Campuzano anuncia en un míting de Maragall la transferència de 13 milions de la Generalitat a l’Ajuntament de Barcelona

ERC va fer aquest dilluns un ‘Pedro Sánchez’, és a dir, un anunci de despesa pública (cada un en la seva escala) en un acte electoral. El conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, independent en el Govern de Pere Aragonès va detallar que en un míting d’Ernest Maragall, al Poble-sec, que el Consell Executiu aprovarà aquest dimarts la transferència, des de la Generalitat, de 13 milions d’euros, dels fons Next Generation, «a l’Ajuntament de Barcelona» en polítiques socials.

Segons el titular de Drets Socials, que tanca la llista municipal de Barcelona, va especificar que aquests 13 milions es faran servir en la introducció de tecnologia per a la gestió d’aquestes polítiques i «se sumen als altres 37 milions ja transferits». Campuzano va detallar que aquest import global de 50 milions forma part del botí de la Generalitat dels fons europeus que l’administració catalana cedeix la seva gestió a la barcelonina.

Potser el més cridaner de l’anunci, més enllà d’aquest aire a imitació del que està fent Sánchez al llarg de tota aquesta campanya electoral, és que va ser Campuzano el que ho va fer, quan Aragonès no només es trobava entre el públic, sinó que, fins i tot, ja havia fet, breument, ús de la paraula.

I no és que la referència d’aquesta transferència no s’ajustés al discurs del president, per com aquest va desglossar els èxits socials del seu Govern, com els 7.200 nous docents, la gratuïtat de l’ensenyament preescolar i la promoció de 10.000 vivendes socials posades ja en marxa.

Campuzano ja va estar en precampanya a l’ull de l’huracà després d’un acte electoral a Santa Coloma amb Gabriel Rufián, aleshores alcaldable republicà a la localitat metropolitana, per anunciar la futura construcció d’una residència per a la tercera edat. L’oposició al Parlament i l’alcaldessa, Núria Parlon, van posar el crit al cel i fins i tot es va exigir la dimissió del postconvergent.

Substituir Colau

L’alcaldable republicà, per la seva banda, va mirar de fixar dos missatges. El primer és que ell «no està per ajudar o acompanyar Ada Colau, sinó per substituir-la» i el segon és que qualsevol altra opció que no ho sigui passa per Jaume Collboni. I amb el socialista pel mig, va venir a dir, no hi ha una solució bona: si s’alia amb Colau resultarà un govern municipal «continuista», res de canvi com el mateix Collboni proclama. De fet, Maragall es va referir a aquesta opció com l’executiu «Colau-Collboni o Collboni-Colau», sibil·lina manera de recordar l’alcaldable socialista que el seu partit que ha estat, i a data d’avui continua estant, en el govern municipal no pot vendre’s com la renovació.

I si el pacte de l’alcaldable socialista es dona amb Trias, és a dir, si es dona peu «a la ‘sociovergència», això suposaria «l’entreguismo i la renúncia de la ciutat i la tornada als vells temps, amb un element addicional, com és l’entrada, per primera vegada en 44 anys del PP en la governabilitat de la ciutat».

I davant l’efecte de les seves paraules de diumenge a les Corts, en què va recordar les pràctiques irregulars de CDC/CiU, esmentant el famós 3% que va encunyar el seu germà Pasqual, l’alcaldable d’Esquerra va recordar a Trias que la «Convergència que ell vol ressuscitar es va haver de dissoldre per la corrupció. Una «recuperació» que, per cert, el mateix postconvergent havia negat desitjar adduint que «fa anys que està morta i que el que havia de fer el republicà «és mirar al futur i no al passat».

Maragall va fer cas omís de les paraules de Trias i va continuar amb la seva diatriba recordant que en el mateix govern municipal que Trias va dirigir «hi ha persones que han sigut condemnades per pràctiques irregulars i estan sent investigades per aquest 3%», en referència explícita al que fos tercer tinent d’alcalde, Antoni Vives, condemnat a dos anys de presó per la seva gestió i contractació de personal irregular a càrrec de l’erari públic i el nom del qual es troba a les diligències del propi 3%. Un candidat postconvergent que el republicà «cada vegada que parla «s’allunya de la solvència i la necessitat que exigeix una transformació de la ciutat que sigui positiva per als ciutadans».

Notícies relacionades

De Maragall a Maragall. Ruta urbanística per la ciutat que va crear Pasqual i pels somnis d’Ernest en aquestes eleccions municipals

Un xoc i moltes espines

Davant tot això, el republicà va renovar el seu vot, expressat a l’inici de la campanya, de votar-se’l només a ell mateix en el ple de constitució del consistori que ha d’elegir alcalde. I sobre els possibles pactes, va reiterar que només arribarà a ells «partint d’un projecte per a la ciutat. No penso entrar en el mercadeig de cadires i càrrecs. Això és el que va passar el 2019 i Barcelona encara en paga les conseqüències.

Samarreta amb missatge

L’anècdota del dia es va produir a l’inici de l’acte vespertí del Poble-sec, en el qual Maragall va presentar una samarreta fent facècia de l’últim vídeo d’Ada Colau en què la comuna ironitza sobre el fet que ella té la culpa de tot, com els seus adversaris l’assenyalen. Maragall, que fa dies que reclama a l’alcaldessa que deixi, al seu torn, de donar les culpes a la Generalitat es va fer una fotografia amb una samarreta que deia «La culpa de tot la té la Generalitat».

Uns centrifuguen responsabilitats...

Nosaltres les volem totes! Barcelona ha d'exercir de capital. Barcelona necessita lideratge. pic.twitter.com/8UFw1dLi6B

— Ernest Maragall i Mira (@ernestmaragall) 22 de mayo de 2023