Els quatre reptes de Junts en les eleccions municipals de Catalunya

Això és el que ara està en joc en un partit que ha perdut molts diners i poder després d’abandonar per decisió pròpia el Govern de la Generalitat, i que té un debat intern pendent de resoldre. El resultat també es llegirà en aquesta clau, perquè per ara la campanya i el programa marc de les municipals és netament municipalista. Cada candidat pot prioritzar els seus missatges sobre les necessitats de la ciutat o el poble on es presenta. El discurs independentista es pressuposa, però no se superposa. I les aliances posteriors seran prioritàriament amb altres partits independentistes però sense limitacions per entendre’s amb altres, incloent-hi el PSC, per molt que el sector d’afins a Laura Borràs odiï aquesta possibilitat.

Barcelona és sens dubte la principal aposta. Junts ha passat de tenir enquestes que deixaven el partit a tocar de la insignificança a l’ajuntament, a veure’s amb opcions d’aconseguir l’alcaldia. Com és sabut, Elsa Artadiva llançar la tovallola al·legant estrès. Trias, que es negava a tornar, ha sigut rescatat com el gran salvador del partit. Però ha posat condicions, que es resumeixen en: farà el que consideri oportú quant a la llista, el programa, els pactes i l’estil de campanya. I això ha suposat una nova mostra de fricció interna perquè els més fidels a la presidenta del partit, Borràs, es mostren molestos amb Trias i el 24% dels militants de la ciutat no van avalar la seva candidatura en la votació interna de ratificació, perquè consideren que amaga la marca, no esprem el missatge independentista i ha fet un equip molt conservador.

Atès que les expectatives s’han elevat al màxim, qualsevol resultat que no sigui una victòria de Trias serà un desastre, quan fa pocs mesos el partit es conformava amb salvar els mobles. A més, l’exalcade podria guanyar però no governar. I en aquest cas, com ha avançat ell mateix, se n’aniria a casa. Així que la mirada està centrada en ell, amb certa inquietud interna perquè consideren que ha de començar a detallar el seu missatge i proposta alternativa per a la capital catalana.

Girona és una altra gran clau de JxCat en la nit electoral. Avui és el principal centre de poder del partit junt amb la Diputació de Barcelona. Allà s’ha optat pel relleu de Marta Madrenas per l’exconsellera Gemma Geis. L’objectiu és mantenir el govern local amb pactes. El mateix que a Lleida, perquè a la capital del Segrià, amb un discurs aliè totalment al de Borràs, s’aspira a tot. A Tarragona, el mateix: Junts intentarà aixecar cap perquè, ara com ara, està lluny dels dos principals partits, ERC i el PSC.

Quant a la Catalunya interior, JxCat ha aconseguit d’entrada escombrar els seus antics aliats, el PDECat, que queden molt lluny de les 728 candidatures de Junts. El PDECat es queda en 180 llistes, i ha hagut de cedir la meitat dels drets electorals a JxCat. Aquests drets són els que permeten a un partit que hagi obtingut resultats significatius en les anteriors eleccions tenir ara espais gratuïts de propaganda electoral.

Però on Junts té una assignatura pendent des de fa anys és a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. «No amagarem el nostre independentisme per guanyar vots», proclamava fa un temps un destacat líder del partit en relació amb aquest territori que concentra la població més gran de Catalunya i on el sobiranisme té serioses dificultats per penetrar.

Notícies relacionades

Les bases de Junts forcen Xavier Trias a celebrar una consulta que validi els pactes postelectorals

Com més població, més recursos

Però fa temps que ERC executa una operació que li ha donat ja resultats i a les municipals del 2019 va aconseguir certs beneficis. El PSC també afronta els comicis en aquest territori amb optimisme renovat. Junts, en canvi, s’encomana a l’‘efecte Trias’. És a dir, l’optimisme que pugui generar en els votants la reaparició de l’exalcalde.

No obstant, tret del fitxatge estrella del postconvergent Xavier Fonollosa a Martorell –procedeix de CDC i el PDECat però Junts l’ha fitxat, per les seves reiterades victòries electorals–, les opcions són escasses. Amb tot, el partit assegura que pot millorar resultats a Badalona –on disposa d’un regidor– i optar a entrar en altres municipis, on quatre anys enrere va quedar escassament millor que l’extrema dreta de Vox en nombre de vots.