Ernest Maragall aposta per construir un tercer túnel de Rodalies pel Morrot

En la prehistòria de l’AVE, cap als vuitanta, quan el projecte era iniciativa intel·lectual catalana, l’administració municipal barcelonina de Pasqual Maragall va estudiar la connexió de l’aeroport del Prat amb el centre de Barcelona a través del litoral, el Morrot. Després vindria el traçat final que descarta l’aeroport i la consegüent entrada de l’alta velocitat per Sants. Quan es va construir el túnel pel carrer de Mallorca, i la seva polèmica per si podia afectar la fonamentació de la Sagrada Família, l’entrada pel Morrot va treure tímidament el nas. Ara, per tercera vegada, algú pensa en Montjuïc i l’Estació de França com un accés útil, en aquest cas, de Rodalies.

L’actual col·lapse que es produeix a la xarxa barcelonina obeeix, en part, que la metròpoli només té dos túnels que la travessen. La planificació a llarg termini preveu la construcció d’una tercera, i costosa, galeria per l’avinguda de la Diagonal. El candidat d’ERC a l’alcaldia, Ernest Maragall, ha proposat avui una altra solució, que de fet pot ser compatible, el túnel pel Morrot.

Trens en fallida

En un acte davant l’estació de Sants (pendent, per cert, de l’ampliació i reforma prevista fa lustres), Maragall va estar acompanyat del conseller de Territori, Juli Fernández, que va abocar les acerades crítiques contra el caos ferroviari metropolità i contra els seus gestors, els socialistes. «Que el principal sistema de transport públic estigui en una situació de fallida és una desgràcia», va afirmar Fernández.

Maragall, per la seva banda, va detallar la seva proposta que pretén «ajudar a posar remei a tot aquest desastre». «ERC assumirà la responsabilitat i la iniciativa des de l’ajuntament. El túnel del Morrot augmentaria la capacitat de Barcelona per absorbir trens del 50% amb la construcció d’un túnel de tot just 2,5 quilòmetres», va asseverar. Aquesta nova línia permetria la circumval·lació metropolitana sense recarregar les galeries existents.

Maragall també va explicar que, sempre en coordinació amb la Conselleria de Territori, planteja la construcció d’una trentena de nous aparcaments dissuasoris, emplaçaments on deixar el cotxe per pujar al tren cap al centre de Barcelona.

Retard de Sagrera

A la tarda, la caravana republicana es va desplaçar fins al districte de Sant Andreu que allotja, curiosament, un dels principals símbols de la distracció inversora i executor de l’Estat: l’estació de la Sagrera. «Quan jo era regidor», va explicar Maragall, «recordo haver dit alguna vegada que estaria llesta el 2004.20 anys de retard», va dir.

Després del seu ja clàssic «deixeu-me que parli una miqueta de política», Maragall, i després de desglossar el programa electoral per al districte, va atacar de nou Jaume Collboni i Xavier Trias. Sense tant afany com en dies anteriors, o bé repetint frases ja expressades («aquest PSC em fa vergonya»), però sempre mirant de traslladar a l’audiència que el socialista i el postconvergent són, segons ell, les dues cares de la mateixa moneda. I no només en l’ideològic, la famosa sociovergència, sinó, fins i tot en la suposada imprevisió i frivolitat que envolten les propostes del PSC i de Junts.

Va rebre el republicà amb indignació que el pla de Collboni per cobrir parcialment les rondes culmini el 2050. «Nosaltres parlem del present, de la desigualtats i com revocar-les. No del fantàstic que serà tot d’aquí 28 anys». De Trias va apuntar que «com que no té projecte llança propostes» com posar, en matèria de seguretat, 4.000 policies més. «¡Qui dona més!», va etzibar l’alcaldable d’ERC.

Objectiu de dèficit

Tampoc Oriol Junqueras va fer grans aportacions al catàleg d’atacs al PSC. Rodalies, la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, la Sareb i l’objectiu de dèficit. És a dir, com dimarts.

I arran d’aquesta exigència a les administracions locals de no endeutar-se, ERC ha emprès una ofensiva el Parlament, Congrés i Senat per denunciar l’asfíxia financera del PSC als ajuntaments

Notícies relacionades

Pere Aragonès demana que Barcelona no es rendeixi a la «resurrecció de Convergència»

Ernest Maragall afirma que el PSC «no és ni catalanista, ni socialista»

Els republicans adverteixen que l’Estat vol apropiar-se de tot el marge de dèficit d’Europa tot i que la gestió dels serveis recau en la Generalitat i en el món local.

Cada vot al partit socialista serveix perquè el govern espanyol privi els ajuntaments dels seus recursos», adverteix una vegada i una altra Junqueras en els mítings, posant en alerta que l’Estat vol centralitzar tot el marge dels objectius de dèficit que fixa Brussel·les.