Les 7 claus del programa electoral de Jaume Collboni

El ball de xifres sobre quantes noves vivendes pot assumir la ciutat és un dels grans nusos de la campanya. Collboni xifra que es poden planificar fins a 70.000 pisos més i que la meitat siguin assequibles. Segons els seus càlculs, Barcelona té un potencial màxim de 67.000 vivendes assequibles en total que poden arribar fins a 100.000 l’any 2050. No tot implica nova construcció, sinó que, per exemple, aposta per flexibilitzar la transformació de plantes baixes en vivenda en carrers no comercials, una mesura amb la qual sospesen que s’hi podrien sumar 10.000 vivendes més.

Una de les coses que sí que vol corregir és la reserva del 30% de la vivenda de nova construcció per a vivenda social que ara està vigent perquè considera que «no funciona» i l’ha desincentivat. La que, sens dubte, és una de les seves propostes estrella és el Pla 500, destinat a promoure l’emancipació dels joves i que es basa en descomptes de fins a 500 euros en el lloguer de més petits de 35 anys que arrenden pisos de petits propietaris, a qui oferirà bonificacions en l’IBI i ajudes a la rehabilitació si ajusten la renda a l’índex de preus establert.

El PSC renega de com Ada Colau planteja les superilles i, com a alternativa, defensarecuperar 30 illes d’interior de l’Eixampe,que sumarien 90.000 metres quadrats recuperats. Per a 15 es destinarien 135 milions fins al 2030 i per als altres 15 serien necessaris acords amb propietaris i comunitats de veïns. Collboni també afirma que duplicarà el pressupost del Pla de Barris perquè arribi als 300 milions i que les inversions se centrin aquest mandat a les zones perifèriques, com el nord de la ciutat, i no principalment a l’Eixample. Dins d’aquest objectiu ubica la cobertura de la Ronda de Dalt, que es compromet a reimpulsar ja durant els 100 primers dies de mandat perquè sigui una realitat en un termini de 12 anys amb una inversió mitjana anual de 25 milions.

El candidat del PSC insisteix que la mobilitat no pot quedar «supeditada» a l’urbanisme, així com tampoc al decreixement que assegura que volen els Comuns. D’una banda, es compromet a «vetllar per l’impuls de la transformació» de l’aeroport del Prat, qüestió que és un anatema per a Colau. D’una altra, està a favor de la connexió del tramvia per la Diagonal, tot i que quan «hi hagi recursos» per fer-ho, així que no l’assegura per a aquest mandat. En matèria ferroviària, promet treballar amb el Govern central i la Generalitat per millorar el servei de Rodaliesi que exigirà al Govern que acabi ampliacions del metro com la de la línia L9. Els socialistes també advoquen per crear i millorar les estacions d’autobusos supramunicipals de Sagrera, Fabra i Puig, Espanya, Diagonal i Nord per reduir-ne l’impacte a l’espai públic, així com impulsar que el 25% de la flota de busos de TMB sigui 100% sostenible el 2030.

No hi ha eleccions en què no es reclamin més agents de la Guàrdia Urbana i més Mossos als barris, així com més plantilla de bombers. Aquesta vegada tampoc n’és una excepció. A més d’això, Collboni advoca per construir amb la Generalitat el nou Centre d’Emergències Metropolitanes als jardins de les Tres Xemeneies. Diverses mesures van destinades a la seguretat nocturna, com la de reforçar les unitats d’urbans en aquesta franja horària, millorar la il·luminació dels carrers per reduir la sensació de seguretat i la creació d’un «alcalde de nit» que gestioni els serveis nocturns i lideri la interlocució amb l’activitat que es genera de nit a la ciutat. El programa socialista també recull reclamar al Govern central mecanismes de «justícia ràpida per a actes vandàlics», com es va fer durant els Jocs Olímpics. La creació d’un protocol municipal contra l’assetjament sexual amb la consolidació de xarxes ciutadanes que sàpiguen detectar situacions de risc (personal d’hostaleria, de comerços, aparcaments o de neteja) és una altra de les mesures que defensen.

«Estic més preocupat pels mileuristes que els creueristes», va dir Collboni durant el col·loqui organitzat per EL PERIÓDICO. I és que, davant el que és un dels principals cavalls de batalla dels Comuns, considera que no es pot ser hostil davant un sector que representa el 15% del PIB. Segons el seu parer, s’han de reduir els creuers de pas i consolidar els d’arribada i sortida i no s’ha de decréixer, sinó «descentralitzar», els visitants destinant part de la taxa turística, per exemple, a potenciar altres districtes més enllà del centre com a atractiu turístic. Aposta per ampliar convenis amb les grans plataformes per controlar i sancionar els allotjaments il·legals i per adequar el PEUAT per evitar l’«excessiva concentració» del centre de Barcelona. També considera que cal crear un pla d’estacions d’autobusos per evitar la mobilitat dins de la ciutat. Es tracta de potenciar, per exemple, l’Estació del Nord com a node d’autocars i ampliar la xarxa del bus turístic.

Notícies relacionades

Collboni promet reimpulsar la cobertura de la Ronda de Dalt els 100 primers dies de mandat

Jaume Collboni, amb els lectors d’EL PERIÓDICO: «Estic més preocupat pels mileuristes que pels creueristes»

Davant altres qüestions que solen entrar en el rànquing de preocupacions dels veïnsi en què el mateix Collboni va reconèixer que hi havia un problema, el PSC proposa un pla de xoc per a la neteja en el qual s’impliquin els districtes per millorar el desplegament de la nova contracta i detectar les zones prioritàries o punts negres als barris. En la seva llista d’accions en aquesta matèria inclouen aprofundir en el model de recollida porta a porta als nuclis antics o poc poblats on sigui possible tècnicament. L’aposta per a la resta de la ciutat és la implementació de contenidors intel·ligents. Són partidaris d’impulsar polítiques de reutilització i reciclatge d’electrodomèstics, implantar sistemes de retorn d’envasos en algunes zones comercials i potenciar la compra a granel per reduir l’ús de plàstic.

Una altra de les mesures insígnia del seu programa és la Renda BCN, una injecció complementària a l’ingrés mínim vital i a la renda garantida de ciutadania que compensi el cost de la vida que suposa viure a Barcelona per a les famílies vulnerables. En xifres, uns 1.500 euros a l’any per a una llar tipus de dos adults amb dos menors a càrrec. Segons el candidat, la mesura costaria uns 40 milions d’euros, és a dir, l’1,11% del pressupost municipal. El PSC també es fixa l’objectiu d’universalitzar l’etapa educativa dels zero als tres anys ampliant fins a 11.000 les places i arribar a les 125 escoles bressol municipals. En l’àmbit del comerç, prometen crear un bo anual perquè els joves d’entre 20 i 30 anys comprin als mercats municipals de Barcelona.