Ernest Maragall planteja crear un fons de 1.000 milions d’euros per rehabilitar el 25% de les vivendes de Barcelona

El tema republicà de la campanya de Barcelonaés la vivenda. I ho és per diverses raons. Primer, perquè és el problema més greu que tenen els barcelonins; segon, perquè Ernest Maragallcompta amb un Govern que recolza les seves propostes, i tercer perquè és el tema en què pot entrar en confrontació oberta amb Ada Colau. No tant per divergència ideològica, sinó des de la crítica a una alcaldessa que va aconseguir la vara de comandament perquè prometia, justament, domar el preu de la vivenda. Altres qüestions, que potser tenen més protagonisme en les polèmiques públiques, com les superilles no permeten a ERC, inventor del concepte, el 2011 a Gràcia, distanciar-se de l’alcaldessa dels Comuns. Amb el turisme si fa no fa passa el mateix que amb l’emergència habitacional, però és, alhora, un tema més sensible, atesa la creació de riquesa i llocs de treball que genera.

Falta oferta de vivenda i aquesta es nodreix, segons proposa ERC, no únicament amb la construcció exclusiva de nous pisos, ni tan sols per posar-los de lloguer, sinó de diferents fonts. I una és la rehabilitació de finques, una pràctica habitual a les ciutats europees. Ernest Maragall ha plantejat aquest primer dia de campanya la creació d’un fons de 1.000 milions d’euros per rehabilitar 160.000 vivendes, el «25% del total que té Barcelona», ha detallat l’alcaldable. En principi aquest fons estaria allotjat als comptes municipals, tot i que, de segur, comptarien amb la contribució d’altres administracions, Europa entre elles.

Plaques fotovoltaiques

Notícies relacionades

Ernest Maragall, amb els lectors d’EL PERIÓDICO: «Collboni és el cavall de Troia del PP a Barcelona»

Un xoc i moltes espines

A aquest pla s’hi afegeix el que ha proposat, a l’ombra de la pèrgola fotovoltaica del Fòrum, d’instal·lar, a 400 edificis que acullen equipaments municipals, plaques solars que nodririen un total de 20.000 vivendes.

Quant a la cantarella dels possibles acords postelectorals, una cosa que serà persistent atès l’empat a quatre que dibuixen les enquestes, Maragall ha fet cas omís a l’oferiment de pacte de l’alcaldessa Ada Colau. «No té cap credibilitat, després del ‘pacte de la vergonya’ que va fer el 2019 amb Manuel Valls» i que, al final, va impedir al republicà accedir a l’alcaldia. Això sí, ha deixat la porta oberta a una futura entesa amb els comuns, això sí, sempre que els resultats facin evident «que Colau no pot repetir mandat». És a dir, si és ell qui necessita el suport dels comuns per arribar a l’alcaldia.