Els 4 reptes d’Ada Colau a les eleccions municipals de Barcelona

El seu pla de ciutat té diverses potes, però una destaca per sobre de totes: la Superilla Barcelona. El programa de pacificació de carrers ha generat grans elogis i animadversió. L’alcaldessa esgrimeix com a oferta aquestes imatges de carrers sense cotxes que s’estan popularitzant. Aquestes fotos de Consell de Cent que els seus acòlits tuitegen a tota hora amb missatges que juguen amb el rebuig d’altres sectors buscant la ironia: «Segueix la destrucció de la ciutat».

Colau remarca que Barcelona en Comúno enganya, que té un model. Que pot agradar o no, però que és clar. En contrast, dona a entendre que els seus rivals no tenen una proposta sòlida, més enllà de voler que ella deixi de ser alcaldessa.

En el cas del PSC, el seu soci en aquest mandat, i d’ERC, el seu principal suport extern en el període, Colau remarca que han recolzat les principals polítiques del consistori en aquest mandat, pel que centra la seva línia d’atac en el socialista Jaume Collboni al sorprendre’s que ara prengui distància d’aquestes.

A la precampanya, Colau va escollir Trias com a rival principal per enviar un missatge clar a la ciutadania. Li ha resultat bastant útil per aconseguir que l’atenció se centrés en ells, i per mirar d’esgarrapar així suports del PSC, remarcant que Collboni flirteja amb la sociovergència.

L’alcaldable de Barcelona en Comú ha de guanyar i tancar una aliança amb un o dos socis, probablement dos, que en principi només poden ser els socialistes i els republicans. Si Trias, Collboni i l’alcaldable del PP,Daniel Sirera, sumen els 21 regidors que donen la majoria absoluta, podria donar-se una operació com la de Manuel Valls el 2019, però al revés, és a dir, que Sirera faci alcalde Trias o Collboni com Valls la va fer alcaldessa a ella.

Impedir-ho és un altre repte, tot i que no depèn del tot d’ella. Però és un fet que Collboni juga amb l’avantatge que, sobre la taula, pot pactar amb Colau i amb Trias. L’alcaldessa necessita un bon resultat i que el del candidat d’ERC,Ernest Maragall,no sigui un desastre. Perquè el que perdi Maragall anirà, en principi, a les arques de Trias.

Notícies relacionades

Sílvia Paneque: «És imprescindible que l’alta velocitat arribi a l’aeroport de Girona»

Sílvia Paneque: «Encarir l’aigua permetria noves infraestructures hídriques»

A més de les seves polítiques de mobilitat, Colau posarà l’accent en les de turisme i vivenda. Amb tot això, tractarà que cali la imatge que la continuïtat és la millor opció. També confia a beneficiar-se que l’eco del procés s’hagi apagat, i que la política catalana sigui menys present en aquesta campanya que en la del 2019. Quant a la política espanyola, Colau associarà la seva figura, com des de fa temps, a la de la vicepresidenta del Govern i líder de Sumar, Yolanda Díaz.

Barcelona en Comú és Ada Colau i Ada Colau és Barcelona en Comú. És possible que en el futur, en vista que l’alcaldessa no es podrà presentar en cap cas el 2027 (tret de sorpresa i incompliment o reforma de les normes internes), la marca resisteixi, però la sensació és que una vegada Colau passi pantalla, no serà fàcil que els Comuns mantinguin l’atractiu una vegada es produeixi el relleu de la seva lideressa. Que aconsegueixi un bon resultat el 28 de maig és important perquè aconsegueixi seguir com a alcaldessa, però també pot ser-ho per al grup que deixi en el consistori en el cas que ella no segueixi al capdavant. Perquè en l’ambient flota el temor que el dia que Colau falti, el grup de Barcelona en Comú torni a tenir la representació amb què tradicionalment comptava Iniciativa per Catalunya. És a dir, que no tingui opcions d’aspirar a ser el partit de govern municipal o el seu soci majoritari en cas que sigui compartit.