Un comitè de l’ONU dictamina que Espanya «va violar» els drets de Puigdemont al vetar-lo com a diputat

El Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides ha emès una resolució en la qual afirma que l’Estat «va violar» els drets de participació política de l’expresident Carles Puigdemont al suspendre’l com a diputat del Parlament després de processar-lo per un delicte de rebel·lió en la causa del procés, sense que hi hagués condemna, però no li dona la raó en la seva reclamació de ser investit a distància el 2018, quan ja s’havia desplaçat a Bèlgica.

En una resolució de 39 pàgines, el comitè deixa clar que suspendre de funcions a Puigdemont «per presumptes delictes sobre la base de fets públics i pacífics, anteriorment a l’existència d’una condemna» no pot considerar-se que compleixi els requisits de «raonabilitat i objectivitat exigits».

Per tant, el document conclou que es vulnera el dret a la participació «en tant la decisió de processar l’autor pel delicte de rebel·lió que va resultar automàticament en la seva suspensió del seu càrrec com a diputat, prèvia a una condemna, no va ser per motius previstos en la legislació, que siguin raonables i objectius».

La decisió de l’Estat

A l’informe es remarca que suspendre un diputat sense sentència ha d’estar especialment justificat: «Atès que la suspensió excepcional de funcions públiques és imposada de forma prèvia a l’existència d’una condemna, els estàndards necessaris per a la compatibilitat d’aquestes suspensions amb el pacte serien, en principi, més estrictes que aquells aplicats posteriorment a l’existència d’una condemna».

I en aquest sentit afegeix que l’Estat no ha demostrat que l’aplicació del Codi Penal i de la llei d’enjudiciament criminal sobre Puigdemont pugui alterar el dret a la participació política, a votar i a ser elegit, que està descrit a l’article 25 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics.

Per això, conclou que s’ha violat aquest article 25 en la persona de Puigdemont perquè no hi va haver motius «previstos en la legislació que siguin raonables i objectius» per suspendre’l com a diputat previ a una condemna. I reclama a l’Estat una «reparació suficient» a Puigdemont en proporció amb la «violació dictaminada», i «adoptar totes les mesures que siguin necessàries per evitar que es cometin violacions semblants en el futur».

El Comitè dona a l’Estat 180 dies perquè informi sobre les mesures adoptades per aplicar el dictamen i li demana que ho publiqui i li doni «àmplia difusió».

La investidura telemàtica

Quant a la investidura a distància, la resolució indica que «del fet que una persona consideri que l’única manera de protegir determinats drets sigui mantenint-se fora del territori d’un Estat part, no se segueix que hi hagi un dret a exercir determinats drets polítics» com la investidura a distància «particularment quan el requisit de presència física pretén protegir drets polítics d’altres parlamentaris i, indirectament, del seu electorat».

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

L’informe recorda que Puigdemont, fins i tot «eludit de la justícia» va poder ser candidat i votar. Per tant sobre la investidura telemàtica conclou que no es van violar els drets de Puigdemont. El Tribunal Constitucional va dictaminar que no existia tal dret a la investidura a distància.

Puigdemont ha qualificat la resolució com «una decisió importantíssima perquè és la primera vegada que surt en defensa d’una persona en l’exili i per la contundència» de la resolució. «Espanya no és una democràcia plena», ha conclòs l’expresident i dirigent de Junts.