Ernest Maragall: «Colau no ha sabut revertir el model de Trias a Barcelona»

Ernest Maragall (Barcelona, 1943) dialoga amb EL PERIÓDICO al districte de Sant Martí, al 22@, a mig camí entre la Vila Olímpica i la Zona Fòrum, dues fites en la construcció de la ciutat que avui coneixem que es van concebre quan el seu germà Pasqual portava el timó i ell, la sala de màquines de l’ajuntament. Ara aspira a revalidar el triomf, això sí, pírric, del 2019, desitjant que, aquesta vegada, li obri les portes de l’alcaldia de Barcelona.

Vostè ha passat en quatre anys de patir, segons va dir, «un pacte de la vergonya entre Ada Colau i Manuel Valls», a recolzar els pressupostos de l’actual govern municipal en tot el mandat. ¿Li costa transmetre que vostè forma part també de l’oposició a Colau?

Nosaltres som l’alternativa a Colau. I el que hem fet amb els pressupostos ha sigut millorar-los, i molt. ERC és el sinònim d’una nova era de la ciutat, però mirant cap endavant, no cap al passat dels últims 8 o 12 anys de gestió municipal.

¿Per què a Barcelona ha costat tant que s’aposti des de les administracions per les vivendes de lloguer, una cosa que a Europa és norma des de fa dècades?

En aquest país es va abandonar tota política de vivenda pública i es va fiar tot al lliure mercat. Hi ha un percentatge de vivenda protegida i assequible per sota del 2% i amb un mercat agreujat per les polítiques concretes fetes per l’ajuntament que han ajudat a paralitzar la inversió i han incomplert els compromisos de creixement de vivenda protegida i assequible. També la Generalitat hauria d’haver intervingut des de fa anys. I ara ho està fent, amb ERC a la Conselleria de Territori. Ara estem en condicions per sumar recursos de les dues administracions. Per això parlem de les 20.000 vivendes en el mandat, 8.000 a preu assequible. No és una subhasta, com les que fa Jaume Collboni. ¿No seria més pràctic pensar que la solució ha de ser metropolitana?

La solució metropolitana és imprescindible. També. Però no podem tancar el problema traspassant-lo a l’àmbit metropolità. Barcelona ha d’exercir la seva responsabilitat en aquest àmbit. On té sentit créixer, on es poden preveure àrees de nova centralitat. Però primer cal fer els deures com a municipi.

¿Què li sembla l’articulació metropolitana que Colau...?

¿Existeix aquesta articulació? Colau ha dimitit de l’àrea metropolitana. Assisteix als plens, els presideix, dona la paraula. Però mai la pren. No intervé, no lidera. S’ha acomodat a la majoria socialista de les grans ciutats metropolitanes. Ells manen i que vagin fent. Ella fa alguna guerra particular, però sense posar sobre la taula els grans temes. Per això no hi ha política de vivenda, ni de mobilitat. Per això no tenim influència en la qüestió de Rodalies.

Més enllà de rematar la connexió entre Verdaguer i Macià, ¿el model de tramvia pel centre de Barcelona és vigent?

El tram que falta s’ha d’acabar, té tot el sentit institucional i econòmic. De moment la utilitat social s’ha demostrat bastant eficient i poc discutible. Queda pendent com aquesta infraestructura de superfície pot no només no penalitzar, sinó beneficiar l’espai públic que travessa. I vetllarem perquè en el tram entre Verdaguer i Francesc Macià sigui així. Si comencéssim ara el debat potser arribaríem a conclusions diferents. Però som on som.

L’actualitat municipal orbitava fa un any al voltant de la seguretat i la neteja. Ara gairebé han desaparegut com a tema de debat diari. ¿N’extreu vostè alguna conclusió?

Les dues qüestions haurien de ser part de la normalitat de la ciutat. Un nivell digne de seguretat i un alt nivell de qualitat en el manteniment de l’espai públic i la neteja. I com que no el teníem fa un any (i encara no està en el nivell adequat), és normal que ocupés aquest espai central. En el cas de la neteja es tracta de governar i gestionar bé la relació amb els contractistes. La seguretat sí que és una cosa més estructural, perquè hi ha una delinqüència consolidada i organitzada a la ciutat. I això necessita justícia, coordinació de forces policials, canviar qüestions com la llei d’estrangeria que faciliten aquest tipus de delinqüència i reclamar polítiques de transformació social. Formació, ocupació i vivenda, aquesta és la millor fórmula contra la inseguretat. La resta és atenció a emergències.

Xavier Trias reapareix a l’arena municipal, vuit anys després de perdre contra Colau. ¿Quins canvis observa en el model de ciutat que proposa ara, després d’aquests anys de reflexió?

Sembla com si s’hagués passat vuit anys fora de Barcelona i li costa apreciar els canvis profunds que s’hi han viscut. I segueix instal·lat en els mateixos tics i dogmes i estratègies econòmiques. Trias suposaria un retrocés. No ha entès el que és el canvi climàtic i tampoc el que és la mobilitat sostenible, ni polítiques de vivenda sostenible, com la rehabilitació i la transició energètica. Està reproduint els mateix criteris dels quals estem pagant ara les conseqüències, perquè són els que va aplicar en el seu mandat, entre el 2011 i el 2015. Una visió de barra lliure amb els pisos turístics i la massificació turística. Els governs posteriors no han sabut remuntar aquest model de Trias.

ERC va introduir el concepte de superilla, a Gràcia, el 2010. Vostè ara opta per una regulació de caràcter general per ampliar les voreres a tota la ciutat.

Partim d’una visió global de la ciutat i de la definició d’uns criteris que la ciutadania entengui i assumeixi de com hem d’aconseguir una pacificació global i una reducció del trànsit gradual i compassada amb la posada en marxa de noves apostes de transports públics. Tot per aconseguir que el 60% de l’espai públic ha de ser per als vianants. I això és més ambiciós que actuar a 21 carrers que a més tenen efectes contraproduents. A partir d’aquí, superilles, sí, quan toquin. Com es va fer al Portal de l’Àngel fa dècades o a Gràcia.

Notícies relacionades

Enquesta eleccions Barcelona: Collboni supera Colau i li disputa la victòria a Maragall

DEBAT | Collboni demana un suport ampli per allunyar-se de Colau sense pactar amb Sirera

De les 2.000 propostes que formen el seu programa electoral, ¿quina creu que beu més de la manera de pensar i fer del seu germà Pasqual?

La prolongació de la Diagonal cap al Llobregat dona idea de l’ambició urbana, en la dimensió que recordem de l’etapa del Pasqual. Però cal posar aquest projecte al mateix nivell que tot el que caldrà fer per recuperar el nord, és a dir, per construir ciutat al llarg del Besòs, des del mar fins a Montcada. L’operació de la Diagonal té sentit quan puguem convertir aquest nou espai en un d’urbà i verd que enllaci amb el verd de Collserola.