El Tribunal Suprem esperarà que passin les eleccions per tornar a citar Clara Ponsatí

És tradició que els tribunals posposin qualsevol decisió que pugui interferir en els procediments electorals, però no existeix cap norma que ho faci obligatori, per no parlar que amb independència de l’obertura de la campanya electoral pròpiament dita, els últims mesos s’han viscut en una clau semblant tot i que els comicis ni tan sols fossin pròxims.

Després de la incompareixença de Ponsatí en el Tribunal Suprem, el 24 d’abril passat, quan l’havia citat Llarena després de ser arrestada a Barcelona, el magistrat va donar cinc dies a la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat per determinar el següent pas a seguir. Les dues acusacions van informar a favor que, després de consultar l’agenda del Parlament Europeu, se la torni a citar de nou amb l’advertència que en cas que planti l’alt tribunal de nou sigui arrestada per a la seva conducció davant el jutge.

En cap cas se la podrà enviar a la presó, ja que només està processada per un delicte de desobediència, que no porta aquest càstig, sinó multa i inhabilitació. No obstant, la fiscalia incloïa en el seu informe la possibilitat que se la pugui aturar per realitzar una diligència imprescindible perquè el procediment pugui avançar: prendre-li declaració indagatòria després del seu processament per desobediència. I, com va passar el 28 de març passat, després de ser arrestada per a la seva conducció als jutjats de Barcelona, quedar a continuació en llibertat.

Diferenciar-se

A l’alt tribunal s’és molt conscient que Ponsatí busca diferenciar-se d’altres processats per l’1-O, especialment dels d’ERC, com Meritxell Serret, que va triar comparèixer directament al Suprem per regularitzar la seva situació. El mateix va fer l’exdiputada de la CUP Anna Gabriel, que també tenia només pendent un delicte de desobediència. L’eurodiputada de Junts va decidir passejar-se per Barcelona per forçar el seu arrest i conducció davant els jutjats de guàrdia de la capital catalana, on es va regularitzar la seva situació, es va anul·lar l’ordre de detenció nacional que hi havia contra ella i se la va citar per al 24 d’abril al Suprem.

Ponsatí, que just va venir a Espanya la vigília d’un ple europeu, a qui va poder assistir sense problemes, malgrat la seva detenció de la tarda anterior, al·lega que la seva immunitat com a europarlamentària impedeix adoptar qualsevol mesura en contra seu sense cursar un suplicatori a la Cambra europea, argument que Llarena ha rebutjat en diverses resolucions. El jutge afirma que aquest privilegi està pensat per evitar que el funcionament del Parlament Europeu es vegi alterat, no per deslliurar els seus eurodiputats de procediments penals oberts molt abans d’adquirir l’escó.

Notícies relacionades

Les set preguntes que Carles Puigdemont vol que el Tribunal Suprem faci a la justícia europea

Com més població, més recursos

Aquest és el cas de Ponsatí, que el va obtenir després del Brexit, el gener del 2020, quan els diputats de la Gran Bretanya van abandonar el Parlament. El seu processament, com el de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i el de l’exconseller Toni Comín, es va produir el 21 de març del 2018, tot i que ara, amb la reforma penal pactada entre el Govern i ERC, s’hagi vist modificat i en el cas de Ponsatí limitat a un delicte de desobediència.

Puigdemont i Comín comparteixen amb ella aquest delicte, però a més estan processats per malversació, cosa que en el seu cas sí que pot suposar el seu ingrés a presó provisional fins que se celebri el judici, donat el risc de fuga que tots dos han demostrat des de la seva primera citació davant la justícia el 2017.