Collboni intenta dissuadir el vot a Trias a Sarrià: «És el candidat de la inseguretat»

Si una cosa temia Xavier Trias abans de tornar a saltar a l’arena política per intentar recuperar la vara d’alcalde era tenir un contrincant que pugnés pel mateix votant que ell, pel barceloní catalanista moderat amant de l’ordre, la seguretat i el creixement econòmic. Es va reunir amb l’expresident del Barça Sandro Rosell per assegurar-se que no faria el pas. Però també hi va haver un contacte amb Santi Vila, nom cobejat per l’equip de fitxatges socialistes després de desmarcar-se de l’independentisme unilateralista. Aquest dijous, l’exconseller ocupava una de les entapissades butaques vermelles del teatre de Sarrià amb el candidat del PSC, Jaume Collboni, a l’escenari. El que no va calcular Trias és que, a jutjar per les enquestes, seria l'alcaldable socialista qui acabaria sent el seu principal rival.

És la primera vegada en aquesta campanya que ha sortit de les bambolines la número dos, l’exdelegada del Govern Maria Eugènia Gay, per participar en un míting davant les càmeres amb un auditori que aquest cop no estava ple de militants, sinó de representants de diferents sectors professionals. Es tracta d’un tàndem, el de Collboni i Gay, amb què des del PSC consideren que poden rascar vots en un barri on, si bé el 2019 es va imposar Ciutadans, en les dues eleccions anteriors es va rendir als peus de Convergència primer i el PDECat després.

«El candidat Trias és el de la inseguretat», ha dit mirant de dissuadir que aquest enclavament aposti ara per Trias. Des de la sala de màquines tenen assenyalat en vermell com el líder del partit, Salvador Illa, va obtenir un bon resultat al districte de Sarrià-Sant Gervasi en les eleccions catalanes. A Sarrià es va quedar a 700 vots de Junts, a Sant Gervasi-la Bonanova a uns 200, a Pedralbes a només 10 i es va imposar a Les Tres Torres pels pèls amb 12 vots. «Aquí tenim un filó», asseguren. No en va resumeixen la clau de l’èxit en aquestes eleccions a aconseguir guanyar tant a Nou Barris com a la coneguda com a ‘zona alta’ de la ciutat.

Per això Collboni ha dedicat aquí els principals dards a Trias. «És inseguretat econòmica quan proposa pagar els impostos a l’Agència Tributària catalana, és inseguretat política quan diu que farà complir el mandat de l’1-O i és inseguretat al carrer pels talls de la Meridiana», ha continuat. No es tracta de propostes que hagin sortit de la boca de Trias –de fet, es va manifestar en contra de la primera i en el seu discurs no apareixen les altres dues–, però sí d’altres dirigents de Junts. Collboni pretén transmetre que tot i que Junts es vesteixi de seda, Junts es queda.

Per a l’ocasió, el candidat del PSC ha desplegat el repertori de mesures del seu programa que creu que poden interessar més al ‘target’ objectiu. Des de les seves iniciatives per castigar més la multireincidència a la seva proposta per combatre les ocupacions aplicant la llei que permet que els ajuntaments activin el procediment passats els 30 primers dies. De comptar més amb els col·legis professionals –ha dit que Ada Colau els ignora– a presumir d’haver aconseguit que la Copa Amèrica de vela se celebri a Barcelona l’any que ve. Aquí Gay ha sortit del guió per deixar caure que això últim ho va fer d’«amagat» de l’alcaldessa.

Sense Waterloo i amb Calviño

Collboni també ha presumit de tenir teloners en la campanya com la ministra d’Economia, Nadia Calviño, que serà aquest divendres a Barcelona, i de ser un dirigent que viatja a Bèlgica «no per anar a Waterloo», sinó per aconseguir recursos per a la ciutat a Brussel·les. «El meu govern serà ordenat, farà complir les normes, recuperarà la tranquil·litat que necessita l’activitat econòmica professional», ha proclamat mirant de seduir el vot de l’auditori.

Notícies relacionades

El PSC denuncia que el pla de l’aigua del Govern obvia inversions pactades al Parlament

Collboni assegura que no se n’anirà de l’ajuntament si perd i que Maragall farà «el que li digui Aragonès»

Gay, que ha ungit Collboni com el candidat que «fa confiança» per desenvolupar una carrera i un projecte vital davant el «dogmatisme» dels seus rivals, li ha demanat un minut d’or a l’alcaldable. I ell ha respost lloant que ella, la seva número dos, sigui una «dona treballadora» capaç de combinar la criança de quatre fills amb tenir un despatx, estar dos mandats al capdavant del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB), exercir després durant un any com a delegada del Govern i, finalment, enrolar-se en la seva candidatura.

Però hi ha hagut afegitó d’acord amb la petició del minut d’or: «Pensin només un minut en les conseqüències per a la seva activitat, les seves famílies i per al barri si soc jo l’alcalde o si ho són Colau o Trias». Després s’ha abaixat el teló i ha compartit copa de cava amb Vila, entre d’altres.