De Xavier García Albiol a Xavier Trias: els candidats que esborren les sigles del partit per ampliar la seva base

Els populars tenen clar que el seu candidat tira molt més que la marca del partit. De fet, només cal mirar les xifres del 2019 per corroborar-ho. Albiol va guanyar les eleccions amb 37.506 vots i li va treure més de 10.000 paperetes d’avantatge a la següent candidatura. Però aquell mateix dia, les urnes municipals compartien espai amb les europees. I les dades són evidents. La candidata al Parlament Europeu, Dolors Montserrat, va quedar en quarta posició amb 11.775 vots a la mateixa localitat. Així que hi va haver més de 25.000 badalonins que van dipositar la papereta d’Albiol en una urna i la d’un altre partit en l’altra. Per això, Albiol aposta clarament per una «campanya 100% local, que transcendeixi fronteres ideològiques».

Trias amaga Junts i suma al PDECat

Però el d’Albiol no és un cas aïllat. També Junts ha optat aquest 28 de maig per la mateixa estratègia en enclavaments tan emblemàtics com Barcelona. Des que Xavier Trias va fixar clarament les seves condicions per ser candidat, de nou, de la postconvergència, l’exalcalde va tenir clar que prescindiria de les sigles per transmetre la imatge d’una candidatura més transversal amb un mínim comú denominador: arrabassar a Ada Colau la vara.

La candidatura ha comptat amb el suport del partit que sí que es reclama hereu de CDC: el PDECat. Però també de Demòcrates –sorgit dels crítics de Duran Lleida a Unió– i MES (Moviment d’Esquerres) que acull sectors del PSC catalanista. Aquesta combinació s’agrupa sota el paraigua Trias per Barcelona. Aquesta és la candidatura i aquestes seran les paperetes a les urnes, amb la imatge del candidat. Una aposta personalista que busca evitar els anticossos que pugui generar en part dels seus votants la visió radical d’un sector de Junts pel que fa a la confrontació unilateral amb l’Estat, liderada per la presidenta de la formació, Laura Borràs.

De fet, Trias s’ha dedicat explícitament a buscar una llista que fugi d’aquesta imatge, amb exconsellers de CiU i fins i tot amb què va ser mà dreta de Duran Lleida a Unió, Joana Ortega, que està als antípodes de les tesis dels afins a Borràs. Per tot això, es guarda la marca Junts a Barcelona amb l’objectiu d’aconseguir el que fa pocs mesos s’intuïa quimèric: recuperar l’alcaldia. Justament, quan Colau el 2015 va posar la seva cara a la papereta electoral i no la marca del seu partit, va ser criticada per altres forces per personalista i per seguir l’estela de Pablo Iglesias. Però va funcionar, una cosa que acredita amb la seva victòria.

A Junts, Trias no és l’únic cas. Altres candidats de l’òrbita postconvergent també opten per una campanya personalista, no tant prescindint de la marca, sinó centrant-se en la seva imatge. Sense anar mes lluny, l’alcalde de Martorell, Xavier Fonollosa, a la recerca de la reelecció, l’ADN del qual és netament convergent. Fonollosa prioritza la gestió municipal i s’allunya de les sigles per tornar a obtenir una majoria absoluta com la del 2019, quan va superar el 50,32% dels vots.

Quant al PDECat, el seu nom electoral és Ara Pacte Local i cada candidat decideix si la marca està o no en primer pla. I és que la postconvergència fs diversos anys que sotmet les seves bases a canvis de nomenclatura i en els comicis locals és on més es prioritza l’estil i la manera de fer de cada alcaldable.

Més enllà de les grans ciutats

Notícies relacionades

Trias ignora la pressió del sector afí a Laura Borràs i rebutja lluir la marca Junts

La CUP s’allunya de la Badalona de Sabater i prioritza Lleida, Tarragona i Figueres

Els casos de Trias i Albiol són els més clamorosos, però gairebé tots els partits tenen exemples en municipis més petits on es presenten amb coalicions o marques locals diferents. Per exemple, fa anys que, ERC, aposta per la marca Junts per Pineda en aquest municipi del Maresme, en la llista electoral del qual figura com a primera suplent Janina Juli, dona del president de la Generalitat, Pere Aragonès, tot i que ara ha hagut de prescindir de la marca per ordre de la Junta Electoral. També a Sant Vicenç dels Horts, el municipi d’Oriol Junqueras, els republicans es presenten sota la marca Junts per Sant Vicenç.

I hi ha altres exemples. El PSC es presenta com a Compromís per Tremp (CxT) a la capital del Pallars Jussà i els Comuns –que aquesta vegada han aconseguit ordenar les sigles a diferència de la macedònia del 2019– mantenen algunes llistes com Totes fem Badia. També la CUP opta per la marca Guanyem en feus on la marca dels anticapitalistes resulta més hostil com és el cas de Girona.