Sánchez i Page aparquen les seves profundes diferències per revalidar Castella-la Manxa

Castella-la Manxa és una comunitat estranya. Més de dretes que d’esquerres, el PP sol guanyar aquí les eleccions generals, però no les autonòmiques. Només hi ha hagut una presidenta conservadora, María Dolores de Cospedal. Tots els altres, socialistes. L’actual, Emiliano García-Page, s’hi presenta per arribar a un tercer mandat, després d’una legislatura en què ha gaudit de majoria absoluta. En part per convicció i en part per les tendències ideològiques del seu territori, Page és el baró del PSOE més allunyat de Pedro Sánchez. Més fins i tot que l’aragonès Javier Lambán. Tant, que la direcció socialista li ha hagut de cridar l’atenció diverses vegades perquè rebaixi les crítiques a Unides Podem, als pactes amb l’independentisme català i basc o a l’estratègia mateixa que segueix el seu partit, basada en la confrontació amb el PP. 

Aquestes advertències no han fet efecte en Page. A finals de l’any passat, a l'empara de la derogació de la sedició i la rebaixa de la malversació negociades amb ERC, el president castellanomanxec va acusar Sánchez de prendre els ciutadans «per tontos» al pactar «condemnes amb delinqüents». Fa només quatre dies, just abans de l’inici d’aquesta campanya plena d’interrogants, li van preguntar per la seva relació amb el cap de l’Executiu. «Cap», va contestar.

I no obstant, un espectador que hagi anat aquest diumenge a Puertollano (Ciudad Real) sense conèixer el context pensaria que entre els dos dirigents hi ha, si bé no amor, almenys certa sintonia. El president del Govern i el de Castella-la Manxa han aparcat les seves profundes diferències per intentar revalidar l’autonomia el 28 de maig. Aquí no hi ha cap xoc. Els equips de Sánchez i Page coincideixen que continuarà al capdavant de la comunitat, en part gràcies a la seva capacitat d’atraure els antics votants de Ciutadans. Pot ser que amb majoria absoluta o pot ser que gràcies a un pacte amb Podem, si els morats aconsegueixen entrar al Parlament autonòmic (el 2019 se’n van quedar fora), però els socialistes mantindran el poder. No totes les enquestes aposten per aquest desenllaç, però sí el Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), segons el baròmetre publicat divendres. 

«Estem fent el contrari que Cospedal en tots els sentits. De la mateixa manera que el Govern d’Espanya està oferint davant la crisi per la guerra d’Ucraïna i la de la pandèmia una medicina totalment diferent de la del PP», ha dit Page, que ha col·locat així l’acció dels dos executius al mateix camí. «Quan ells governaven, els consells de ministres eren de retallades socials. Amb nosaltres, d’avenços socials», ha afegit Sánchez uns minuts més tard.  

Els signes de la distància

Però el míting també ha deixat signes evidents que la relació entre els dos dirigents és molt millorable. Per exemple, la fredor i rapidesa amb què s’han saludat al fer el relleu davant el micròfon. O la decisió del líder del PSOE de no enaltir durant el seu discurs la gestió del president de Castella-la Manxa, com sí que fa quan intervé en altres territoris governats pels socialistes. O la menció implícita de Page al principal atac del PP a Sánchez durant aquest inici de campanya: la inclusió a les llistes de Bildu, un aliat parlamentari clau del Govern central durant aquesta legislatura, de 44 candidats que van ser condemnats per pertinença i col·laboració amb ETA. 

Notícies relacionades

El kit de supervivència de Salvador Illa

El TSJC proposa l’indult parcial a Borràs per esquivar la presó

«Quan els independentistes busquen apropar l’aigua a la seva sardina i que la resta no tinguem el mateix, jo sempre aixecaré la veu. I si aquests independentistes han utilitzat alguna vegada una pistola, amb més motiu. Jo amb els assassins d’ETA, ni a la cantonada», ha assenyalat Page. Sánchez ha evitat al·ludir a aquesta polèmica. Ja s’hi va referir divendres a la nit, des de Washington, després de reunir-se a la Casa Blanca amb el president nord-americà, Joe Biden. La presència d’exetarres, va dir, «pot ser legal, però no és decent» i mereix el «més gran dels retrets». 

Tenint en compte el «soroll» de la dreta, el líder socialista vol centrar la campanya en la gestió del Govern, amb anuncis continus de noves iniciatives. Després de les mesures sobre vivenda (que apel·len al vot jove), sequera (electorat rural) i dret a l’oblit oncològic perquè els que han tingut càncer deixin de ser «discriminats» quan contractin crèdits, assegurances o hipoteques, Sánchez ha llançat aquest diumenge una picada d’ullet al sector del cine i a les persones grans. El pròxim Consell de Ministres, ha explicat, aprovarà un programa dotat amb 10 milions d’euros perquè els ciutadans de més de 65 anys paguin els dimarts només 2 euros per acudir a una sala a disfrutar d’una pel·lícula.