Un jutjat de Melilla investiga la compra del vot per correu: entre 50 i 200 euros

La titular del Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 2 de Melilla investiga, sota secret de sumari, un presumpte frau electoral en el vot per correu a la ciutat autònoma, després que es coneguessin els assalts a empleats de Correus portadors de la documentació electoral. Segons confirmen a EL PERIÓDICO DE ESPAÑA, del grup Prensa Ibérica, fonts de la investigació, els pagaments que s’ofereixen als electors són d’entre 50 i 200 euros.

La policia ha posat en coneixement de la jutge Carmen María Perles el contingut de les diligències d’investigació que havia obert, en què s’apunta a l’actuació presumptament irregular de 32 persones. De moment, la trama sembla que pretenia afavorir dues formacions polítiques diferents, segons les mateixes fonts.

Per ara, des de la Delegació del Govern s’han adoptat mesures com posar vigilància policial a l’oficina de Correus de Melilla i dotar de protecció policial «cadascun dels carters» encarregats de l’entrega de la documentació electoral. Les prevencions semblen estar causant efecte, ja que fonts de la investigació afirmen que el dispositiu policial ha fet que ja no s’atreveixin a dipositar els vots comprats. Altres prevencions passen per impedir que els vots sostrets puguin ser utilitzats, així com facilitar nova documentació electoral a aquests electors.

Les alarmes van saltar fa una setmana quan tres carters en la mateixa franja horària però a diferents punts de la ciutat van ser assaltats i se’ls va sostreure documentació electoral, un incident que es va tornar a repetir dos dos dies després. A partir d’aquell moment es va decidir que cada carter de manera individual estigués acompanyat per la Policia Nacional, local o la Guàrdia Civil per procedir a la recollida i entrega de documentació electoral.

Acta de la Junta Electoral

D’altra banda, per ara, la Junta rebutja suspendre el procés de vot per correu a Melilla, perquè una mesura tan extrema requeriria que s’hagués produït una «adulteració del procés electoral de rellevància i basada en dades objectives», cosa que no es presenta de moment. Les sospites d’irregularitats es basen, segons l’acta dictada per l’organisme electoral, i sense perjudici dels robatoris als funcionaris, en el percentatge d’electors que han optat per votar a través d’aquest sistema, pròxim al 20%.

Aquesta circumstància, segons la Junta, «si bé no es troba dins dels paràmetres de la normalitat», tampoc permet presumir de moment l’existència d’un frau massiu en el procés electoral.

Exigència del DNI per al vot per correu

Quant a l’elevat nombre de persones que han demanat el vot per correu, i a conseqüència d’una petició del PP i de Podem, la Junta Electoral de la Zona Provincial de Melilla va acordar aquest dimecres lliurar un ofici al director de l’oficina de Correus a la ciutat perquè «de manera immediata» s’exigeixi la identificació personal de l’elector «mitjançant el DNI, el passaport o un altre document vàlid», en la remissió del vot per correu.

Hi afegeix que els electors que van sol·licitar el vot per correu i es vegin impedits de comparèixer personalment a l’oficina de Correus per una causa justificada podran sol·licitar a aquesta Junta Electoral, «mitjançant compareixença personal o correu electrònic», autorització perquè l’entrega del seu vot sigui feta per una altra persona.

Segons les dades oficials, amb data dimecres passat, les sol·licituds de vot per correu per a Melilla ascendeixen a un total de 9.905 per a un cens de 55.186 electors, xifra que suposa el 17,95% dels electors, mentre que la mitjana per a la resta d’Espanya ascendeix al 2,47%. Avui aquest percentatge de peticions ascendeix al 19,94%, segons documentació a què ha tingut accés aquest diari, la gran majoria (10.062) tramitades en una oficina de Correus, enfront 940 peticions via web.

Tot i que en aquesta ciutat l’experiència ve demostrant que el percentatge d’electors que opten per aquesta modalitat de vot és molt superior a la mesura nacional. El percentatge s’ha disparat en relació amb els comicis immediatament anteriors –10,96% en les eleccions a les Corts Generals del novembre del 2019; 7,78% en les municipals del maig del 2019; 7,17% en les eleccions a les Corts Generals de l’abril del 2019, i 6,04% en les eleccions a les Corts Generals del juny del 2016–, mentre que a escala nacional s’ha mantingut entre el 2% i el 4%. 

A més, sent aquest dijous l’últim dia de termini per a la sol·licitud del vot per correu, el percentatge del 17,95% s’incrementarà, i és previsible que assoleixi el 20%.  «Aquestes xifres són insostenibles, i sense més esforç intel·lectiu fan pensar que podrien existir irregularitats en el procés del vot per correu», afegeix la Junta.

A la recerca del comprador de vots

Les barriades de Las Palmeras i Cabrerizas centren, entre altres punts de la ciutat de Melilla, la investigació d’agents de la Comissaria General d’Informació de la Policia sobre el suposat frau de tràfic de vots per correu que té alterada la ciutat, i no per primera vegada. 

Són només dos punts d’un extens camp de treball, perquè, segons fonts pròximes a la investigació, el frau arriba a un cinquè del cens electoral de Melilla. Barris sencers de la ciutat estan sent objecte d’indagacions, confirmen fonts policials, a la recerca de qui confirmi haver rebut ofertes de favors o pagaments pel seu vot, però sobretot de qui ha estat temptant els veïns.

Una mena d’omertà regna a Cabrerizas i dificulta seriosament la investigació, si bé la policia sembla que ja compta amb testimonis personals que consoliden l’existència d’intents de frau i la recerca de famílies senceres per portar a les urnes. 

L’important percentatge de sol·licituds de vot per correu va ser el que va posar en alerta les forces de seguretat, abans fins i tot que uns primers carters comencessin a explicar que se sentien seguits al carrer. La mitjana espanyola de vot per correu és del 2,4%, quan a Melilla va arribar ahir dimecres fins al 17,95% per a aquests comicis, segons l’última acta de la Junta Electoral de Zona.

Interior ha desplegat un dispositiu especial de seguretat a càrrec de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, no només per donar escorta personal a tots els carters que porten a les seves motos la documentació necessària del vot per correu, sinó també per assegurar la seu de Correus. 

I en aquest aspecte no només amb policies a les portes que guarden la instal·lació, sinó també custodiant alguns treballadors que podrien ser objecte d’amenaces. Dins de les oficines, reforçant –i també suplint– els guardes jurats contractats per l’empresa, la policia ha situat agents d’informació atents a l’arribada d’alguna persona que portés a la mà «un plec de sobres». No és il·legal, però, sí, sospitós. Si algun arriba, ha de ser identificat.

Antecedents

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

La ciutat ja compta amb antecedents per irregularitats en el vot per correu, i de fet el 2008 el Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 4 va obrir un procediment en el qual es va investigar una trama que va comprar vots prometent a la gent preferència al ser contractada en els plans d’ocupació que s’implementessin a la ciutat. En la sentència dictada llavors es deia que«la propagació de la notícia de la possibilitat d’obtenir feina a canvi de sol·licitar el vot per correu va ser tal que el percentatge de vot per correu va augmentar aquell any més del doble (va ser de l’11,42%) respecte a les eleccions generals del 2004 (5,39%)».

Altres antecedents, segons fonts de la Delegació del Govern a Melilla, passen per investigacions com la feta al fill de l’expresident Juan José Imbroda, per un vídeo en el qual al seu dia sol·licitava el vot per correu –va ser absolt–; a un gerent del PP que va demanar vots a canvi de vals de menjar –arxivat també–, i l’únic cas que va acabar en condemna el 2008, abans esmentat, contra el president de Coalició per Melilla, avui inhabilitat.