El PSC promet 250 milions més als barris i demana el vot dels «decebuts» amb Colau

El PSC juga a pescar vot a dues bandes. Si aquest dijous va apostar pel tàndemJaume Collboni-Maria Eugència Gaya Sarrià per demanar el suport dels moderats que no s’acaben de refiar de Xavier Trias, aquest divendres qui ha pujat a l’escenari a Sant Andreu ha sigut Lluís Rabell, exlíder de Catalunya Sí que és Pot, amb l’objectiu d’estendre la xarxa d’arrossegament al riu remogut que detecta entre els veïns d’esquerres «decebuts» amb Ada Colau. Els socialistes s’han reivindicat aquí com el partit «dels barris humils, populars, obrers» i han promès 250 euros més d’inversió per «dignificar-los».

D’una banda, ja van anunciar just abans de la campanya que duplicarien el pressupost del Pla de Barris perquè passés dels 150 als 300 milions, una carpeta que assumirà el mateix Rabell si Collboni aconsegueix ser alcalde. El número set de la candidatura es dedica precisament arecórrer els districtesrecollint en llibretes les reclamacions veïnals. I el programa socialista recull, a més, triplicar la partida –de 50 milions a 150– per al manteniment de places, carrers, escales, escocells i altres elements de l’espai públic.

«Em dirigeixo als progressistes d’esquerres que volen veure la seva ciutat digna, neta i segura», ha assegurat Collboni, que ha defensat que els barris populars han de tenir els mateixos equipaments i prestacions que els barris acomodats de la zona alta. La convidada especial en aquesta ocasió, la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, ha sentenciat que els últims 8 anys han sigut «decebedors» per a la ciutat –obviant que el PSC ha governat tot el mandat amb els Comuns i durant un any i mig de l’anterior– i que la ciutat ha perdut massa «oportunitats». És l’hora, ha dit, de girar full de la «resignació» i la «frustració».

Una altra de les propostes que ha plantejat l’alcaldable socialista és una «descentralització» de les competències cap als districtes, tot i que no ha entrat en detalls de quins ni com. El concepte que ha posat en circulació és que els regidors de districte es converteixin en «alcaldes de districte» i que estiguin «empoderats» per exercir de referents de proximitat dels veïns. Una de les promeses més aplaudides per l’auditori que ha assistit al míting ha sigut la de canviar la recollida d’escombraries porta a porta, que considera que, per molt «benintencionat» que hagi sigut, «no ha funcionat».

Barcelona, «capital del xip»

Si a la tarda s’ha tret la corbata i ha exhibit el discurs obrer, al matí s’ha envoltat d’empresaris i professionals per explicar que la seva aposta passa també per convertir la ciutat en la «capital del xip» del sud d’Europa. «El Mobile World Congressseguirà a Barcelona fins al 2030 perquè el Govern d’Espanya i el tinent d’alcaldia d’Economia han apostat per acollir-lo. Si no, dubto que hagués continuat. Som en campanya i hem de dir les coses clares». Tot un torpede a la línia de flotació de l’alcaldessa Colau, de qui ha dit que ha «esgotat la paciència» de la majoria de barcelonins pel seu «dogmatisme» i la seva aposta pel «decreixement econòmic».

Apadrinat per la vicepresidenta econòmica del Govern, Nadia Calviño, que ha reivindicat que és l’hora que la capital catalana «recuperi la sensatesa», l’aspirant socialista ha convertit la seva conferència al Nova Economia Fòrum en una plataforma per explicar que la seva aposta de creixement de la ciutat no és ni la dels Comuns ni la de Junts. Ha defensat que, mentre el PSC aposta per un «creixement sostenible i inclusiu» i per ser la «Barcelona del ‘sí’», Colau ha «negat possibilitats a la ciutat» i ha «generat desconfiança» en el teixit econòmic. És, ha resumit, la «candidata del decreixement».

I respecte a Trias, ha reivindicat que són els socialistes els que en aquests moments generen «confiança i estabilitat» actuant amb «sentit comú», mentre que el candidat de Junts és sinònim d’«inseguretat jurídica i política» perquè depèn de «les instruccions» de Carles Puigdemont des de Waterloo. «Hi ha un model de protecció i de progrés i un altre de precarietat i retallades», ha assegurat Calviño.

El Barcelona Chip Coast

Per a Collboni, a l’Ajuntament de Barcelona ha de portar la batuta qui aposta per un progrés de la mà de la «pau social», sense necessitat de «confrontar, dividir o crispar». I aquest algú, ha advertit, serà ell. «Deixem-nos d’idil·lis i apostem per donar oportunitats a la ciutat», ha remarcat. Amb aquest objectiu, ha plantejat convertir la ciutat en una capital de la indústria del xip amb la celebració del Barcelona Chip Coast per, a partir de l’ecosistema ja preexistent, convertir-la en un punt de referència i innovació. Una aposta que suposaria la creació de 15.000 nous llocs de treball «en els pròxims anys». No ha concretat més el calendari, tot i que sí una xifra d’inversió de 12.000 milions d’euros.

Notícies relacionades

Ordre, orgull i oportunitats: les ‘tres O’ sobre les quals orbita el discurs de Jaume Collboni

Collboni assegura que no se n’anirà de l’ajuntament si perd i que Maragall farà «el que li digui Aragonès»

«El xip és el punt de trobada, l’eix sobre el qual pivota la innovació i l’economia del futur», ha llançat davant un auditori amb representants de l’àmbit econòmic i sindical, però també de la plana major socialista, amb Salvador Illa, els exalcaldes Jordi Hereu i Joan Clos i el delegat del Consorci de la Zona Franca, Pere Navarro. Convertir Barcelona en una capital del xip passa, ha dit, per projectes com ampliar de 70.000 metres quadrats la Zona Franca perquè aculli la seu de les empreses d’innovació al voltant del microxip, per crear un fons d’inversió de capital de risc en microelectrònica dotat amb 100 milions d’euros, activar bonificacions fiscals per a empreses que instal·lin microelectrònica –el 95% de l’impost sobre activitats econòmiques durant cinc anys– i celebrar la cimera mundial del microxip.

El «model Boston» per a l’aeroport

Collboni ha dit sense embuts que és partidari d’acollir grans esdeveniments com aquest, que estaria estretament vinculat al Mobile, així com la Copa Amèrica de vela. Per aquest motiu, també ha tornat a defensar que és partidari de l’ampliació de l’aeroport del Prat, una de les condicions que posarà a sobre de la taula en els pactes postelectorals. «El nostre model és Boston», ha insistit sabent que es tracta d’una carpeta que no podrà acordar amb Colau.