Eleccions 28M | Castella i Lleó: El PP busca reparar els buits al graner de vots de la comunitat autònoma

Castella i Lleó no celebra eleccions autonòmiques el 28M. Per primera vegada en 40 anys, no coincideixen amb les municipals després de l’avenç al febrer del 2022. L’Estatut d’Autonomia, a diferència d’altres comunitats, així ho autoritza. Però això no significa que la primavera no hagi alterat res al Govern de la Junta. Alfonso Fernández Mañueco és conscient que hi ha moltes coses en joc que poden, per carambola, afectar l’esdevenir del seu Executiu. Els resultats de l’últim diumenge de maig són la seva revàlida de presentació davant Feijóo, a qui ha promès, als peus de l’aqüeducte de Segòvia, «tenyir de blau ajuntaments i diputacions».

Fa quatre anys, el color que va sortir de les urnes tirava més aviat a vermell. El PSOE va guanyar en vot a la majoria de les capitals de províncies, excepte Àvila, Salamanca i Zamora, i d’aquestes tres només Salamanca té el PP al capdavant. La majoria absoluta que pronosticaven a l’inici de campanya fa quatre anys a la Junta de Castella i Lleó es va capgirar amb un triomf dels socialistes en vots, tot i que no en escons. Un pacte amb Ciutadans va donar el Govern autonòmic al PP. Després va arribar l’abrupta ruptura i la convocatòria, de la qual el president castellanolleonès va sortir exhaust, per posteriorment caure als braços de Vox. D’això fa un any i l’experiment a la dreta fa aigües de portes endins. Així que la batalla pels 2.248 municipis de la comunitat pot tenir moltes lectures per a un futur pròxim, sobretot amb unes generals en l’horitzó immediat pel mig. 

El PP parla en precampanya en clau nacional a l’anunciar que Castella i Lleó serà «dic contra el ‘sanchisme’ i portarà a coll Feijóo fins a la Moncloa». Per xifres no serà: les candidatures presentades pels populars representen un terç de totes les presentades a la comunitat. En moltes províncies hi ha llistes del PP en totes les circumscripcions electorals. La suma de regidors, sobretot a l’entorn rural, és transcendental per a la governança de les diputacions provincials, claus per mantenir la quota de poder provincial. Aquesta obsessió, la de cobrir tot el mapa territorial amb candidats, és compartida pel PSOE, encapçalat per Luis Tudanca, el secretari regional, entossudit a trencar qualsevol dic plantejat pels de Mañueco. 

La disputa electoral es manté principalment en clau bipartidista, tot i que el mapa de governs municipals actual està ple de pactes en temps en què les majories absolutes són cosa del passat. Destaca la pugna a Valladolid de l’actual alcalde, el socialista Óscar Puente, davant qui es presenta tot un conseller de Presidència, Jesús Julio Carnero, que va esperar només unes hores després que s’enganxessin els cartells per dimitir del seu lloc al Govern regional.

Les previsions donen per amortitzat Ciutadans, que governa a Palència amb suport del PP i sosté els populars a Salamanca. En aquesta ciutat sembla que les aigües han tornat al seu curs després de l’arxiu judicial del cas de les primàries del Partit Popular, celebrades amb anys de retard al març i en les quals va guanyar per majoria el candidat oficialista Carlos Manuel García Carbayo.

Podem també va molt a la baixa i confirma la tendència, marcada fa un any a les autonòmiques, que en cap plaça es contempla com a força decisiva. A l’esquerra de l’espectre polític, a part del PSOE, només aguanta el tipus el «fenomen Guarido», l’alcalde d’IU a Zamora que es presenta al que seria el seu tercer mandat. Part d’una ampla majoria absoluta que li permet fer i desfer amb el beneplàcit de la direcció d’IU, així que, en el cas de Podem a Zamora, que es presenta per separat, es converteix en vot residual.

Cal veure l’impacte de Vox i si tindrà rendibilitat el seu paper a la Junta, a part de les polèmiques que porten el vicepresident sense funcions Juan García-Gallardo un dia sí i l’altre també a les portades nacionals. Vox ha incrementat candidatures i no ha sigut a costa del PP. Els populars, en canvi, han tingut èxit pescant al calador de Ciutadans, esgotat per la sequera de vots. El panorama electoral es completa amb els partits localistes, que de vegades obeeixen a aventures personals, quan no es tracta d’escissions d’alguna de les dues grans forces. És el cas de Per Àvila, formada per l’expresident de la diputació provincial, Jesús Manuel Sánchez Cabrera, només quatre mesos abans de les eleccions del 2019, quan va saber que el PP ja no comptava amb ell. El 28 de maig es presenta a la reelecció com a alcalde.

Notícies relacionades

Mazón elimina el límit salarial per a consellers i secretaris autonòmics

Els rivals de Junqueras li retreuen que no aclareixi si va voler investir Illa

La confecció de candidatures ha ofert més d’un guirigall. A Lleó, on el PP va perdre l’ajuntament i la diputació en favor del PSOE, hi va haver més que friccions entre la candidata popular Margarita Torres i l’aparell oficial a l’hora de confeccionar les llistes. Fa uns dies, foto de família i conjura per arrabassar el poder als socialistes. Els tradicionals històrics, com la Unió del Poble Lleonès (UPL), sí que hi opten, però, tot i que es mantenen en l’oposició a les Corts, Tudanca ja ha deixat clar que no compta amb ells.

Els partits identificats amb l’Espanya Buidada queden a la rereguarda en uns comicis en què té molt més pes la persona que el partit. Fins i tot el que més rèdit va obtenir a les autonòmiques de fa un any, Sòria Ja, amb tres parlamentaris autonòmics, prefereix reservar-se per a les generals previstes al desembre. En suma, encara que Castella i Lleó formi part de l’Espanya Buidada, el panorama electoral no podria estar més ple d’incògnites. Tot i que hi ha molts municipis on ja es coneixen els resultats per endavant al presentar-se només una candidatura: la carrera del 28M comença amb avantatge del PP en el que va ser el seu graner de vots, afectat per la sequera en anteriors cites electorals. Caldrà esperar per veure si també hi ha canvi de clima electoral.