Anna Gabriel entra en campanya per reflotar la CUP a Barcelona

Tornar a tenir representació a l’ajuntament de Barcelona i que la CUP sigui «un malson permanent» per al futur govern municipal, els ‘lobbies’ turístics i els propietaris immobiliaris. Amb aquesta màxima la cupaire Anna Gabriel ha entrat en la campanya municipal de la capital catalana, on els anticapitalistes lluiten per desafiar les enquestes, que els situen de nou fora del consistori. «Seria una molt bona notícia que la CUP entrés a l’ajuntament. Quan hi ha regidors de la CUP acostumen a passar coses», ha defensat Gabriel en un acte a la plaça de la Virreina de Gràcia, on també ha promès que no ho posarien «fàcil» per «externalitzar» o per «posar alfombres vermelles als interessos particulars».

L’elecció de la Virreina no és aleatòria. Justament, a Gràcia és on els cupaires van firmar els seus millors resultats en les eleccions de 2019, amb un 7,5% dels vots, a diferència de la majoria de barris on no van arribar al 5%. També la Vila de Gràcia va ser una de les seves millors places el 2015, només superada per la Vallvidrera.

Gabriel, que espera judici per l’organització de l’1-O, també ha aprofitat l’acte per agrair el suport dels militants de la CUP als «represaliats». Després de quatre anys defugint el procés a Suïssa, l’exlíder dels anticapitalistes va tornar l’estiu passat i, seguint els passos de la republicana Meritxell Serret, es va presentar voluntàriament al Tribunal Suprem per regularitzar el seu estat. El jutge Pablo Llarena va escoltar la seva declaració sobre els fets el mes de setembre passat i, aquest gener passat, va decidir remetre el cas a l’Audiència de Barcelona, on serà jutjada per desobediència. La seva llavors companya de files, Mireia Boya, va acabar sent absolta pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Crítiques a ERC i a Junts

També a l’acte ha intervingut l’alcaldable dels cupaires Basha Changue, que ha repartit crítiques contra ERC i Junts, a qui acusa d’haver oblidat el discurs independentista en aquestes eleccions. En aquest sentit, ha acusat el candidat republicà, Ernest Maragall, de formar part –juntament amb els Comuns d’Ada Colau– d’un «apaivagament d’alliberament nacional» i de ser una «crossa» de la Moncloa. A més, ha disparat també contra Junts, acusant-los de fer «grans escenificacions» al Parlament, però amagar el discurs de l’«independentisme màgic» i «retòric» en les municipals. «Apareix i desapareix en funció dels interessos electorals», ha lamentat la candidata.

Finalment, els cupaires han volgut llançar un missatge contra els ‘macroprojectes’, just avui que se celebra un any de la manifestació a Puigcerdà contra els Jocs Olímpics d’Hivern. Així ho ha recordat uns dels impulsor de les propostes i ara candidat de la CUP a la Seu d’Urgell, Bernat Lavaquiol, que ha desafiat els barcelonins a lluitar contra la Copa Amèrica. «Ara us toca a vosaltres enterrar la Copa Amèrica, perquè us hi va la vida. Els macroprojectes destrossen el territori i condemnen a la precarietat», ha exclamat.

Els reptes de la CUP el 28M

Notícies relacionades

¿Qui guanyarà les eleccions? Les prediccions per a Barcelona, sis ciutats catalanes més, Madrid i la Comunitat de Madrid

Collboni guanyaria les eleccions per davant de l’empat Colau-Trias i el PP trauria 5 regidors, segons una enquesta de GAD3

En les passades eleccions, la CUP va perdre els seus tres regidors a Sant Jaume i va quedar fora de l’ajuntament de Barcelona al no aconseguir el 5% de vots necessaris. Van obtenir només un 3,89% dels sufragis, perjudicats per la fragmentació i per les crides al ‘vot útil’. En aquella ocasió hi havia quatre opcions independentistes: ERC, Junts, la CUP i Primàries –que tampoc va obtenir representació–. A més, el context, amb els líders de l’1-O encara a la presó, tampoc els va ajudar. Quatre anys després, per als anticapitalistes és «crucial» recuperar aquesta plaça, tot i que les enquestes publicades fins al moment no donen bones perspectives.

Més enllà de la capital catalana, les eleccions del 2019 també van ser agres per a la CUP a la major part de la geografia catalana. Es van deixar 100.000 vots i, tot i que en termes generals només van perdre 37 regidors, no van obtenir representació en ciutats importants com l’Hospitalet de Llobregat, Terrassa, Lleida o Mataró. De cara al 28M, aspiren a recuperar presència municipal i mantenir les alcaldies de Berga, Navàs i Celrà, així com el govern de Tarragona, a més de somiar donar la sorpresa a Girona. La candidatura de Guanyem, amb Lluc Salellas al capdavant, va començar la carrera amb possibilitats de quedar per davant de Junts, però –segons les prediccions– ha anat perdent pistonada.