Collboni assegura que no se n’anirà de l’ajuntament si perd i que Maragall farà «el que li digui Aragonès»

A mesura que avança la campanya electoral, els candidats van desbrossant quins camins exploraran quan tinguin els resultats a sobre de la taula. I a Barcelona pot anar de tan poc i les diferències entre el primer, el segon i el tercer poden ser tan estretes, que guanyar tampoc serà sinònim de ser alcalde. Manaran els pactes. L’alcaldable del PSC, Jaume Collboni, no deixa d’insistir que és ell el que s’imposarà, que així ho pronostiquen la majoria d’enquestes, però en una roda de premsa a l’agència de notícies ACN ha deixat clar que, si no ho aconsegueix, no se n’anirà. I no només es quedarà a l’ajuntament -ha dit que no farà "turisme de campanya" com Trias- sinó que el seu lloc, ha precisat, serà l’oposició.

Descarta, per tant, entrar a formar part d’un govern municipal com a soci menor, és a dir, repetir el rol que ha jugat fins ara en coalició amb els Comuns. Dit en plata: o és alcalde o estarà a l’oposició. No obstant, el que es cuida molt de no fer el PSC és de tancar-se qualsevol via de pacte. Els té oberts a dreta i esquerra, amb formacions independentistes i no independentistes, una aritmètica de la que no disposava fa quatre anys.

Però després d’una arrencada de campanya en què hi havia vetos que no havien aparegut fins ara, el candidat d’ERC, Ernest Maragall, sí que ha acabat aixecant la veu per dir que no pensa pactar amb els socialistes. Una manera d’intentar posar entre l’espasa i la paret el seu rival de Junts, Xavier Trias, que coqueteja amb la possibilitat d’entendre’s amb el PSC per formar govern. Collboni ha aprofitat l’ocasió per replicar el republicà i restar credibilitat a la seva afirmació. «Maragall farà el que li digui el senyor Aragonès. Ja sabem amb qui haurem de parlar per prendre decisions», ha etzibat per fer quallar que serà amb el president de la Generalitat amb qui hagi d’interlocutar per arribar a acords.

Notícies relacionades

Hereu impulsa Collboni i carrega contra Maragall per «renegar» del seu passat amb el PSC

El tot o res dels candidats de Barcelona: o l’alcaldia o l’adeu a la política municipal

L’aspirant del PSC ha estirat d’hemeroteca per reforçar la seva crítica a Maragall. Ha recordat com el 2021, després d’assegurar que no recolzaria els pressupostos del govern municipal, va acabar canviant de vot en tan sols 72 hores perquè aquest va ser el requisit que van posar els Comuns per avalar els comptes de la Generalitat. També ha recordat com els republicans, per boca especialment d’Oriol Junqueras, van assegurar que no pactarien els comptes del 2023 amb el PSC de Salvador Illa i l’1 de febrer passat es va rubricar una aliança que prèviament havien negat. «Jo seria una mica més contingut a l’hora de posar línies verdes, grogues i vermelles», ha advertit l’exprimer tinent d’alcaldia.

Les tres condicions per pactar

Collboni ha tornat a insistir que en tots els sondejos apareix en primera o en segona posició, motiu pel qual aquests últims dies està reclamant "més suport" per poder-se imposar de forma clara i no tenir lligams per dur a terme el seu projecte. "Som l'alternativa progressista real a Ada Colau", ha presumit. De partida, no es nega a parlar amb cap formació, però sí que posa tres condicions que marcaran la seva política de pactes: lleialtat a l'Estat -una manera de deixar clar que els seus socis hauran de rebutjar qualsevol via unilateral-, polítiques socials sense retallades ni privatitzacions i aposta pel creixement econòmic, amb el suport a l'ampliació de l'aeroport inclosa, una proposta que és un anatema per als Comuns d'Ada Colau.