La Fiscalia també s’oposa a suspendre de manera cautelar la retirada de l’escó de Borràs

Fonts del ministeri públic assenyalen a EL PERIÓDICO DE CATALUNYA que l’informe és contrari a la suspensió d’una decisió que comparteixen: la condemna a quatre anys i mig de presó de Borràs va ser per delictes de falsedat i prevaricació, que estan inclosos contra l’Administració Pública, cosa que implica que la pèrdua de l’escó no requereixi sentència ferma, perquè entra dins dels motius d’inelegibilitat previstos en la llei electoral general. Si no et pots presentar en una llista a unes eleccions per un motiu, també perds l’escó que ja havies obtingut.

Dilluns l’alt tribunal ja va rebutjar suspendre de manera urgent l’acord de la JEC del dia 3, que va deixar sense efecte la credencial com a diputada del Parlament després de considerar que hi havia causa d’inelegibilitat sobrevinguda un cop havia sigut condemnada pels delictes de falsedat i de prevaricació.

La decisió es referia a la petició de la mateixa Borràs per suspendre l’acord de la JEC de manera cautelaríssima. El tribunal considerava que no oferia «cap argument» per justificar l’extrema urgència que requereix una suspensió d’aquesta mena, que és la que té previst adoptar sense sentir les altres parts, en aquest cas, la Junta Electoral Central.

No obstant, obria un expedient per tornar-se a pronunciar després d’escoltar els arguments de la JEC, que s’ha reiterat en els continguts en la resolució impugnada, i de la fiscalia. La JEC va procedir a decretar la pèrdua d’escó de Borràs, tot i que la condemna sigui recorreguda davant el Suprem, perquè els delictes pels quals va ser declarada culpable s’emmarquen entre que es dirigeixen contra l’Administració pública. Per això entén que va incórrer en inelegibilitat sobrevinguda. També li va ser retirat l’escó a l’expresident de la Generalitat Quim Torra, abans que la seva condemna fos ferma, tot i que es produís per un delicte de desobediència a la mateixa JEC, no per corrupció.

Condemna

Borràs va ser condemnada a quatre anys, sis mesos i un dia de presó, una multa de 36.080 euros i 13 anys i un dia d’inhabilitació per a l’exercici de llocs de treball o càrrecs públics electes i de funcions de govern per un delicte continuat de falsedat en document oficial i un altre de prevaricació, a l’haver fraccionat contractes per afavorir un amic, l’informàtic Isaías Herrero, quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), un òrgan que depèn de la Conselleria de Cultura.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

La sentència, no obstant, es mostrava favorable a un indult que li rebaixés la pena a dos anys per evitar l’entrada a presó, al considerar «excessiva la durada de la pena privativa de llibertat» prevista per al delicte de falsedat comès, que no es pot castigar amb menys de quatre anys.

La resolució judicial precisa que, malgrat la «mètrica penal vigent», les «concretes activitats falsàries» desplegades pels acusats no estaven orientades a obtenir un «lucre personal», sinó que tenia com a «únic sentit o raó de ser» el «camuflament» davant els òrgans de control. Tampoc veia «necessari» executar la pena de presó imposada per «evitar la comissió de nous delictes», per l’«efectivitat» de la condemna d’inhabilitació.