Feijóo es fia d’Ayuso i «nacionalitza» al màxim les eleccions del 28M

Els populars, amb Alberto Núñez Feijóo al capdavant, s’han afegit a l’estratègia que tan bé li ha anat a Ayuso fins ara, la de «nacionalitzar» al màxim la campanya. Derogar el ‘sanchisme’, ‘sanchisme’, Pedro Sánchez tothora. La presidenta de la Comunitat de Madrid va sortir, rotunda, des del primer minut en contra de la inclusió de 44 condemnats per pertinença o col·laboració amb ETA a les llistes d’EH Bildu i va recordar tot seguit que Sánchez s’ha recolzat en la formació ‘abertzale’ per tirar endavant múltiples iniciatives al Congrés. 

Un dels assessors d’Ayuso considera que aquest tema, igual que els errors de la llei del ‘sí és sí’ que va permetre rebaixar penes a delinqüents sexuals, «regira el cos els espanyols» i identifica Sánchez amb «l’enemic a batre», «l’enemic d’Espanya». Fonts de la direcció del PP coincideixen que esperen que aquest debat «desmobilitzi» el votant indecís socialista: «Molts es quedaran a casa perquè els farà vergonya donar suport a candidats d’un PSOE que pacta amb terroristes i alguns, no sabem quants, potser es decideixen per intentar fer fora els socialistes votant el PP». 

L’‘antisanchisme’ ha sigut la principal catapulta d’Ayuso i la manté en aquesta campanya en la qual vol arribar a la majoria absoluta a Madrid. Una altra cosa serà veure, el 28 de maig a la nit, si li ha funcionat bé al PP a la resta d’Espanya. El seu cap, Feijóo, també se la juga a les municipals i autonòmiques de les 11 comunitats més que també passen per les urnes. El polític gallec necessita demostrar que el PP s’està recuperant de la traumàtica sortida de Pablo Casado i que guanya poder territorial (País Valencià, Aragó i Castella-la Manxa com a principals places).

La relació entre Ayuso i Feijóo és cordial (almenys per ara) i els seus principals col·laboradors (Miguel Ángel Rodríguez per part d’ella i Elías Bendodo i Esteban González Pons per part d’ell) s’estan entenent bé. Es veuen i parlen sovint per fixar estratègies i evitar mals entesos (almenys per ara). Uns i d’altres admeten que coincideixen en el diagnòstic: «A Madrid la política és salvatge, el ritme és molt diferent del de Galícia i el d’Andalusia». No és tan fàcil adaptar-se.

Dimarts, abans que les llistes d’EH Bildu amb condemnats per la seva relació amb ETA monopolitzés el cara a cara entre Sánchez i Feijóo al Senat, una de les persones que componen el nucli dur del president del PP justificava la duresa d’Ayuso. «Ella necessita la majoria absoluta, i aquesta radicalitat que alguns hi veuen ens ajuda que Feijóo es vegi moderat», apunta un assessor del polític gallec.

L’efecte psicològic que deixaran les eleccions del 28M en la societat serà determinant per veure en quin estat afronten la segona part de l’any Feijóo i Sánchez. Tots dos se sotmetran a les urnes en les eleccions generals que se celebraran abans que acabi el 2023.

A la Moncloa, en canvi, veuen com un fracàs l’estratègia del PP amb EH Bildu perquè han trepitjat «massa l’accelerador». «Hem hagut de recordar-los que van mentir amb els atemptats de l’11-M, quan van dir que havia sigut ETA», assenyalen fonts del Govern, que consideren que aquell atac islamista i l’«ús del terrorisme i de les víctimes» mobilitzen el seu electorat progressista.

Notícies relacionades

Sánchez critica a Bildu les llistes però els emplaça a continuar recolzant el Govern

Com més població, més recursos

L’anàlisi de l’equip de Sánchez és que fer de la banda terrorista i dels ‘abertzales’ l’eix argumental demostra que Feijóo «no té res» per rebatre el cap de l’Executiu. «Amb una ocupació en rècords i una economia que va bé no saben què dir, per això treuen allò del terrorisme. És una campanya en negatiu», afirma un dels principals col·laboradors del president, abans d’afegir que Sánchez «continuarà amb la seva campanya propositiva [amb anuncis]» aquest cap de setmana. 

Fonts del Govern han estat durant dies creant les diferències entre Ayuso, que defensa la il·legalització de la formació ‘abertzale’, i Feijóo, que no creu que sigui possible amb l’actual llei de partits polítics. Creuen que se’ls ha tornat en contra com «un bumerang» al posar l’accent en aquestes disparitats internes que, en tot cas, podran esclatar (o no) el 29 de maig si la madrilenya arrasa amb l’absoluta i si el gallec no aconsegueix recuperar cap comunitat autònoma per al PP. Però per a això falten nou dies, gairebé tota una vida en política.