El comportament dels candidats a TikTok serà vigilat per un equip científic

En les eleccions municipals i autonòmiques del 28M s’incorporen al cens 466.300 nous votants, els nascuts el 2005 que ja hagin arribat a l’edat de votar. Amb els votants també de 19 anys que encara no hagin pogut acostar-se a les urnes, constitueixen la franja més jove d’electors en uns comicis que, per la seva banda, presenten una altra novetat: són les primeres eleccions que se celebren en aquest país –i no només en un territori– amb TikTok ja d’ús comú a les xarxes socials.

Amb aquests paràmetres, ha posat fil a l’agulla el grup d’investigació Gureiker, amb seu al campus biscaí de Leioa d’aquesta universitat pública i especialitzat en desinformació i impacte social de les noves tecnologies. No hi ha a cap altra universitat europea un projecte semblant, que inclou camps des de l’estudi de la desinformació i la postveritat fins a l’anàlisi de la sociologia política. L’objectiu també és monitoritzar amb eines matemàtiques quants likes i quants seguidors s’afegeixen a les diferents narratives.

Integren el treball de camp 43 comptes de 43 figures polítiques o les seves candidatures. L’estudi ja es porta a terme sobre els candidats autonòmics a presidir Madrid, el País Valencià, les Canàries, Castella i Lleó i Múrcia i els candidats a l’alcaldia de Madrid, Barcelona, València, Sevilla i Saragossa. O sigui, entren en l’estudi les picades d’ullet de la barcelonina Ada Colau i de la madrilenya Isabel Díaz Ayuso, els eslògans amb la mirada fixa del també madrileny José Luis Martínez-Almeida, els passejos per Barcelona d’Eva Parera, de Valents, i els bustos parlants amb camisa de quadros del valencià Joan Ribó preguntant sobre les seves propostes: «¿Obrim les biblioteques 24 hores?»

App polèmica

L’eina inclosa en l’anàlisi és ara la més polèmica de les xarxes socials, des que, el març passat, la Comissió Europea va seguir l’estela de l’Administració Biden prohibint als empleats la instal·lació i l’ús de TikTok als seus mòbils.

En les últimes eleccions espanyoles d’ampli espectre, les del 2019, hi havia Facebook, Twitter, funcionaven els grups de WhatsApp i les factories de mems, però no estava generalitzat com ara l’ús de TikTok, amb les seves característiques i amb totes les suspicàcies que aixeca aquesta xarxa de creació xinesa entre els responsables de la seguretat dels estats europeus.

El professor de Comunicació Audiovisual i Publicitat de la UPB Julen Orbegozo, membre de Gureiker i director de l’estudi, explica que va ser precisament comprovar com d’estès n’està l’ús el que el va portar a impulsar el projecte. «Vaig comprovar que un sector majoritari de l’alumnat més jove s’informava gairebé exclusivament a TikTok. Això em va cridar molt l’atenció». Això, i també el fet que TikTok, amb els seus vídeos curtíssims i les seves històries divertides i lleugeres, té codis propis que converteixen aquesta xarxa «no en una plataforma d’opinió o de debat, sinó en una plataforma d’entreteniment».

Però també és un mitjà de comunicació massiu. I els polítics el busquen per difondre-hi el seu missatge. Tot i que de vegades això porti a combinacions atroces de propaganda política i espectacle. Una de les més comentades són les historietes d’un minut de Javier Ortega-Smith, número dos de Vox i candidat a l’alcaldia de Madrid. Hi apareix al Retiro i esbronca uns manters: «¿Quant pagueu per ser aquí? ¿eh? ¿eh?». Fins que els africans se’n van. O crida a uns ocupes que treuen el cap per un balcó: «¿Aquesta casa és vostra? ¿Teniu escritura?¿De què rius? ¿Vols que pugi i t’ho expliqui?

Vorejar l’ètica

A TikTok hi abunden els continguts de durada mínima, cops de vídeo de 10 o 12 segons, però en matèria de política es fan més llargs. I alguns de guionitzats, segons detecta l’equip d’Orbegozo, que assenyala un dels principals riscos d’aquesta «plataforma d’entreteniment» que, com a tal, «sovint no deixa clara la diferència entre ficció i veritat».

Notícies relacionades

El Parlament suspèn l'activitat per l'apagada elèctrica generalitzada

Sánchez reuneix d'urgència el Consell de Seguretat Nacional davant l'apagada elèctrica

Gureiker pretén veure com funciona la relació dels polítics amb TikTok, si es reprodueixen lògiques d’altres xarxes socials o si dissenyen una estratègia exclusiva per a aquesta app. Sent com és una eina que fuig de la informació seriosa, a TikTok «tot es mou més en paràmetres d’entreteniment, contingut morbós i impacte emocional». I això, traslladat a una campanya electoral «pot vorejar els límits de l’ètica».

És aviat, en qualsevol cas, per avançar conclusions, matisa Orbegozo: «A la classe política se l’acusa avui de moltes coses, però s’ha de responsabilitzar totes les parts que estan en el joc: Avui més que mai la gent és sobirana per decidir el que vol veure».