Pere Aragonès demana que Barcelona no es rendeixi a la «resurrecció de Convergència»

Des de l’Eixample, el districte que pot marcar una victòria o una derrota pel seu pes poblacional, el president de la Generalitat i també coordinador nacional d’ERC, Pere Aragonès, ha tret tota l’artilleria per intentar propulsar un Ernest Maragallque flaqueja en les enquestes. I ho ha fet posant el focus especialment en Junts i el seu candidat, Xavier Trias. «El govern de Barcelona no pot ser una peça més d’intentar ressuscitar una antiga Convergència amb canvi de noms i un projecte en el passat que no va servir per fer avançar el país», ha assenyalat.

Si parla d’«una peça més» és perquè considera que n’hi ha d’altres, una velada referència a la Diputació de Barcelona, en què el pacte entre socialistes i postconvergents va coure especialment els republicans i que s’ha demostrat robust durant aquest mandat. L’alcaldable republicà, Ernest Maragall, ha remat en el mateix sentit agitant el fantasma d’una«sociovergència» que busca obrir-se pas per fer tornar al poder «els de sempre» i que, en paraules de la número dos de la candidatura, Elisenda Alamany, l’únic que pretenen és «vendre Barcelona al millor postor». «El senyor Trias ja ha decidit entregar la ciutat al socialisme conservador espanyol, a Sánchez i a la presidenta de la Diputació, Núria Marín», ha advertit el cap de llista republicà, que ha cridat a «rebel·lar-s’hi» recolzant ERC.

Gairebé de forma simultània, des de l’Hospitalet de Llobregat, ciutat on Marín governa amb majoria absoluta, el líder del partit, Oriol Junqueras, i el candidat de Santa Coloma, Gabriel Rufián, carregaven contra els socialistes, a qui acusen d’instaurar un «règim» que «segresta» ciutats metropolitanes. «Tenen por que la gent s’alliberi de la seva corrupció», ha sentenciat Junqueras. Forma part dels objectius d’ERC erosionar el PSC al seu principal viver de vots.

Governar als dos balcons de Sant Jaume

Però la catapulta que necessita ERC per aspirar al podi a Barcelona és tan gran, que el partit dispara a banda i banda i es bolca també en el cos a cos amb els Comuns i el PSC. Aragonès ha advertit que el govern de Barcelona, com el de la Generalitat, tampoc pot ser «ni una sucursal de Madrid ni una sucursal dels mercats», sinó que l’objectiu ha de ser «tornar la sobirania als ciutadans». Una cosa que, segons el seu parer, és més fàcil si als dos balcons de la plaça Sant Jaume governen els republicans amb una aliança i un projecte «compartit».

El president s’ha despatxat també contra els Comuns i els socialistes, especialment per dues qüestions: l’accés a la vivenda i Rodalies, que ha definit com els dos principals problemes que pateixen els barcelonins. Sobre la primera de les qüestions, ha tret pit de les 10.000 vivendes socials que el Govern ha promès impulsar aquest any, d’haver obert la via de l’expropiació de pisos de grans tenidors i d’haver elaborat la llei de regulació de lloguers que ara el Govern de Pedro Sánchez «ha copiat». Per Aragonès, les «bones intencions» de Colau no s’han plasmat en canvis en aquesta matèria.

«És el risc quan s’arriba a l’alcaldia traint els teus propis principis i desmentint el que havies dit en campanya de la mà dels que tenien com a únic objectiu impedir un alcalde independentista. Així, les coses només et poden anar malament», li ha retret a la líder dels Comuns, recordant com li va arrabassar l’alcaldia a Maragall fa quatre anys. I sobre Rodalies, un gran ‘hit’ en aquesta campanya per als republicans a partir de l’avaria de l’R2 a Gavà, ha definit la Generalitat com l’Administració «dels trens que funcionen» mentre que els socialistes són «el partit de la Renfe i dels trens que van tard i amb incidències». Les responsabilitats del caos a la xarxa ferroviària catalana, ha assenyalat, tenen «noms i cognoms» a les files del PSC. 

El liderat de l’Eixample

Notícies relacionades

Ernest Maragall planteja crear un fons de 1.000 milions d’euros per rehabilitar el 25% de les vivendes de Barcelona

Oriol Junqueras acusa Junts d’«haver abandonat el Govern i el poble de Catalunya» després de l’1-O

L’Eixample és el projecte líder per a ERC i un territori on es disputa el vot sobiranista. Els republicans van guanyar aquí fa quatre anys i aquest mandat els Comuns han posat tot el seu afany a tornar a tenyir-lo de morat, com el 2015. No obstant, qualsevol partit amb aspiracions de guanyar està obligat a ser competitiu al districte on està en joc el vot de 270.000 veïns. «Som el vot útil independentista, nosaltres no amaguem les sigles», ha reivindicat la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, buscant dissuadir el vot a Junts en aquest enclavament.

La regidora Eva Baró ha recitat el memorial de greuges que acumula un districte convertit en un «laberint» sota el bipartit dels Comuns i el PSC: des de les llicències de pisos turístics, amb el bloc del carrer Tarragona com a paradigma, a la gentrificació que provoca que «el 40%» dels veïns se n’hagin d’anar a altres zones de la ciutat perquè no poden fer front al cost de la vivenda. També els set anys que porta esperant l’Escola Entença per tenir una ubicació definitiva, el «culebró» de la llosa de la ronda de Sant Antoni o els problemes de soroll i de descans dels veïns al carrer Enric Granados. «Aquest cicle està esgotat», assegura ERC.