Xavier Trias: «Construir el tramvia afecta més el canvi climàtic que els cotxes»

Xavier Trias (Barcelona, 1946) s’enfronta a l’últim repte de la seva carrera política: tornar a ser alcalde. En aquesta entrevista deixar anar afirmacions sobre el canvi climàtic, els ‘tresmileuristes’ i els preus del lloguer que no deixaran indiferent a ningú, i deixa en l’aire concrecions programàtiques per centrar-se en la crítica a Ada Colau. Tot això al més pur estil de Trias, al marge del que digui Junts. La qual cosa inclou pactar amb el PSC. Això, sí, sense repartir-se l’alcaldia.

La seguretat és la principal preocupació dels veïns de Barcelona. «Un dels aspectes més importants vinculats a la seguretat és la prevenció», afirma en el seu programa. ¿En què consisteix aquest model preventiu?

Quan vaig entrar al govern el 2011 hi havia un 18% de gent que opinava que era el principal problema, quan ens en vam anar era el 3,5% i actualment és gairebé el 25%. La situació ha empitjorat molt. No tant la seguretat, no tant el nombre de delictes, sinó la percepció de la gent, que passa perquè l’alcaldessa no lidera. La connexió dels Mossos amb la Guàrdia Urbana ha disminuït. Aquest és el problema gran, que no hi ha comandament, no es gestiona bé i en moltes coses fa la sensació que ella ha donat ordres de no actuar.

En el programa proposen reformar les ordenances i el règim de sancions. ¿En quin sentit?

Que les sancions que es posin es puguin cobrar. No té sentit posar sancions molt altes i que no les cobrin. Cal reduir la quantia i cobrar-les.

La segona preocupació és la neteja. S’hi han invertit 293 milions, semblen molts diners.

El contracte de neteja és molt elevat. N’hi han posat 70 més, però el problema no és posar-hi molts milions, sinó per a què. T’hi has d’involucrar. El problema de la senyora Colau és que nega que la ciutat estigui bruta. I el primer que has de fer és parlar amb els concessionaris.

En matèria de vivenda parla de la necessitat de «mecanismes» per incorporar pisos a preu assequible. ¿Quins mecanismes serien?

Construir. Fer un acord amb totes les forces polítiques d’un pla de vivendes i aplicar-lo durant 30 anys. Construir pisos propietat de l’Administració pública de lloguer a bon preu, en col·laboració estreta amb els promotors.

I també suggereix mesures per a persones treballadores per accedir a una vivenda assequible.

El que hem d’aconseguir per a un accés generalitzat a la vivenda és que la gent cobri més. La gent no pot pagar perquè els salaris són baixos.

¿És més partidari d’incentivar pujades de salaris que de regular el preu del lloguer?

Regular el preu del lloguer crec que no funcionarà. ¿A la senyora Colau li ha funcionat tot el que fa? Des del 2011 fins al 2015, el preu a Barcelona va baixar un 8%. Del 2015 fins avui ha pujat un 50%, i a llocs insòlits, com el Raval.

De fet, les posicions favorables a regular el lloguer es basen just en això: el mercat ha pujat, regulem-lo.

El que passarà és que no es construiran pisos de lloguer. I als pocs que hi hagi es dispararà el preu. Això és un mercat. Segons el que vols regular, el que fas és parar-ho. L’única solució de veritat és que construeixis vivenda de lloguer a un preu assequible.

M’ha parlat abans dels sous. ¿Sap vostè que ha inaugurat el concepte de ‘tresmileurista’, amb el que va dir que les persones amb sous de 3.000 euros no arriben a final de mes?

S’ha tret de context aquesta afirmació. La realitat que tenim a Barcelona i Catalunya és que hi ha gent que es guanya molt bé la vida i gent d’una classe mitjana o mitjana alta a qui se’ls ha duplicat la hipoteca, paguen el doble de gas, més electricitat i es troben amb dificultats econòmiques. Uns perquè baixen de nivell social, d’altres perquè es veuen immersos en la pobresa.

¿Quina proposta té per resoldre les desigualtats?

T’has de reunir amb el món empresarial i els sindicats i buscar un sou més elevat a la ciutat.

¿Es pot implantar, legalment?

Com a mínim que sigui aconsellable fer-ho. I es pot liderar. Em queixo de la falta d’aquest lideratge.

El turisme és una altra gran preocupació. I es parla de regular, per exemple, l’arribada de creuers.

Només ens interessen els que són punt d’arribada i sortida. No ens interessen els que venen per a unes hores.

Per tant, a la pràctica, si vostè governa, ¿es reduirien o no?

No és segur que siguin menys, perquè la filosofia del port ja és aquesta.

Respecte a la mobilitat proposa fer una auditoria a les superilles. ¿Significa que es pot decidir no fer-ne més o desfer-ne algunes?

La mobilitat és un servei als ciutadans i s’ha convertit en un problema. La senyora Colau està creant un malson als ciutadans. La idea, que no se l’ha inventat ella, és per fer la mobilitat més lògica, no per impossibilitar-la. El que s’està fent és crear el col·lapse de la ciutat. S’hauran de revisar les coses esbojarrades, per exemple, el carril bici de la Via Augusta.

Acusa l’alcaldessa d’anar contra el cotxe. ¿Vostè els vol reduir?

Vull que els cotxes siguin elèctrics.

Però, mentrestant, ¿quina és la seva proposta sobre el cotxe privat de combustió?

Mentrestant, el senyor que va amb cotxe privat normalment no va per luxe, sinó per necessitat. El primer que ha de fer l’ajuntament és entendre-ho. I promoure el transport públic, però a la gent que va en cotxe li hem de prestar un servei i no fer-li la vida impossible. La gent està enfadadíssima.

També va generar polèmica la seva frase que els cotxes no tenen a veure amb el canvi climàtic...

És veritat que els cotxes no elèctrics contaminen, però no és veritat que siguin la principal causa del canvi climàtic.

Però hi contribueixen...

Sí, però moltes coses hi contribueixen més. Construir el tramvia afecta més el canvi climàtic que els cotxes.

¿Ah sí?

Creure que l’activitat constructiva no afecta el canvi climàtic... No es poden banalitzar les situacions. S’ha de ser intel·ligent i tenir clar com s’evita la crisi del canvi climàtic.

Parlant de tramvia. Ara vostè hi està en contra, però en el passat va parlar de la unió del Fòrum amb el Morrot. ¿Ha canviat d’opinió?

No he canviat d’opinió, ha canviat la situació de la mobilitat al món. Per unir ciutats com Reus i Tarragona, sí que crec en el tramvia. El problema és tenir espai. Això al seu dia era de progrés per l’aposta per l’elèctric; avui el progrés són els busos elèctrics. A més fem una cosa que va contra l’empresa pública TMB i a favor d’una de privada.

Sobre pactes. ¿Si empata a regidors amb el socialista Jaume Collboni repartiria l’alcaldia durant dos anys per a cada un?

No. Primer: jo crec que guanyaré. Segon: qualsevol pacte que faci serà en benefici de Barcelona. El senyor Collboni no passava per aquí, és el responsable del que passa. El primer és saber què pensa fer.

¿Els regidors de Trias ajudarien Collboni si vostè no guanya?

Depèn del que plantegi. Posa condicions que quan està en el govern no posa.

Per exemple, l’ampliació de l’aeroport. ¿Hi està d’acord?

Sí, però no com la planteja el senyor [Maurici] Lucena [president d’AENA]. L’ampliació és necessària, però l’hem de decidir aquí. Es pot ampliar l’aeroport sense necessitar aquesta fórmula.

¿Com?

Això és el que hem d’estudiar entre tots.

Notícies relacionades

Els quatre reptes de Junts en les eleccions municipals de Catalunya

Sílvia Paneque: «És imprescindible que l’alta velocitat arribi a l’aeroport de Girona»

Vostè afirma que Barcelona està sense autoestima, que li falta lideratge... però és la sisena millor del món segons World’s Best Cities i el 2026, per exemple, acollirà un congrés mundial d’arquitectura. «Aquests esdeveniments demostren capacitat d’atracció de Barcelona», diu vostè mateix en el seu programa electoral.

Tenim una ciutat que és molt millor del que la gent es creu i, en canvi, la sensació és que està malament i això és perquè l’alcaldessa no lidera. És un problema de lideratge.