Memòria democràtica
El Govern entregarà el 3 de juny les restes de l’antifranquista Cipriano Martos a la seva família
Les anàlisis antropològiques i genètiques van confirmar, el febrer passat, que les restes trobades a Reus pertanyien a l’obrer torturat i finat el 1973
El Govern entregarà les restes de Cipriano Martos a la seva família el 3 de juny a Huétor-Tájar (Granada), terra d’origen del militant antifranquista que va morir el 1973 després de la ingesta d’àcid sulfúric en un interrogatori amb tortures a la caserna de la Guàrdia Civil a Reus (Tarragona), informa Efe.
Tot i que el relat oficial de llavors va ser que ell mateix va prendre el corrosiu –l’anomenaven «còctel de la veritat»– per no respondre a les preguntes sobre la seva militància ni delatar altres companys, el llibre ‘Caso Cipriano Martos: vida y muerte de un militante antifranquista’ (Anagrama) del periodista Roger Mateos posa en perill la versió del suïcidi que va fer circular el règim, que va mirar de silenciar el que passava a les casernes de la Guàrdia Civil per impedir protestes al carrer. La seva investigació ha sigut clau perquè, juntament amb el pla de fosses i el programa d’identificació genètica de la Generalitat, Martos fos, per fi, localitzat. La tardor passada, es van iniciar els treballs d’exhumació de l’obrer militant del PCE en una fossa del cementiri de Reus i, el gener d’aquest any, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va anunciar que els tècnics arqueòlegs havien trobat les restes d’un cos compatible amb la descripció física de la víctima.
Les anàlisis antropològiques i genètiques van confirmar el 22 de febrer que les restes corresponien a Cipriano Martos, que va néixer a Andalusia i que a finals dels anys 70 va emigrar a Catalunya per afegir-se a la lluita antifranquista fins que va ser detingut i torturat salvatgement l’estiu del 1973 a Reus.
La conselleria de Justícia, Drets i Memòria de la Generalitat s’encarregarà de traslladar les restes de Martos a Andalusia i ha acordat entregar-les de cara al pròxim 3 de juny a Huétor-Tajar, on hi ha enterrats els pares de la víctima.
El departament que dirigeix la consellera Gemma Ubasart ja ha comunicat a Antonio Martos, germà de l’antifranquista i resident a Catalunya, que la Generalitat està «a disposició de la família» per traslladar les restes mortals fins a Andalusia, com desitjaven els seus familiars, que decidiran «el fons i la manera de l’acte de retorn», segons ha informat el Govern en un comunicat.
Política
Nascut el 1942 en un nucli de cases dins del terme municipal de Loja (Granada), en el si d’una família de camperols pobres, Cipriano Martos va emigrar el 1969 a Sabadell (Barcelona), on es va polititzar i es va enrolar en el PCE (marxista-leninista) i el FRAP.
Notícies relacionadesJa en la clandestinitat, el partit el va destinar a una cèl·lula a Reus, on l’agost del 1973 va ser detingut per la Guàrdia Civil, que el va interrogar durant més de dos dies, fins que la ingesta d’àcid sulfúric va causar ingressar-lo a l’Hospital de Sant Joan, on va agonitzar durant 21 dies, sense que la seva família sabés on era.
Després de la seva mort, el 17 de setembre del 1973, el règim franquista va mirar de silenciar el cas, que el 2014 va ser inclòs en la macroquerella davant la justícia argentina per crims del franquisme.
