Suïssa es nega a donar informació de Tsunami Democràtic a l’Audiència Nacional perquè és un «delicte polític»

Suïssa es va negar a oferir informació a l’Audiència Nacional per aclarir qui hi ha al darrere de la plataforma Tsunami Democràtic perquè, al seu parer, la seva acció s’emmarca en «un delicte polític». Així consta en el sumari que instrueix el jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón, el secret del qual es va aixecar la setmana passada i a què ha tingut accés EL PERIÓDICO. La de les autoritats helvètiques –molt similar a la que al seu dia va oferir un portaveu suís davant una hipotètica reclamació de l’exdiputada de la CUPAnna Gabriel pel procés– és una de les respostes a les comissions rogatòries remeses a diferents països, com el Canadà, els Estats Units i els Països Baixos, cursades pel magistrat per esbrinar com es va crear i va finançar l’aplicació informàtica que es va activar el 2 de setembre del 2019 i que va mobilitzar milers de ciutadans contra la sentència del procés.

Al procediment judicial s’ha incorporat un últim informe de la Guàrdia Civil, amb la conclusió de les seves indagacions, que situa a la cúspide del Tsunami els empresaris Oriol Soler, editor i director general de SOM, únic imputat formal en la causa de moment, i Josep Campmajó, així com l’exconseller d’ERCXavier Vendrell, de qui els agents afirmen que rep l’encàrrec de posar en marxa la plataforma i les mobilitzacions a l’aeroport de Barcelona-el Prat, que va ser bloquejat el dia que es va conèixer la sentència, el tall de la frontera francesa a la Jonquera i al Camp Nou durant un partit Barça - Reial Madrid. També apareix en un lloc destacat, segons els investigadors, Josep Lluis Alay, cap de l’oficina de l’expresident Carles Puigdemont.

En les diligències, a més, se cita la secretària general d’ERC, Marta Rovira, que forma part del grup de missatgeria ràpida Signal anomenat ‘Harley Davidson’, en què es decidia l’estratègia independentista. Per als investigadors, segons la comissió rogatòria remesa a Suïssa, Tsunami suposava una «amenaça excepcionalment greu» per a l’Estat i per a la «integritat territorial», amb «indubtables» possibilitats de «subvertir i pertorbar l’ordre», cosa que va motivar que el procediment s’obrís per terrorisme i per conspiració per cometre estralls.

Segons la Guàrdia Civil, Soler era una peça «activa i fonamental» en l’«espectre estratègic» de Tsunami Democràtic i va participar en la confecció dels comunicats oficials, així com en la «motorització» de les accions en temps real i en la «presa de decisions». De Vendrell concreta que seria «un dels membres destacats» que va participar en el disseny de l’estratègia, mentre que Campmajó «estaria al comandament» d’un grup de persones, exercint una «tasca directiva i organitzativa» sobre el terreny. Alay, al seu entendre, seria el «nexe de connexió» amb Puigdemont i l’«enllaç» amb els encarregats de la gestió econòmica, com l’informàtic Jaume Cabani.

Entre els col·laboradors de Tsunami Democràtic, l’institut armat identifica dos mossos d’esquadra i un cap de la policia local de Girona, als quals atribueix facilitar «informació confidencial» per eludir «l’acció policial i judicial», segons es desprenia de captures de pantalla trobades al mòbil de Campmajó. Un agent va arribar a informar de la titularitat de determinades matrícules de cotxes i «informació privilegiada sobre desplegaments i procediments operatius de les forces de seguretat», a més d’assessorar en tasques de vigilància.

La resposta de Suïssa

La resposta de les autoritats suïsses a la comissió rogatòria és la més específica de les que es van remetre al Jutjat Central d’Instrucció número 6. La resta o són negatives o són poc concloents. En el cas de Suïssa, el jutge va requerir informació el 3 de desembre del 2019, al cap de poc temps d’iniciar-se les indagacions, i va rebre la contestació el 26 de març del 2020. Entre les dades que el magistrat va requerir figuraven els noms dels titulars d’un compte corrent al CIM Banque vinculat a Tsunami.

L’escrit de Suïssa remarca que els fets imputats a Tsunami estan relacionats amb manifestacions de «desobediència civil» contra «el poder central espanyol», així com bloqueig d’infraestructures (l’aeroport de Barcelona) i «pertorbacions» i actes de «propaganda a favor de la independència de Catalunya». Al seu parer, segons la legislació suïssa, aquestes accions serien un «delicte polític», fet que els impedeix, «sense deixar-nos cap opció», entregar informació sobre la plataforma.

«En efecte, el delicte polític no dona lloc de cooperació suïssa, en la mesura que està dirigit exclusivament contra l’organització política i social de l’Estat (en aquest cas Espanya), fins i tot en la mesura que es produeix en el marc d’una lluita de per o contra el poder i se situa en estreta relació amb l’objectiu de l’esmentada lluita», argumenten les autoritats suïsses. En aquest mateix sentit, rebutgen que pugui aplicar-se l’excepció prevista en la legislació a la invocació dels delictes polítics quan existeix el «perill o amenaça» de posar en perill la vida i la integritat física de les persones (per exemple, segrestant un avió o provocant una catàstrofe).

De manera subsidiària, Suïssa esgrimeix que, tot i que es negués la naturalesa política dels actes, «és necessari constatar» que la mesura sol·licitada per les autoritats espanyoles representa, segons el dret intern suís, una mesura coercitiva, fet que en aquest cas no passa, ja que «no es desprèn l’ús de la violència criminal, entre altres elements».

Els investigadors afirmen que en països com Suïssa s’havia ubicat «un entramat de col·laboradors, especialment en l’àmbit digital i financer», des d’on s’hauria dissenyat i impulsat l’activitat de Tsunami. Per la Guàrdia Civil, el país helvètic se situa com un «enclavament fonamental» per a l’estratègia «secessionista en el seu conjunt».

Notícies relacionades

Tsunami Democràtic es va forjar en un grup de missatgeria ràpida anomenat Harley Davidson

Com més població, més recursos

Com a mostra d’això utilitzen una conversa d’una persona amb el cap de l’oficina de Carles Puigdemont, Josep Lluis Alay, perquè elevés a Puigdemont un dubte sobre el dia més idoni per anunciar la plataforma, així com la reunió que s’anava a fer a Ginebra el 30 d’agost del 2019. Els investigadors van tenir coneixement que un dia abans diferents dirigents independentistes, com Elsa Artadi i Josep Rius Alcaraz (diputat de Junts), van viatjar a Suïssa.

Una vegada aixecat el secret del sumari, la fiscalia està comprovant si falten diligències per realitzar i treballa en la concreció dels delictes que considera comesos, així com qui ha de respondre.