Corinna repeteix acusacions i amenaces contra Joan Carles I en un documental de televisió

L’ofensiva mediàtica de Corinna Zu Sayn Wittgenstein (o Larsen) en el seu plet postamorós i econòmic amb Joan Carles de Borbó arriba ara al cim amb l’emissió de ‘Juan Carlos: la caída del rey’ a la plataforma britànica de pagament SkyShowtime. Així es titula una docusèrie de quatre capítols que previsiblement s’estrenaran dilluns en aquesta plataforma... tot i que no per a l’audiència britànica. Segons ha avançat el magazín digital alemany ‘DWDL’, especialitzat en informació sobre televisió i altres mitjans, SkyShowtime ha decidit «posposar» l’emissió del documental al Regne Unit, tot i que a Alemanya podrà veure’s sota el títol ‘Juan Carlos. Amor, dinero, traición’.

A l’abril, la docusèrie es va mostrar en una preestrena al festival de Cannesseries. Aquell mes ja estarien avançades –segons conjectura aquest diari alemany– diverses gestions d’advocats al Regne Unit que han fet aconsellable a Sky aturar preventivament la seva emissió a les illes britàniques.

Amb una molt luxosa realització, el documental repeteix bona part del que ja ha transcendit –bé per investigacions periodístiques, bé per les dosificades revelacions de Corinna– de la relació que el rei Joan Carles va mantenir amb l’alemanya i l’escàndol que va perjudicar la imatge de la monarquia a Espanya. Però aporta novetats de l’examant del rei emèrit, que mostra caixes plenes de papers que guarda com a munició, i d’opinions del financer Mario Conde i de l’excomissari Villarejo, entre altres veus convidades més o menys inopinadament a la docusèrie.

Moment estratègic

Moment estratègicAl juliol es preveu als tribunals britànics la vista de la causa CA 2022 001029, una burocràtica numeració que correspon als arxius del Tribunal de Justícia de Londres al plet que allà anomenen «Zu Sayn Wittgenstein Sayn v [versus] Borbó i Borbó». O sigui, el judici per les denúncies contra el rei Joan Carles formulades per l’empresària alemanya de les relacions públiques i la comissió.

La productora d’aquest treball documental és una prestigiosa firma alemanya: GebruederBeetz Filmproduktion, premiada internacionalment i propietat de Christian Beetz, veterà director de documentals, amb 120 pel·lícules al seu historial.

Els moviments que suposadament han fet aturar l’emissió del primer capítol estan a punt de convertir-se en un pols per la llibertat d’expressió i el dret a la informació. Cap a aquest àmbit va intentar inclinar-lo Beetz al declarar al diari digital alemany la seva contrarietat i recordar suposats problemes que havien tingut altres productors en el passat per explicar coses de Joan Carles I i definint així el seu treball: «Aquest documental tracta sobre la responsabilitat democràtica d’una figura pública com l’exrei d’Espanya, que va actuar com si hagués estat fora de la llei durant anys».

El fracàs

El fracàsEl primer capítol d’aquest documental, ja polèmic abans de brillar, arrenca amb paraules de Joan Carles. Però no és que el rei emèrit hagi concedit declaracions a la productora, és que el relat s’inicia amb un pla de l’empresari Philip Adkins en què el truca al mòbil.

Sona el telèfon. Algú despenja: «‘Your majesty, are you there?’», diu Adkins. I Joan Carles contesta confirmant que Adkins és un dels seus millors amics. Adkins, exmarit de Corinna, és també un dels principals injuriadors del caràcter «inestable i perillós» de l’aristòcrata alemanya.

No obstant, avança la tonalitat de la selecció de testimonis el detall que el primer a opinar, al pròleg del primer capítol de la sèrie, sigui l’exbanquer condemnat Mario Conde. També són significatives les conclusions de dues definicions de l’embolic entre el llavors cap de l’Estat i Corinna incloses en la sèrie: «Una relació tòxica per al rei, per a la monarquia i per a Espanya», diu davant les càmeres el periodista i exdirector de premsa de Zarzuela Javier Ayuso. «Una història shakesperiana, amb poder, patiment, sexe i diners», explica la periodista especialitzada Ana Romero.

Potser aquesta última opinió es queda en el tòpic si –després del que es va sentir al pòdcast ‘Corinna y el rey’, que es va produir i emetre al novembre amb l’impuls, més visible i menys subtil, de Corinna Larsen– la història es resumeix en el que ara diu l’examant de Joan Carles de Borbó: la seva participació en el documental és, al cap i a la fi, la manifestació d’un desacord, la conseqüència de no haver arribat a un acord abans d’acabar en l’enverinat plet per suposats assetjament i amenaces que ara veu la Cort de Justícia de Londres. O, com diu Corinna: «Una prova del fracàs és que estic revelant informació que podria haver sigut secreta per sempre».

Secrets en lloc segur

Secrets en lloc segurLa història és ja sabuda: una relació que ja no existeix entre Joan Carles I i Sofia; Corinna instal·lada a la finca La Angorrilla, a El Pardo, al costat de la Zarzuela; el rei que va cada dia a veure-la; ‘Ingrid’ i ‘el Rubio’, indicatius d’ella i d’ell en un dispositiu secret de seguretat; una crisi ferotge a Espanya per la qual milers de persones que no poden pagar la hipoteca es veuen al carrer; la parella que se’n va, en plena crisi, de safari de luxe a Botswana; el viatge que deixa de ser secret perquè ell cau i es lesiona el maluc...

Opina l’excomissari Villarejo davant les càmeres que, en plena derrota reputacional del rei, hospitalitzat, «el primer error es produeix quan la reina li diu el servei secret: ‘Facin fora d’Espanya aquesta bagassa si volen que jo vagi a veure’l a l’hospital’».

Corinna tanca el primer capítol mostrant un àlbum decorat amb una corona daurada a la portada. A dins, entre fotos que ensenya sense ensenyar, la que va destrossar Joan Carles: ell i un caçador professional asseguts, rifle en mà, davant el cadàver d’un enorme elefant. No és un retall de premsa: és LA foto. I Corinna la mostra després de treure l’àlbum d’una caixa negra de fibra de vinil en la qual guarda molts altres documents. La semiòtica de l’escena no admet equívocs.

De fet, serveix per enllaçar amb la part més dura del que ha transcendit de l’obra, que arriba al capítol 2. ‘Cajas escondidas’, es titula aquesta entrega. Comença amb Corinna obrint «la caixa número u de vuit caixes negres», explica, plenes de secrets que guarda en un banc.

Segons explica ella, la major part del seu contingut són «centenars de cartes» que el monarca li escrivia, moltes notes manuscrites que acompanyaven un ram de flors i missatges per al fill de Corinna, Alexander, a qui el rei emèrit aprecia molt, corrobora ella.

Però les caixes negres no només guarden escrits amorosos. També documents amb capçalera oficial, papers d’afers polítics interns i externs d’Espanya. I allà aborda la docusèrie una altra de les revelacions que ja havia transmès l’aristòcrata al seu pòdcast: que tenia accés a documentació de l’Estat que el rei li entregava perquè la llegís quan a ell li feia mandra. «Papers sobre Rússia, sobre terrorisme...», va desgranant ella, sense mostrar cap contingut concret. Corinna tanca la caixa i deixa el realitzador que miri fixament a la càmera uns segons. Tot un avís.

Temes escabrosos

Temes escabrososUn equip de seguretat privada que va aparèixer a l’apartament i a les oficines de Corinna Larsen a Mònaco també van omplir caixes de documentació amb papers seleccionats. Segons el documental, va ser enviat pel CNI; mentre que, segons ironitza Villarejo davant les càmeres, estava format «per exmembres de la legió estrangera francesa, el millor de cada casa». «No tinc ni idea de què volia aquella gent, quina era la seva missió. ¿Matar-me?», esbossa Corinna, tocant, de passada, un dels extrems de la denúncia que va presentar contra el seu examant reial als tribunals de Londres.

Es revela al documental, en boca del periodista Jaime Peñafiel, que la primera vegada que a la casa reial espanyola es va discutir sobre l’abdicació de Joan Carles I va ser en un sopar a la qual el llavors rei va convocar els seus fills per anunciar-los que volia divorciar-se de Sofia i casar-se amb Corinna. Segons aquesta versió, el llavors príncep Felip va dir al seu pare: «Hauràs d’abdicar».

El documental tira del periodista Javier Bleda –que va treballar per a Mario Conde en l’agonia del diari Ya, convertit en llançadora de notícies falses d’extrema dreta– per parlar de «l’estranya mort de Sandra Mozarowsky», una jove de l’alta societat que als 18 anys va morir al caure per un balcó.

Bleda la retrata embarassada «suposadament» de Joan Carles i s’endinsa al terreny de l’atribució de delicte perseguible d’ofici mitjançant el recurs al pronom impersonal «es»: «Es parlava de la possibilitat que l’haguessin llençat».

Notícies relacionades

L’equip del documental ‘Juan Carlos: la caída del Rey’ assegura haver rebut amenaces per telèfon i sentir-se espiats

Joan Carles I: sexe, diners i cintes d’àudio

És el contrapunt més escabrós per a altres intervencions a favor: «És el rei de la democràcia, sens dubte», afirma l’expresident José María Aznar; «campió de la democràcia», el lloa Ronald Reagan en imatges d’arxiu; «una combinació d’intel·lecte, ‘charme’, perseverança i clarividència», afegeix Adkins, l’exmarit; «un Borbó genèticament pur: divertit, faldiller, humà i gran caçador», el dibuixa Peñafiel...

Però entre aquestes llagoteries es cansa el jutge José Castro, magistrat del cas Nóos, al recordar l’últim missatge de Nadal del monarca, aquell del «tots som iguals davant la llei». Sospira Castro: «Que el rei digui que tots som iguals quan ell és el primer que no és igual, home, la veritat és que molesta».