «mobilització general», han apel·lat al vot progressista, però també al de la «moderació» i la «sensatesa», valors que han advertit que no pot representar Trias, candidat del mateix partit que una Laura Borràs que s’«entossudeix a subordinar» el Parlament als seus interessos malgrat que està condemnada «per corrupció». L’alcaldable també ha tingut un ull posat en la tensió de les dues cases ocupades a la Bonanova: «Demano calma, a la dreta independentista i la no independentista, amb mi es complirà la llei».

L’aspirant socialista compta en la seva carrera per l’alcaldia –que ha definit com «el millor ofici del món»– amb l’acompanyament de fins a una desena de ministres que trepitjaran els districtes de Barcelona les pròximes dues setmanes, amb el tàndem Pedro Sánchez i José Luis Rodríguez Zapatero per convertir Barcelona en l’epicentre estatal de les eleccions l’últim dia a poques hores de la cita amb les urnes i amb un escuder, Salvador Illa, que llueix el seu lideratge consolidat allà on va.

De Nou Barris a Sarrià

Notícies relacionades

Jaume Collboni, amb els lectors d’EL PERIÓDICO: «Estic més preocupat pels mileuristes que pels creueristes»

Collboni promet reimpulsar la cobertura de la Ronda de Dalt els 100 primers dies de mandat

Amb tota aquesta artilleria, l’estratègia del PSC per mobilitzar els seus grans fortins, els que els voten contra vent i marea. Des de Nou Barris fins a Sant Martí, passant per Sant Andreu i Horta-Guinardó. Però també en barris on ha aconseguit calar en l’últim cicle electoral, com la Marina de Port o Badal, o fins i tot esprémer les simpaties que han aconseguit despertar a Sarrià, malgrat que és territori més afí a Xavier Trias.

Al seu equip destaquen que no només «té un vot molt transversal» perquè és l’aspirant que «menys rebuig provoca», sinó que aquesta vegada, a diferència de fa quatre anys, és qui té més vies possibles de pacte obertes. Ni Junts ni ERC en reneguen aquesta vegada –el 2019 firmaven per escrit que no pactarien «amb els del 155»– ni ho fa Colau, que reivindica un tripartit d’esquerres, ni tampoc el defuig el PP de Daniel Sirera. Collboni juga a l’ambigüitat quan se li pregunta amb qui està disposat a entendre’s i deixa caure que s’aliarà amb qui remi a favor del creixement econòmic –ampliació de l’aeroport del Prat inclosa–, sigui «lleial al Govern» i garanteixi polítiques «de protecció» als ciutadans. El seu avís a navegants –és a dir, als comuns– és que el socialisme a Barcelona «ha tornat» i que «s’acosta el canvi».