L’empresari del cas Casernes confessa: «Així treballa la Guàrdia Civil. Amb els de confiança fan la factura alhora que l’obra»

Ángel Ramón Tejera de León, l’empresari imputat en el cas Casernes, va confessar en la seva declaració al Jutjat número 2 d’Àvila el ‘modus operandi’ que es va trobar a la Benemèrita durant les dècades en què assegura que va estar «tocant les portes» de les casernes de tot Espanya per arreglar-les, sempre «pel bé de la Guàrdia Civil, sí, hòstia».

«Són maneres que té de treballar la Guàrdia Civil per no perdre els diners [que se li adjudiquen]. Sisplau, dona’m això, arregla’m la rentadora, ves-te’n allà... Fa 25 anys que ho fan igual [...]. Ho fan persones de confiança i jo he complert, això és el que m’avala. Et fan la factura per anar gestionant-la a mesura que acabes l’obra», assegura en les gravacions a què ha tingut accés en exclusiva EL PERIÓDICO DE ESPAÑA, del grup Prensa Ibérica.

Tejera de León, àlies ‘Mon’, és l’empresari canari sobre el qual pivota el cas Casernes. L’acusació afirma que la seva associació amb el tinent general Pedro Vázquez Jarava, que en el moment dels fets era una de les quatre persones amb més poder a la Guàrdia Civil, va ser la que li va permetre obtenir més de tres milions d’euros en adjudicacions a 13 comandàncies.

En el vídeo de la seva declaració, a què ha tingut accés aquest diari, ‘Mon’ assegura que el 2016 va decidir, per compte propi, recórrer «tot Espanya». «Vaig visitar unes 110 casernes per tot el país i en algunes les coses van sortir millor, i en d’altres, pitjor. Reconec que potser en vaig fer moltes i no estava al corrent amb totes, però aquesta va ser la idea. Trucaves a la comandància i, si podies arreglar alguna cosa, doncs millor... I a Àvila li va tocar a Navarredonda de Gredos», explica.

Factures ja preparades

A Àvila, el lloc on es van produir aquestes testificacions i on el cas va adquirir una dimensió nacional, estava de cap de la comandància el tinent coronel Carlos Alonso, un altre dels imputats en aquest procediment. A ell se li atribueixen, entre altres delictes, el de falsedat en document oficial, ja que va firmar com acabades obres portades a terme per les empreses de ‘Mon’ que o bé no es van arribar a acabar o bé directament mai van arribar a fer-se.

La versió del canari, a més, varia segons el tema que s’estigui tractant en l’interrogatori. En un moment donat, com recorden que va fer alguns testimonis quan es va presentar a Àvila amb les factures ja preparades, Tejera de León presumeix dels seus contactes a la Guàrdia Civil: «Conec el tinent general Vázquez Jarava, però com conec tots els altres, és a dir, jo fa 25 anys que entro a la direcció general de la Guàrdia Civil. Els conec a tots, a tothom: tinents, caps, comandants, coronels i generals». En una altra pregunta, no obstant, rebaixa aquest cercle social: «[A Carlos Alonso] no el conec de res».

Ara bé, en la seva declaració, l’empresari canari assegura que es va reunir dues vegades amb Alonso: una primera a Madrid, cosa que aquest nega, i una segona a Àvila, on els testimonis de la caserna diuen que va arribar amb les factures ja preparades per treballs que ni tan sols havia començat a plantejar i amenaçant de xivar-se si no col·laboraven.

El seu control del que es coïa a la Guàrdia Civil de la província castellanolleonesa era tal que, en alguns dels pocs contractes en què es va obrir l’adjudicació a concurs, ‘Mon’ es va arribar presentar amb diverses empreses de què ell era l’amo últim: «El 2016 es podia treballar d’aquesta manera, és clar, avui dia ja no, però llavors sí que podies».

«Sempre pel bé de la Guàrdia civil»

En la segona part de la seva declaració, l’empresari insisteix que totes les decisions adoptades en relació amb aquestes obres s’emmarquen en una relació de confiança que es va estendre al llarg de 25 anys. «Però sempre pel bé de la Guàrdia Civil, sí, hòstia», arriba a assenyalar en un moment determinat, i deixa en un murmuri les últimes paraules.

En els vídeos a què ha tingut accés en exclusiva EL PERIÓDICO DE ESPAÑA, del grup Prensa Ibérica, el jutge s’interessa per conèixer a qui va donar compte l’empresari dels treballs no fets, a la qual cosa ‘Mon’ respon que sempre va tractar aquests assumptes amb el departament de gestió econòmica.

Fins i tot posa un exemple de com s’actuava diàriament que il·lustra el sistema d’actuar poc ortodox: «Trucava a gestió econòmica i l’agafava una noia o un noi i se li deia que a Hoyo de Pinares no es podia entrar perquè ja estava pintat, i ells responien que ho apuntarien i ja anirien fent altres coses, i aquesta era la manera». No hi ha rastre documental de cap d’aquestes decisions i, de fet, ‘Mon’ explica que en algunes casernes no podia entrar perquè no hi havia ningú treballant-hi, per la qual cosa havia d’avisar una parella perquè obrís la porta a ell i als seus operaris, i després deixaven la clau «a sobre d’una taula» i tancaven «al sortir».

Un desfasament de 17.000 euros

Al llarg de la declaració de l’empresari canari surt a col·lació una quantitat pròxima als 17.000 euros per valor d’obres que havien deixat de fer-se per diferents motius, uns diners que, segons el seu testimoni, després es compensaven amb treballs en altres casernes. «De vegades el meu encarregat em deia que havien posat 200 metres i després arribes a una paret que hi ha un quadro ‘empotrao’ i això no es pot fer», va explicar sobre l’origen d’aquesta quantitat. «Això es qualificava cada dia, caserna per caserna, i després em va donar el balanç del que no havíem fet i ho vam fer saber a la comandància».

La raó d’aquestes martingales és que calia evitar perdre la possibilitat d’utilitzar el pressupost total destinat a les casernes de la província. «L’ideal hauria sigut anar per les 29 casernes, però per no perdre aquests diners confien en persones que fa 25 anys que estan amb ells, i aquestes són les maners [...]. Hi ha coses que es van fer en un ‘lao’, d’altres en un altre, perquè arriba un punt que tens una confiança, o te la donen».

Informe de la perita

Tejera de León també rebutja durant la seva declaració els resultats de l’informe de la perita que acaba amb una desviació de 142.700 euros entre el que es va facturar i el que realment es va executar a les casernes. «Jo no vaig cobrar aquests diners, com els havia de desviar», va contestar. «El que sí que sé és que a Navarredonda de Gredos vam fer de més: finestres, portes de garatge, pilars, paràmetres interiors, es va fer de tot. I després es parlava per telèfon de compensar-ho per una altra banda».

Tampoc va reconèixer una relació especial amb un altre dels imputats, el tinent general Pedro Vázquez Jarava. «Li puc anomenar sis o set alts caps de la Guàrdia Civil amb els quals tinc més relació que amb ell», assegura.

L’empresari també arriba a afirmar que fa anys que segueix un tractament psicològic perquè arran de la seva intervenció a les casernes d’Àvila han estat malmetent el seu nom. «Jo soc el fil conductor d’una cosa que em surt de les mans en els 25 anys que acumulo, que no ho sé explicar, perquè fa quatre anys era àngel i ara soc ‘l’empestat Ángel’, ningú em vol veure», conclou.

«No hi havia bon ‘feeling’» entre els comandaments

Notícies relacionades

ERC busca la via per recuperar militants

El testimoni d’Aldama deixa al TS l’opció d’investigar el Govern

Al llarg de la declaració també surten a col·lació les possibles desavinences entre el responsable de l’oficina de gestió econòmica de la caserna d’Àvila, el comandant Rafael López Furnells, i el seu superior Carlos Alonso. Aquesta és la raó per la qual, segons l’investigat, en el cas d’Àvila, «tot havia d’anar vinculat al tinent coronel», una cosa que no era el normal a la resta de comandàncies. «No hi havia bon ‘feeling’, no ho sé, no és el normal», arriba a reconèixer.

L’empresari nega haver-se concertat amb cap comandament de la Guàrdia Civil per portar a terme aquestes obres a canvi de pagar comissions, si bé reconeix que Hisenda el va sancionar per les disposicions en efectiu (fins a un total de 41.000 euros), per valor d’uns mil euros cadascuna, que va fer al llarg de 2016, per pagar el menjar i l’allotjament dels seus operaris. «M’han estirat les orelles perquè diu Hisenda que ho vaig fer malament, que això es paga per transferències», afirma l’empresari davant el jutge d’Àvila.