ERC i Junts ajusten comptes per la ruptura del Govern retraient-se els pactes amb el PSC

Si dividim aquestes eleccions municipals en dos grans territoris, el rere-país i la regió metropolitana, la relació entre ERC i Junts està presidida per un curiós efecte mirall. Al rere-país, Jordi Turull, però especialment Albert Batet i Laura Borràs, hi busquen incessantment el cos a cos amb els republicans, parlant d’eleccions plebiscitàries sobre la gestió del Govern. Borràs ha criticat la sociovergència en mítings a Badalona, on Junts i el PSC governen plegats, en un acord multipartit.

ERC omet qualsevol justificant de recepció dels dards postconvergents. A la zona de Barcelona, especialment a la capital catalana, l’únic camp de batalla entre tots dos, atesa la desaparició de Junts de l’àrea metropolitana tret d’excepcions, s’hi produeix justament el contrari. És Ernest Maragall el que, sense tenir Xavier Trias com a principal objectiu, llança un dia sí l’altre també invectives contra l’exalcalde i el seu espai polític, ja sigui el del mateix Trias o el de Junts per Catalunya. I, entre elles, la de la progressiva convergència ideològica amb el PSC. Trias es presenta ja com a guanyador i hi respon amb autosuficiència convidant Maragall a afegir-se al canvi per fer fora Ada Colau.

Assetjament i demolició al PSC

Amb tot, Trias no centra l’estratègia republicana a Barcelona. ERC ha articulat tota la campanya en un assetjament i una demolició als socialistes arreu del país. «És amb el PSC amb qui ens disputem les eleccions», assenyala una veu del partit que recorda que en les últimes municipals Junts va sumar la meitat de vots que ERC.

Mentrestant, Trias fa el contrari que els dirigents del partit: mostrar gran sintonia amb el PSC. En el pont de comandament de Junts al·leguen que Barcelona és «un món a part». «Tot és complex, la vida municipal és polièdrica», al·leguen. Una altra manera d’explicar-ho és que Trias va posar les seves condicions, innegociables, per ser candidat. Entre elles, que pactarà amb qui faci falta per governar i que no seguirà estratègies de partit com la de criticar ERC i la sociovergència.

L’atac d’ERC als socialistes, el PSC i el PSOE, és adaptable al territori. Així, a la capital catalana se centra en el suposat escorament cap a la dreta del partit. «Una cosa que es podia intuir al veure les seves peticions per aprovar els pressupostos, un casino i una autovia», caricaturitza una veu republicana, «i ara palpable amb l’alineació de Jaume Collboni amb Ciutadans i el PP, per no anar gaire més enllà, amb l’assumpte de la Bonanova i l’oficina antiocupació». Els republicans també detecten un «agermanament de l’alcaldable del PSC amb els poders de l’’establishment’» que l’homologa amb Trias. És a dir, dos atacs per un. A Collboni per Trias i a Trias per Collboni.

Rodalies i la sequera

Al territori metropolità l’accent es posa «en la nul·la capacitat de gestió dels socialistes, per exemple, a Rodalies i la sequera». «A més», prossegueix aquesta veu, «confrontar amb el PSC és també invertir a captar votant de Junts, perquè connecta amb els votants independentistes desmobilitzats i amb els que s’han cregut les mentides que diuen els postconvergents que estem entregats al PSOE.»

¿Per què s’ataca Trias a Barcelona, però no Junts al rere-país? «És important, si volem l’alcaldia, ser el referent independentista. I amb la campanya que ha plantejat Trias cal fer veure l’electorat que no hi ha cap altre candidat secessionista que el d’ERC», assenyala un altre estrateg d’Esquerra. I afegeix: «Al rere-país la baralla amb Junts no ens va bé. Desmobilitza l’electorat independentista, especialment el nostre. La gent desconnecta i ja no ens escolta», assenyala.

Junqueras va modificar el guió

La lectura de tota aquesta estratègia no ha sigut lineal. La nit d’inici de campanya el principal atac, i furibund del líder d’ERC, Oriol Junqueras, va ser cap a Junts i Trias per incloure en les llistes «persones que van abandonar Catalunya i el Govern poc abans de l’1-O». Diverses fonts coincideixen que la planificació, aquella nit, passava per carregar contra el PSC. Al final, Junqueras va modificar el guió: «Ni estratègia, ni punyetes», assenyala divertit un membre de la cúpula. Això sí, des d’aleshores, el president del partit encapçala l’operació d’atac al PSC, amb tot el seu arsenal dialèctic. El president Pere Aragonès, per allò de la institucionalitat, fa servir un altre to, encara que a mesura que avança la campanya es va deixant anar. Com divendres a Vic quan va carregar contra Junts, quan va dir que no accepta lliçons sobre la sequera «després de dirigir l’ACA durant 11 anys». Amb tot, la diferència entre Junqueras i Aragonès sobre el faristol, asseguren en el partit, «no és un repartiment fred de papers, cada un en té interioritzat el seu», assegura aquesta font. 

Junts veu ERC «nerviosa»

Notícies relacionades

Junts responsabilitza ERC de la situació de Rodalies i reclama la B-40

El Parlament al·lega davant la JEC que Borràs continua pendent del Suprem pel seu escó

La visió de la cúpula de Junts és que l’atac de Junqueras respon, segons un dirigent postconvergent, al fet que estan «nerviosos» perquè les previsions electorals no són optimistes, ni a Barcelona, ni en altres ciutats clau. «Han intentat comprar alcaldes, han fet petites amenaces...», afirma un dirigent destacat de JxCat, que admet que es va mossegar la llengua quan Junqueras va llançar l’atac.

«Però si es continuen passant, haurem de parlar a fons l’última setmana de campanya», deixa anar. Així que Junts continua carregant al conjunt del territori contra ERC amb qüestions com la gestió de les oposicions fallides, la sequera i els pactes amb el PSC, tot i que els socialistes siguin els que, per al candidat de Junts a Barcelona, amb qui comparteix un mateix model econòmic.