El PP guanyaria al País Valencià, però la coalició d’esquerres resistiria per la mínima

El PP guanyarà les eleccions al País Valencià el 28 de maig. Fagocita pràcticament del tot Ciutadans, que se situa lluny del llistó electoral del 5%. No obstant, la coalició del Botànic resistirà. Per la mínima. Però aguantarà. Aquestes són les conclusions de l’enquesta d’Invest Group per als diaris de Prensa Ibérica al País Valencià (Levante-EMV, Información de Alicante i Mediterráneo – El Periódico de Castellón) després d’entrevistar telefònicament 1.500 persones a les tres províncies entre el 2 i l’11 de maig.

L’estudi dona resposta a algunes de les grans claus d’aquesta campanya. Així, la política valenciana continuarà sent de blocs, dreta i esquerra, malgrat l’avenç dels dos grans partits tradicionals, el PP i el PSPV-PSOE, que continuen lluny d’una majoria absoluta. Però la diferència entre un grup ideològic i l’altre és mínima. Mai s’havia produït un pronòstic tan ajustat. Un escó només d’avantatge per als partits del Botànic: 50 contra 49, segons el sondeig.

Aquí emergeix una altra clau essencial: la participació, que l’estudi situa per sobre del 71,5%. Si fos més baixa del 68%, precisa, la majoria podria girar-se i anar destinada a la suma del PP i Vox. La clau d’aquest escó decisiu seria a la província de València. Una de les raons principals d’aquest igualat resultat estaria en el fet que la ultradreta supera en estimació de vot Compromís, tot i que puguin tenir el mateix nombre de diputats per la penetració inferior de Vox a València. Finalment, Unides Podem aguanta amb solidesa per sobre del 5%, amb una previsió del 6,7% de les paperetes.

El primer titular que produeix la combinació de tots aquests factors és que el PP recupera la posició de primera força al País Valencià que va perdre el 2019. La formació de Carlos Mazón seria la més votada a les tres províncies (més del 33% dels vots) i aconseguiria fins a 36 diputats, gairebé el doble dels que tenia aquesta legislatura (19).

Ciutadans no entra

El creixement es produeix per l’enfonsament de Ciutadans, que cau fins a un vot estimat del 2,2%, molt lluny de la barrera del 5% que dona entrada a les Corts. La formació passa en quatre anys de 18 escons al no-res.

Els socialistes progressen respecte al 2019 i se situen per sobre del 27% en vot (23,8% en les últimes autonòmiques). Passarien de 27 a una forquilla entre 29 i 31 diputats. El PSPV de Ximo Puig avança, per tant, però no passa el mateix amb les altres formacions del Botànic.

Compromís es queda en una estimació de vot del 12,2% (16,4% el 2019) segons l’enquesta i cauria fins als 13 o 14 escons (en té 17 en l’actualitat).

Per la seva banda, Unides Podem resisteix com a força parlamentària, però el pronòstic que obté és d’entre 6 i 7 diputats (en va aconseguir 8 el 2019). La formació morada recull, però, un millor pronòstic ara que a l’octubre. Un factor que s’ha de considerar és que durant el període de realització de la mostra va transcendir que la vicepresidenta del Govern, Yolanda Díaz, recolzarà el candidat valencià de la coalició, Héctor Illueca, en un acte a Alacant.

Vox, tercera força en vots

Per contra, la ultradreta augmenta la seva representació parlamentària i ascendeix de 10 a entre 13 i 14 butaques a les Corts. Seria la tercera força en vot, amb una estimació lleugerament superior a la de Compromís que la situaria entre el 12,3 i el 12,6% de les paperetes.

El panorama és tremendament ajustat i complex, de manera que un grapat de vots pot alterar el bloc que en sortirà guanyador. La peça fonamental en la composició final serà la participació, remarca l’estudi. El resultat de Vox (13 o 14 diputats) seria la variable determinant de la suma final. Amb 14 hi hauria majoria de la dreta. Amb 13, el Govern és de l’esquerra. Aquest diputat, afegeix la consultora, es juga a la província de València i estaria en competició amb el PSPV i Unides Podem. A Alacant no es preveu disputa d’escons. A Castelló, l’escó que estaria en ball és entre socialistes i Compromís, però no afecta la suma final.

¿Quin element és el que pot inclinar a un costat o a l’altre aquest escó decisiu? La participació. El treball d’Invest Group indica que amb una abstenció alta (índex de vot inferior al 68%) la dreta s’imposaria amb 50 diputats en total. I això es deu a una decisió de vot més ferma entre la població sociològicament de dretes, argumenta.

I al revés: si aquesta variable està per sobre del percentatge citat, el Botànic es garantiria un tercer Govern.

Aquest segon escenari és el que augura l’empresa enquestadora. L’anàlisi de les dades del sondeig i les sèries històriques en comicis autonòmics permet estimar un nivell de participació del 71,5% en les pròximes eleccions, conclou. A les autonòmiques del 2019 va ser del 75,8%, però llavors coincidien amb les generals en un context de forta polarització. A les del 2015, amb el mateix escenari de votació que l’actual, juntament amb les municipals, l’índex de vot va ser del 71,1%. I el 2011 hi va haver un percentatge molt similar: 71,5 %.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Al final, si la participació està entre el 68 i el 69%, o entre el 69% i el 71,5%, com preveu, o si és superior, s’imposaria el Botànic. Per tant, en tres dels quatre escenaris de participació que es plantegen, la majoria continuaria al bloc de l’esquerra.

Contrast amb la valoració

Els resultats que ofereix el baròmetre electoral contrasten amb la valoració que realitzen els ciutadans de la gestió del Consell en una legislatura marcada per la pandèmia i les dificultats econòmiques provocades per la guerra d’Ucraïna. Com va publicar ahir aquest diari en la primera entrega de la mostra, la puntuació del Botànic ha crescut respecte a la del 2019: el 44,1% en té una opinió favorable, sis punts més que abans de les últimes eleccions. No obstant, el resultat dels comicis seria molt més ajustat per a l’esquerra. Una possible explicació és la influència del context polític espanyol.