Ordre, orgull i oportunitats: les ‘tres O’ sobre les quals orbita el discurs de Jaume Collboni

Collboni ha apostat per la recuperació de l’‘Hola’ que es va llançar al món durant la inauguració dels Jocs Olímpics del 1992 com a símbol de la nostàlgia que reivindica que Barcelona té dels anys de governs socialistes. Ara, una dotzena d’anys després de la pèrdua de la seva alcaldia més preuada i deixant enrere l’enfonsament electoral que el procés va suposar per al partit, proclama que el socialisme «ha tornat» i arenga les seves bases perquè contribueixin a una recuperació «històrica» de la batuta de la ciutat.

El 2015, Collboni es va estrenar com a candidat amb una caiguda històrica dels 11 regidors a tan sols 4, un terra mai abans conegut que va compensar entrant en el govern d’Ada Colau durant uns mesos en aquell primer mandat. En el seu tercer intent de ser alcalde i partint ara de vuit regidors, les enquestes pronostiquen que té opcions de guanyar, motiu pel qual apel·la a tenir «orgull», per la qual cosa el PSC ha representat per a una ciutat que des del 1979 només havia conegut alcaldes socialistes fins que l’any 2011 es va imposar Xavier Trias. Jordi Hereu, el dirigent del partit que va perdre el càrrec llavors, està assistint de forma entusiasta entre el públic de tots els mítings. Tampoc falten des de l’escenari les referències constants a Pasqual Maragall, de qui el PSC reivindica el seu llegat –malgrat que va abandonar la militància en la formació– qualificant-lo com «el Maragall bo» davant el seu germà i candidat d’ERC, Ernest Maragall.

«Tenir barris nets i segurs és d’esquerres», insisteix l’alcaldable socialista, que ha aixecat especialment la bandera de l’«ordre» en aquesta campanya. Reclama el Govern que falten 600 agents de Mossos a Barcelona, defensa que cal augmentar les multes per conductes incíviques i aplicar amb diligència la llei que permet als ajuntaments impulsar desocupacions en 30 dies. Darrere d’aquesta reivindicació hi ha una estratègia per atraure tant el vot d’esquerres descontent amb una gestió de Colau que considera caòtica en matèries com la neteja o la mobilitat com al que està en aquests moments a la deriva pel naufragi de Ciutadans. De fet, morats i taronges van fer efecte anys enrere en la seva bossa de votants i els socialistes detecten que part d’ells tornen ‘a casa’ i s’afegeixen al suport que s’ha mantingut sempre fidel, al qual ha estat a vent i mareja. Però no només, perquè Collboni també interpel·la aquell ciutadà que es va quedar orfe de Convergència, al qual adverteix que Xavier Trias amaga les sigles de Junts perquè no es tingui en compte que Carles Puigdemont i Laura Borràs continuen sent allà. La invocació al votant «moderat», vingui d’on vingui, és una constant en el seu discurs.

Notícies relacionades

El PSC celebra que Jaume Collboni ja té «un peu a l’alcaldia»

El tot o res dels candidats de Barcelona: o l’alcaldia o l’adeu a la política municipal

«Sostre i treball», promet Collboni al públic dels seus mítings, especialment en aquells barris amb la renda mitjana més baixa i que formen part dels seus feus de Nou Barris, Sant Martí o Sant Andreu. És conscient que quan es tracta de parlar d’ordre la dreta té totes les de guanyar, però també que bona part d’aquest votant són treballadors de classes populars. Per això, al costat de la bandera de la seguretat o la neteja, el candidat socialista aixeca la de l’agenda de Pedro Sánchez, de qui s’erigeix en ambaixador.

Pujada del salari mínim, revalorització de les pensions o els nous anuncis sobre vivenda social. Collboni fa d’altaveu de totes les mesures socials que ha aprovat la Moncloa i la seva campanya és una desfilada de ministres. En els tres primers dies de campanya ja n’han vingut quatre: la d’Hisenda, María Jesús Montero; la de Defensa, Margarita Robles; el d’Afers Exteriors, José Manuel Albares, i el de Cultura, Miquel Iceta. Tots transmeten una mateixa idea: guanyar a Barcelona forma part dels fonaments perquè Sánchez es quedi a la Moncloa i perquè Salvador Illa arribi a la Generalitat.