Cita amb les urnes

Els quatre reptes de Ciutadans en les eleccions municipals de Catalunya

  • ¿Qui guanyarà les eleccions? Aquestes són les prediccions

  • Ciutadans: menys de la meitat de llistes que el 2019

Els quatre reptes de Ciutadans en les eleccions municipals de Catalunya

ELISENDA PONS

3
Es llegeix en minuts
Carlota Camps
Carlota Camps

Redactora especialitzada en Parlament i política catalana

Especialista en política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El pròxim 28 de maig només hi haurà paperetes de Ciutadansen 93 municipis catalans. És menys de la meitat de les que hi havia el 2019, quan van aconseguir articular llistes a més de 200 ciutats. I no es tracta de poblacions menors. Entre les que s’han quedat pel camí hi ha 12 capitals de comarca –entre elles IgualadaVicMollerussa Amposta– i ciutats amb xifres importants de població com Sant Feliu de LlobregatRipollet Molins de Rei, on el que va ser candidat taronja és ara el ‘número dos’ del PP.

Una situació que es dona també –en aquests casos encapçalant les llistes populars– a Pallejà, la Llagosta, Viladecavalls, Caldes de Malavella, Canet de Mar, el Catllar o Tossa de Mar. Aquestes xifres, d’entrada, ja no auguren uns bons resultats per al partit, com tampoc ho fan les enquestes, que els deixen sense representació a Barcelona i altres ciutats importants. Aquests són els reptes a què s’enfronten les sigles a les urnes:

Aguantar a Barcelona

L’obcecació dels taronges és evitar que el partit desaparegui o quedi en una situació residual, especialment a la capital catalana. Per revertir la tendència que apunta la demoscòpia, Cs ha elegit una candidata que no passa desapercebuda, Anna Grau, i ha apostat per una campanya agressiva i de lluïment del seu caràcter, com mostra el mateix cartell electoral en el qual apareix semi despullada emulant el pòster d’Albert Rivera el 2006. Fonts del partit asseguren estar millor que fa uns mesos i que noten un cert «efecte Grau» en els estudis demoscòpics que han portat a terme. A la resta de Catalunya, la situació depèn de cada municipi, però l’estratègia és semblant: que els seus candidats entrin en les polèmiques de campanya i se’n parli.

Lluitar contra el fantasma del vot útil

La pretensió és evitar que la formació quedi engolida pel vot útil a altres partits. Les últimes debacles electorals –especialment quan van passar de 36 diputats a 6 al Parlament– sumades a les males enquestes que porten els taronges a tot l’Estat, pot provocar cert desànim al votant de Cs que el porti a apostar per altres partits o a quedar-se a casa. Tant el PP com el PSC poden treure profit d’aquesta situació, per això les trucades del candidat popular a Barcelona, Daniel Sirera, a unir el vot de dreta i centredreta ‘constitucionalista’ sota les seves sigles. Des de Ciutadans, neguen que el PP sigui l’únic amb possibilitats d’aquest bloc, però en qualsevol cas, asseguren que no els fa «por». «La fragmentació es combat sent la millor opció i és el que demostrarem durant la campanya», assenyalen.

Condicionar algun govern

Notícies relacionades

Més enllà de la capital, per a Cs també són importants diversos municipis de l’àrea metropolitana, on van treure bons resultats el 2019. Són exemples d’això Santa Coloma de Gramenet, on són segona força amb quatre regidors, i l’Hospitalet de Llobregat, on van quedar tercers amb quatre representants. També tenen en el punt de mira Terrassa i Sabadell, on tenen tres regidors a cada municipi, a més de la ciutat de Tarragona, on van arribar a treure gairebé un 15% dels vots i van entrar els primers quatre noms de la llista. És previsible que retrocedeixin a totes aquestes localitats, però fonts de la formació asseguren que l’aspiració és poder mantenir-se dins d’algun d’aquests ajuntaments i fins i tot condicionar la formació de governs. «Potser podem treure un únic regidor, però que sigui decisiu», apunten.

Recuperar la marca abans de les generals

El 2017, Cs estava a la cúspide. Amb només deu anys de vida, va arribar a guanyar les eleccions al Parlament amb 36 diputats. Sis anys després, la situació és clarament diferent. La caiguda a nivell estatal quan es van haver de repetir les eleccions del 2019 i les múltiples crisis internes que s’han succeït des d’aleshores, han llastat el valor de la marca. Una cosa que la direcció del partit vol mirar de revertir en aquestes municipals per arribar a les generals –previstes entre el novembre i el desembre– amb unes perspectives menys catastròfiques. «Volem tornar al quilòmetre zero de Ciutadans i renovar els nostres vots amb la societat catalana», defensava Anna Grau en la presentació del cartell de campanya de Barcelona, amb la picada d’ullet nua d’Albert Rivera del 2006 i a fi d’intentar tornar a connectar amb els orígens de la formació.