El pla de Feijóo per aïllar EH Bildu un cop que assumeix que no es pot il·legalitzar

Feijóo considera que si Arnaldo Otegi no dona aquesta ordre, els populars tenen legitimitat per continuar demanant-ho cada dia del que queda de campanya. Els populars creuen que aquesta estratègia, que també inclou recordar que Pedro Sánchez s’ha recolzat en EH Bildu per tirar endavant iniciatives al Congrés, els ajuda a remarcar la «radicalitat» del president del Govern. Fonts de la direcció del PP afegeixen que, més que captar vots dels indecisos, el que fan és treure’ls les ganes a alguns de sortir de casa per votar el PSOE.

Vox ha tornat a reclamar, ara amb afany arran de la polèmica per les llistes del 28M, la il·legalització d’EH Bildu. Consideren que hi ha diverses raons per aplicar la llei de partits i aconseguir la seva il·legalització. Entre d’altres, que manté en els òrgans de direcció a persones condemnades per delicte de terrorisme, com Arnaldo Otegi, i inclou en les seves llistes candidats que no han rebutjat públicament les finalitats i els mitjans terroristes.

Des de la direcció del PP encara no han decidit què votaran quan aquesta iniciativa de Vox arribi al Congrés, però fonts oficials asseguren que Feijóo no creu que es pugui demanar la il·legalització amb l’actual llei de partits. Aquesta norma, afegeixen aquestes fonts, es va redactar el 2002, amb la banda terrorista ETA activa i la violència està present en molts dels seus articles.

Feijóo ha decidit impulsar una altra iniciativa pròpia al Congrés dels Diputats: una proposició no de llei que forci Sánchez a retratar-se sobre la seva voluntat d’aïllar (o no) EH Bildu.

Les ‘proposicions no de llei’ són iniciatives parlamentàries a través de les quals els diputats de la Cambra, en una votació, expressen la seva posició sobre una qüestió o insten el Govern a seguir una política determinada. Aquest dimarts, els populars n’han registrat una en què criden l’Executiu de Sánchez a «trencar de manera immediata i definitiva els acords que manté actualment i a no promoure pactes ni establir cap tipus d’acords de governabilitat o de qualsevol altre tipus amb partits polítics que tinguin en les seves estructures o que hagin inclòs en les seves candidatures (...) persones que hagin sigut condemnades per delictes de terrorisme, amb independència que hagin complert la seva pena».

El PP espera que aquesta proposició es pugui debatre i votar al juny al Congrés abans de la constitució dels ajuntaments, el dia 17, per continuar pressionant el PSOE en alguns municipis d’Euskadi i Navarra on l’aliança dels socialistes amb EH Bildu pugui facilitar governs.

Notícies relacionades

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Trapero aposta per un increment dels Mossos per rebaixar el crim

En l’exposició de motius, els populars recorden que ETA va assassinar gairebé un miler de persones i 379 dels seus crims segueixen pendents de resoldre. «Una democràcia com la nostra (...) no pot oblidar el seu sacrifici», escriuen en la iniciativa parlamentària. Per això creuen que no poden ocupar les institucions democràtiques els que «van causar tant dolor i en cap moment han mostrat cap penediment ni han demanat perdó a les seves víctimes ni han col·laborat a aclarir els assassinats pendents».

Els conservadors asseguren que els «repugna» que terroristes que han complert la seva condemna, però que no han mostrat cap indici de penediment, puguin dirigir governs municipals només per «la debilitat d’un PSOE irreconeixible i un president del Govern a qui només li interessa la seva supervivència».