La Seguretat de l’Estat detecta una campanya d’atacs a la credibilitat de les eleccions del 28M

Les Forces de Seguretat de l’Estat vigilen l’expansió d’una campanya contra la credibilitat del procés electoral del 28M. Aquesta campanya s’està portant a terme mitjançant la inoculació en tota mena de canals d’internet de tergiversacions i suposades notícies que sembrin dubtes sobre la netedat dels comicis. Les forces implicades en aquest monitoratge tracten el cas com una onada de desinformació organitzada, i no espontània.

Emissors diversos apareixen rere els missatges, amb freqüència a través de comptes falsos en xarxes socials i invariablement lligades, tant les de bots com les de persones reals, a la ultradreta. També hi participen comptes que recolzen el negacionisme climàtic o antivacunes. 

L’objectiu identificat en aquesta campanya és perjudicar la solvència del recompte de vots i la confiança del ciutadà espanyol en la justícia electoral, amb impactes que podrien erosionar seriosament el sistema.

La major part dels missatges detectats parlen de «tupinada» utilitzant aquesta paraula com a enclusa de ressonància, o insinuen intencions o plans en marxa del Govern central per malversar el resultat electoral. 

L’onada es mou des de principis d’abril, i està arribant ara al seu pic expansiu, si bé fonts pròximes a la investigació sostenen la sospita que aquesta fase podria ser només el començament de diverses campanyes encadenades l’últim objectiu de les quals no són els comicis locals i autonòmics, sinó també la presidència espanyola del Consell Europeu i escalfar el carrer en les eleccions generals. 

La Comissaria General d’Informació de la Policia Nacional i el Departament de Seguretat Nacional fan la vigilància. Si bé no descarten mai un origen o una inspiració estatal estrangera –com s’ha acreditat en casos precedents d’ingerència als Estats Units, el Regne Unit i la mateixa Catalunya– treballen també en la possibilitat que l’origen d’aquesta onada de desinformació sigui exclusivament espanyol.

Tupinada

Han sigut detectades dues narratives principals en la campanya. Una és entorn d’un supòsit tupinada basada en l’ampliació del cens electoral amb immigrants o residents a l’estranger. L’altra és una tupinada basada en una manipulació del recompte de la qual acusen, de forma preventiva i com ja es va fer en les eleccions generals del 2016 i el 2019, l’empresa Indra. 

Potser la part més visible d’aquesta campanya va emergir la tarda del 8 d’abril. El perfil a les xarxes socials Milicia Patriótica, del compte Vox Hispánica, va demanar: «Presenta candidatura anti #TUPINADA a l’ajuntament del teu poble». Era la crida d’una Associació Plataforma Eleccions Transparents la promotora de les quals, Pilar Baselga, es va destacar en la pandèmia com a emissora de missatges contra la credibilitat de les autoritats sanitàries. Entre d’altres, un que va trobar ressò a la televisió en obert l’agost del 2020: «Les vacunes actuals les fan amb teixits humans dels avortaments».

La plataforma ha introduït ara a YouTube diversos vídeos atacant el sistema de suma de vots a Espanya i una suposada inacció de la Junta Electoral Central. A aquests vídeos enllacen tota mena de missatges –milers segons les fonts consultades– a les xarxes socials que ajunten els termes ‘tupinada’ i ‘28M’.

El perfil Vox Hispánica no arriba a 4.000 seguidors i no té més de dos anys de vida a Twitter i Facebook. L’anonimat rere un nickname no reconeixible, tenir pocs seguidors i fer poc temps que s’està a la xarxa són tres característiques del que un dels experts policials en desinformació anomena «sospitosos habituals» d’aquestes campanyes.

No transcendeix una quantificació oficial del nombre de missatges repicats contra les eleccions. Una porció majoritària dels comptes que els reboten en una càmera d’eco són com la ja esmentada, però en altres casos difonen la campanya espais de Telegram de coneguts propagandistes de l’extrema dreta, com Alvise Pérez. 

Una de les narratives, sobre el «creixement del cens exterior», s’ha guanyat el ressò en la premsa convencional conservadora. Aconseguir aquesta legitimitat prestada, una homologació professional cros media, és un èxit per a qualsevol campanya de desinformació.  

Preocupació

A l’hora d’abordar la seguretat d’unes eleccions a Espanya, la preocupació per la creixent desinformació comparteix ja importància amb la vigilància d’una altra gran amenaça: un ciberatac que malmeti o enderroqui les comunicacions dels resultats. «No necessiten tenir èxit total; n’hi ha prou amb aconseguir prou danys per sembrar dubtes sobre el sistema», explica a aquest diari un expert de la Seguretat de l’Estat.

El Centre Criptològic Nacional (CCN, dependent del CNI) està en alerta entorn d’aquesta amenaça sobre el 28M des del febrer passat. Cada setmana eleva un informe sobre l’amenaça a una llista limitada de receptors.

Però els ciberatacs tenen una via penal d’abordatge més clara que la desinformació. Sospitar públicament de les eleccions no és delicte, tot i que sí que ho és fer-ho amb injúries, calúmnies o expressions que incitin a l’odi o violència contra persones o col·lectius.

L’altra gran narrativa d’aquesta dutxa fake amb què s’intenta amarar l’Opinió Pública aprofita el biaix de confirmació del públic, i també la xenofòbia, expliquen les fonts policials consultades. És el conte de l’alteració del cens electoral a força d’introduir-hi immigrants. I aquesta narrativa troba suport en successos reals de robatori de vots per correu a carters a Melilla. Interior ha posat escorta als carters, i ha donat prioritat a la investigació del cas per l’efecte que pot tenir l’anècdota si aquesta campanya l’eleva a categoria.

Conspiració

El 3 de maig de 2011, quan al govern de José Luis Rodríguez Zapatero li quedava mig any, José Enrique Serrano, cap de Gabinet del president, es va veure obligat a contestar per escrit negant la notícia falsa dels chemtrails o fumigacions de la població per avions de reacció. «Les esteles dels avions es formen per condensació del vapor d’aigua...» deia en el que seria un dels més insòlits documents emesos per la Moncloa. Qui va aconseguir aquesta resposta a còpia de preguntar per escrit va ser Pilar Baselga, la cap de la plataforma de negacionisme electoral que avui mou part de les narratives contra Indra.

Aquesta firma del sector de la defensa i la seguretat electrònica ha sigut la beneficiària, per 11 milions d’euros, de l’adjudicació del contracte per a l’«obtenció i difusió provisional de les dades de l’escrutini de resultats». Així es titula l’expedient AM/ESCRUTINI PROVISIONAL/01/2022, els detalls del qual i el plec figuren al Portal de Contractació de l’Estat. El 24 de febrer es feia pública l’adjudicació pel Ministeri de l’Interior, resultat d’una obertura de sobres que va culminar el 29 de novembre de 2022.

Però la contractació havia començat abans, amb la publicació en aquesta plataforma pública de l’anunci de licitació. Va ser el 27 de juny del 2022 a un quart de deu del matí. Vint-i-quatre hores després, al Congrés, el portaveu parlamentari de Vox, Iván Espinosa de los Monteros, denunciava que el Govern estava portant a terme «un assalt al poder» per, entre altres raons, controlar el recompte electoral, segons va informar Europa Press.

Per a alarma dels agents que vigilen el fenomen en previsió d’alteracions de l’ordre al carrer, la campanya ha comptat amb el suport d’alguna figura de l’estructura de l’Estat. En línia no tant amb Vox com amb insinuacions del PP, el 18 d’abril el fiscal i exmagistrat –fins al desembre del 22– del Tribunal Constitucional Antonio Narváez va denunciar un deteriorament de les institucions per part del president Pedro Sánchez «des del Constitucional fins al Tribunal de Comptes... fins i tot es parla d’alguna indústria com Indra, que és la que controla informàticament els processos electorals».

Precedents

L’estructura de seguretat que està vigilant aquesta campanya de fakes i tergiversacions té anotats ensenyaments de les eleccions dels Estats Units –i la posterior presa del Capitoli per una multitud impulsada per les mentides de Donald Trump, candidat perdedor–, les revoltes dels armilles grogues a França –que el seu aparell d’Intel·ligència va investigar com a fruit d’una ingerència estrangera– o, més recentment, les eleccions brasileres que va perdre, a punt de la revolta, l’ultra Jair Bolsonaro. En els tres casos es van notar els efectes de les campanyes de desinformació.

En el cas brasiler, després de les eleccions generals que han retornat Lula da Silva a la presidència, va ser clau la calma dels militars. A les seves casernes es van dirigir multituds de seguidors del perdedor dels comicis a exigir un cop d’Estat. Sobre aquest sector de l’opinió pública brasilera feia anys que plovien tota mena de ‘fakes’ i tergiversacions, en una campanya gegant de desinformació que s’havia iniciat en les eleccions que va guanyar Bolsonaro, el 7 d’octubre de 2018.

L’experiència brasilera ha sigut relatada recentment per investigadors científics de l’Acadèmia Brasilera de Dret Electoral i Polític en el III Congrés Internacional de Ciberseguretat i Eleccions, celebrat per la Universitat Complutense de Madrid la setmana passada.

Notícies relacionades

Els serveis d’intel·ligència han detectat 42.875 missatges de desinformació russa a Espanya

La propaganda russa pesca entre els negacionistes de la pandèmia

Un total de 243 narratives falses virals van nodrir l’«embolic tòxic» que van aconseguir crear desenes de milers de missatges tergiversats i de mentides, segons el recompte d’aquesta acadèmia. Aquest flux va créixer un 123% en les eleccions presidencials d’octubre del 2022 respecte al registrat en les eleccions locals brasileres del 2020.

La intoxicació va portar que, sobretot per seguidors de Bolsonaro, es formulessin 43.550 denúncies davant la junta electoral brasilera, amb un creixement del 566%. Els continguts de desinformació detectats entre els comicis del 2020 i els del 2022 es van multiplicar... un 1.600%