Els quatre reptes de la CUP en les eleccions municipals de Catalunya

L’últim diumenge de maig hi haurà paperetes de la CUP en 167 municipis catalans, 23 menys que el 2019. Els anticapitalistes han sumat una trentena de municipis, però també han perdut unes 60 candidatures. La majoria d’elles, no obstant, tampoc van obtenir representació. Segons fonts del partit, no es tracta d’un problema per configurar llistes, sinó que han prioritzat «consolidar» els projectes més «cohesionats i compromesos» amb l’ideal polític de la formació, afirmen. En les passades eleccions, la CUP va obtenir 382 regidors i 177.330 vots. Aquesta vegada esperen millorar resultats, malgrat presentar menys paperetes.

Els anticapitalistes han elaborat una nova proposta política per a aquestes eleccions. Ha costat dos anys de treball i hi han participat més de 750 persones. Es tracta d’una espècie de «brúixola» d’unes 15 pàgines, segons assenyalen des de la formació, que servirà per a totes les candidatures. L’objectiu, asseguren, és «coordinar totes les accions de desobediència» i «començar a expulsar les empreses de l’Ibex-35» de les poblacions per «construir sobirania». Així, parlen de municipalització de recursos com l’aigua o l’energia, però també l’alimentació o la vivenda. També es presenten com l’espai «independentista, anticapitalista, feminista, ecologista i antiracista».

En les eleccions passades, la CUP va quedar fora de l’ajuntament de Barcelona al no aconseguir el 5% de vots necessaris. Van obtenir només un 3,89% dels sufragis, i es van veure llastats per la fragmentació i per les crides al vot útil d’Ernest Maragall. En aquella ocasió hi havia quatre opcions: ERC, Junts, la CUP i Primàries –que tampoc va obtenir representació–. A més, el context independentista, amb els líders de l’1-O encara a la presó, tampoc els va ajudar. Quatre anys després, per als anticapitalistes és «crucial» recuperar aquesta plaça el 28-M. També lluiten per recuperar la representació en ciutats com Lleida, Mataró o Granollers, on tampoc van obtenir cap regidor.

Notícies relacionades

¿Qui guanyarà les eleccions a Tarragona 2023? Aquestes són les prediccions més enllà de les enquestes

Així estan les enquestes de les eleccions municipals a Barcelona 2023

Fonts de la CUP també assenyalen com a prioritària la ciutat de Tarragona, on governen amb ERC i Junts des del 2021. «Volem seguir allà», remarquen els cupaires, que han triat la ciutat com a lloc per donar el tret de sortida de la campanya a fi de reivindicar la feina feta la segona part del mandat. El tancament serà a Berga, on aspiren a revalidar l’alcaldia que van aconseguir el 2015. En canvi, del que no faran bandera és del projecte de Dolors Sabater a Badalona. Malgrat haver sigut la seva candidata al Parlament el 2021, i de continuar sent la presidenta del grup a la Cambra catalana, ha dissenyat una campanya pròpia desvinculada de la CUP.

Un altre dels punts claus dels comicis és Girona. Els cupaires busquen donar el ‘sorpasso’ a Junts i ser la força independentista amb més suports. A l’inici de la carrera, amb la no-repetició de Marta Madrenas com a candidata (la candidata és l’exconsellera Gemma Geis) i l’aposta de nou de la CUP (aquí Guanyem Girona) per Lluc Salellas –malgrat la limitació de mandats–, la formació ho veia factible. No obstant, les prediccions dels últims dies semblen frustrar aquestes expectatives.