Els caps dels tres exèrcits demanen un pressupost estable per rearmar Espanya

Els tres caps dels estats majors de l’Armada, Terra i Aire han coincidit aquest dimecres a demanar públicament una normativa que permeti la contractació a llarg termini o, dit d’una altra manera, una llei de finançament de la defensa, per poder afrontar les adquisicions que necessiten les Forces Armades, i per al rearmament d’Espanya per al qual el Govern, a instàncies de l’OTAN, ha decidit augmentar la inversió militar.

Tant el cap d’Estat Major de l’Exèrcit de Terra (FORC), Amador Enseñat, com l’almirall en cap de l’Estat Major de l’Armada (AJEMA), Antonio Piñeiro, com el cap d’Estat Major de l’Exèrcit de l’Aire i de l’Espai (JEMA), Javier Salto, van secundar aquesta petició, llargament sostinguda també pels seus respectius antecessors. Ara que hi ha vaques grasses en els comptes de Defensa, es tracta que es pugui contractar de manera que la indústria proveïdora accepti la demanda i abordi plans plurianuals. Tots els grans projectes militars impliquen anys de durada, terminis que no contempla amb facilitat l’actual llei.

«La legislació contractual dificulta l’adquisició plurianual», va dir el general d’Exèrcit Enseñat en el seu torn d’intervenció en una taula rodona organitzada per la Fira Internacional de la Defensa, FEINDEF, que ha sigut la primera ocasió en què els tres membres de la cúpula militar compareixien junts. La taula va versar sobre les expectatives dels tres exèrcits davant «el nou cicle inversor de Defensa».

Terra

El FORC va descriure tres objectius d’inversió de l’Exèrcit per reparar els danys patits per les retallades pressupostàries que arrossegaven les Forces Armades des de la crisi de la bombolla financera: sosteniment, o «que el que tenim funcioni bé i sigui eficaç»; completar els nivells de munició i peces de recanvi dels arsenals, així com «adquirir capacitats que havíem perdut [amb les retallades], com els llançacoets»; i recuperar personal en quantitat i en qualitat.

Enseñat va esmicolar aquests objectius fent al·lusió a programes clau de l’Exèrcit. Entre aquests, la base logística a Còrdova, amb què les seves forces buscaran «la logística 4.0», o que tot l’entramat de subministrament militar «passi de ser reactiu a ser predictiu».

També va assenyalar el JEME plans per «portar la transformació digital al camp de batalla» a fi d’«aconseguir la superioritat davant l’enemic» en aquest camp. Passen aquestes intencions per traslladar el model que s’està assajant a la Força Experimental 2035 a tota la força de l’Exèrcit. I això implica grans programes d’armament i material. Enseñat va citar el vehicle de combat 8x8 Dragón, el nou míssil contracarro Spike LR2, la modernització de l’helicòpter d’atac Tigre, el vehicle Castor de sapadors, i la necessitat de modernització en sistemes de defensa antiaèria vitals, com el Patriot o el Nasams.

Entre la necessitats que va anar enumerant, el general d’Exèrcit Enseñat va remarcar la importància de comptar amb «sistemes de llançacoets d’alta mobilitat», noves aportacions d’artilleria autopropulsada i munició de precisió i rondadora. Sobre això últim va referir una conversa amb el seu homòleg de l’exèrcit d’Ucraïna: «Si ens donen més munició de precisió, no hauran de donar-nos-en tanta de l’altra», li va dir l’ucraïnès.

Abans de demanar una legislació contractual més flexible, Enseñat va apuntar als problemes de demanda acumulada que viu la indústria de Defensa: «Abans teníem moltes coses per comprar i no crèdit per comprar-les; ara és al contrari: el que volem no és als magatzems».

Mar

L’almirall Antonio Piñeiro, per la seva banda, va assenyalar que «l’esforç del Govern és palpable incrementant d’una manera forta el pressupost de Defensa, i és veritat que aquesta inversió està permetent recuperar capacitats perdudes o molt degradades». L’Armada és, de fet, la branca de les Forces Armades que més carestia de mitjans va arribar a patir durant la crisi de la bombolla.

Però ha sigut massa el temps perdut en matèria d’innovació, segons l’AJEMA: «Ja no n’hi ha prou amb recuperar. Se’ns poden quedar obsoletes les coses que recuperem abans que entrin en servei. Cal recuperar capacitats, i alhora modernitzar i evolucionar».

El cap de l’Armada va cridar «incorporar els desafiaments tecnològics emergents» i els ensenyaments de la guerra d’Ucraïna per la via d’«assimilar el que està passant i aplicar les nostres capacitats».

Per a això, les demandes de les Forces Armades s’han de correspondre amb plans industrials sostinguts, va dir Piñeiro en al·lusió a la capacitat de contractar, que implicarien redimensionar els proveïdors de la Defensa a Espanya i Europa.

Aire

El tinent general Javier Salto va posar nom concret a aquesta eina legislativa: una «llei de finançament de la Defensa» que proporcioni «estabilitat financera plurianual». Però a més va introduir una altra variable de cara a aquesta etapa d’inversió en Defensa: el temps.

Els grans projectes militars triguen temps. «Exèrcit de l’Aire i de l’Espai necessita temps No n’hi ha prou amb posar els diners, cal posar-lo amb temps» va emfatitzar. Algunes infraestructures de les forces aèries «triguen entre 3 i 8 o 10 anys» a materialitzar-se. Els nous avions de patrulla marítima que substitueixin als obsolets P3 que utilitza Espanya, «triguen 50 mesos a arribar», va explicar Salto a tall d’exemple, al·ludint als ritmes d’una àrea industrial, l’aeroespacial, que a Espanya suposa el 80% de la indústria de Defensa.

Un altre exemple: els 25 nous Eurofighter amb els quals el seu exèrcit planeja substituir els caces F18 desplegats a la Península, podrien no arribar abans de la pròxima décda.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Entre les necessitats que Salto espera cobrir amb les noves injeccions de diners decidides pel Govern, el JEMA va assenyalar el sosteniment d’infraestructures: «Pistes, hangars, ajudes a la navegació, sistemes de simulació més avançats...», va enumerar.

També es va referir a la necessitat de «recuperar capacitats perdudes», però sobretot va al·ludir al personal. Salto vol recuperar els 5.000 militars que l’Aire ha perdut des del 2008. El cap d’un exèrcit que ara no pot produir més de 50 pilots a l’any, i al qual li falta gent fins i tot per fer el seguiment de les noves inversions, va sentenciar: «El personal és el nostre recurs més valuós».