Més d’un centenar d’etarres han anat en llistes electorals des dels anys 80

En els seus xocs parlamentaris d’aquesta setmana, Pedro Sánchez ha recordat que hi va haver etarres a les llistes electorals del 2015, governant Mariano Rajoy. En aquests comicis es van presentar al cap de poc de sortir de la presó Pablo Gorostiaga i Bergoi Madernaz. Però el fet del qual s’ha servit Sánchez per mirar de posar en evidència «el cinisme» del PP no és un fenomen recent. En els anys més durs de la història d’ETA, la branca política i la xarxa jurídica van utilitzar com a estratègia presentar membres de l’organització terrorista incursos en causes judicials per assassinats. Els dirigents i els seus advocats aprofitaven diversos moments processals en els quals, estant en marxa la investigació de jutges i fiscals sobre suposats crims, encara no tenien suspesos els seus drets polítics per ser presos preventius a l’espera de sentència.

El dirigent d’ETA Josu Urrutikoetxea, Josu Ternera, és potser l’exemple més sonat. Sent integrant de diversos comandos va guanyar un lloc de regidor al seu poble, Ugao-Miraballes (Biscaia). Sent a la presó com a membre de la cúpula d’ETA, el 25 d’octubre de 1998 va obtenir acta de parlamentari basc. En aquell moment residia a la Moncloa José María Aznar, que també presidia el Govern el 13 de maig del 2001, quan Josu Ternera va ser reelegit. Entre les dues dates, l’històric d’ETA també va ser un dels interlocutors designats per la banda per tractar amb el Govern popular.

Llarga llista

Deu anys abans de la irrupció de Josu Ternera en la política, i governant Felipe González, ETA va presentar el pres preventiu Juan Carlos Yoldi –a qui es van atribuir atemptats comesos a la comarca guipuscoana del Goiherri– com a alternativa de Herri Batasuna al penebista José Antonio Ardanza en la lluita per Ajuria Enea. Ja estava intentat l’esquerra ‘abertzale’ disputar-li al PNB l’hegemonia al món nacionalista, en una pugna que no cessa. Yoldi va haver de renunciar a l’acta de diputat un any després, el 1988, al ser condemnat per l’Audiència Nacional a 25 anys de presó.

Hi va haver un altre membre d’ETA a les llista de les eleccions autonòmiques de 1989 a Navarra. Per Herri Batasuna es va presentar Guillermo Arbeloa. Anava sisè a la llista. Anys després de la seva incursió en política va ser condemnat a 23 anys per dipòsit d’armes. Arbeloa acabaria apartant-se d’ETA després que la banda matés el regidor popular de Sant Sebastià Gregorio Ordóñez, el 23 de gener de 1995.

Notícies relacionades

El Parlament resoldrà si Orriols va vulnerar el codi de conducta per dir que Driouech "normalitza la misogínia" pel vel

Dimiteix el delegat a Perpinyà que va qüestionar el terme ‘Catalunya Nord’ i el rellevarà un exalcalde de Junts

I hi va haver també unes eleccions municipals abans que aquestes amb un nombrós grup d’etarres a les llistes, si bé tots ells presos, i no amb les condemnes complertes, com passa aquesta vegada. El 1995 van aconseguir acta de regidor vuit etarres en espera de judici a Portugalete, Elorrio, Barakaldo, Getxo, Urduliz, Igorre, Santurtzi i Basauri (a Biscaia) i nou a Guipúscoa, a les ciutats de Sant Sebastià, Pasaia, Andoain, Azkoitia, Ordizia, Oiartzun, Oñati, Basauri i Soraluze. A més, quatre a Navarra: Pamplona, Burlada, Barañain i Vera de Bidasoa.

Aquestes eleccions es van celebrar amb el precedent d’una sonada presa de possessió d’una acta de regidor a Errenteria, una de les localitats dures de la Guipúscoa de l’època. Va ser el 7 de maig de 1992. Escortat per dos ‘ertzaines’ i amb antiavalots beltzes a la porta, va entrar al consistori el pres preventiu d’ETA José Manuel Ugartemendia. Un any després, al ser excarcerat, va fugir d’Espanya. Amb el temps tornaria a tenir noves detencions. Una, el 2014, quan es va deixar en una bugaderia una pistola que havia guardat entre la roba bruta.