Ernest Maragall crida les Corts a recuperar la caserna del Bruc, «segrestada per l’Estat»

El candidat republicà a l’alcaldia de Barcelona, Ernest Maragall, ha repassat aquest migdia de diumenge les necessitats d’un districte que coneix bé, ja que hi va viure durant anys. Des dels 32 pisos públics construïts en 17 anys, fins a la pròxima arribada de l’Hospital Clínic, fins als terrenys de les pistes universitàries. Un complex sanitari que «estirarà» l’atrafegament urbà de l’avinguda Diagonal gairebé fins al límit de l’autopista. Però, sobretot, les Corts conté una de les obsessions de Maragall, la caserna del Bruc.

Ja al passeig amb autocar de dissabte, l’alcaldable va dedicar un llarg capítol de les seves explicacions a les cinc hectàrees de terreny, la meitat del recinte de l’Hospital de Sant Pau. «La caserna del Bruc és un segrest de l’Estat a aquest districte i a Barcelona», va sentenciar.

Política de pactes

Maragall va lamentar una vegada més ser «l’únic que vol centrar el debat en la ciutat». «D’altres no us parlaran del Bruc», va dir abans d’assenyalar que li semblava «obscè el debat sobre pactes postelectorals en què s’ha immers aquesta ciutat. Ada Colau i Xavier Trias estan competint per veure qui pacta amb Jaume Collboni». Un Trias, va assenyalar, que «pretén recuperar la Convergència del 3%» recuperant la immortal frase del seu germà Pasqual quan era president. El «vostès tenen un problema i es diu 3%».

Notícies relacionades

Ernest Maragall aposta per construir un tercer túnel de Rodalies pel Morrot

El Govern concedirà beques de 500 euros al mes per estudiar Filologia Catalana i augmentar la xifra de professors

En qualsevol cas, Maragall va asseverar que no entrava en el mercadeig de cadires i poder. «No pactaré si no és un nom d’un projecte, de mesures concretes.»

Finalment, fins i tot va tenir temps, a la plaça de les Comas, de respondre una altra vegada a Trias. Segons va adduir, havia escoltat assegurar el postconvergent, si fa o no fa, que «sense turisme Barcelona es moriria de gana». Maragall, indignat, li va preguntar si «potser Barcelona no té una perspectiva de construcció d’una economia del coneixement»